El Ayuntamiento de València carga contra la AVL tras rechazar Valéncia. El gobierno municipal que dirige Catalá asegura que esperará a conocer el informe completo de la academia para adoptar «todas las medidas a su alcance»
Diego Aitor San José València 28 FEB 2026 12:47
Reacción del Ayuntamiento de València al rechazo del pleno de la Acadèmia Valenciana de la Llengua a la denominación Valéncia/Valencia. Y lo hace con crítica. El gobierno municipal que dirige Maria José Catalá, a través de un comunicado,ha lamentado la decisión adoptada por la AVL, le ha afeado que se pierde una «oportunidad histórica para acercarse a la realidad lingüística y social de la ciudad» y ha arremetido contra lo que consideran una «falta de lealtad institucional» al conocer la decisión solo por la prensa y no haber hecho público el informe.
Es la reacción del ejecutivo de Catalá a la decisión de la Acadèmia que, según ha publicado este diario, es que el nombre de la capital se quede como está: València, con la grafía con la tilde abierta. Poco más ha trascendido de una decisión tomada en el pleno del viernes y de un informe que se ha declarado reservado y que ni siquiera se ha enviado entre los propios académicos. El plan de la institución es enviarlo el lunes a la Dirección General de Administración Local de la Generalitat y, posteriormente, hacer pública su decisión y argumentos, algo que no ha gustado en el consistorio.
«El Ayuntamiento de Valencia lamenta la decisión adoptada por la AVL y considera que la institución ha perdido una oportunidad histórica para acercarse a la realidad lingüística y social de la ciudad. Asimismo, lamentamos la falta de lealtad institucional por parte de la AVL ya que, en un asunto de tal importancia de la ciudad, la institución no ha hecho público el informe y las únicas informaciones de las que dispone el Ayuntamiento son las aparecidas en prensa», señala el comunicado enviado por el consistorio que llega después de las exigencias de la izquierda de usar solo València.
En este sentido, el consistorio desgrana algunos puntos del debate. Así, señala que sobre la doble denominación, el equipo de Catalá recuerda que la denominación en castellano «ha sido la oficial hasta la llegada, en 2015, del gobierno de Compromís y del PSPV que borraron del nombre de la ciudad una de las lenguas oficiales de la Comunitat Valenciana«. E insiste en que la normativa precisa que es competencia de los ayuntamientos «decidir si propone adoptar la doble denominación». «Es una posibilidad legal de cada ayuntamiento valenciano», expresa.
En segundo lugar entra en la cuestión que había levantado más suspicacias: el acento cerrado de Valencia. Ante ello, el ayuntamiento critica que la Academia Valenciana de la Lengua «prefiere mantenerse alejada del valenciano que emplea la ciudadanía, haciendo caso omiso a la pronunciación real y tradicional de la mayoría de los ciudadanos». Es un nuevo choque entre una institución dirigida por el PP, con apoyo de Vox, y el organismo estatutario.
«Medidas a su alcance»
Asimismo, el gobierno local recuerda que presentó un estudio técnico «realizado por el académico de la AVL, Abelard Saragossà, que avala la denominación bilingüe y el acento cerrado de Valéncia demostrando en su estudio que en todas las comarcas de la Comunitat Valenciana, desde Els Ports hasta la Vega Baja, la población pronuncia de manera unánime “Valéncia”, con la vocal tónica cerrada».
Ese informe ha sido la base sobre la que el consistorio ha defendido su postura, ahora cuestionada por la academia. «Saragossà traza igualmente la evolución histórica del topónimo desde sus orígenes hasta la actualidad, desmontando la teoría de que la forma “Valéncia” sea una castellanización reciente; la transformación de la vocal tónica “è” abierta en una “é” cerrada ya estaba plenamente asentada en la Edad Media», añade el comunicado enviado por el consistorio.
Por último, el ayuntamiento recuerda que en 2021 la AVL rectificó la grafía l’Ènova por la que dicen sus habitantes (l’Énova) a petición del consistorio de esa localidad, «por lo que consideramos que la postura de la AVL sobre la denominación de nuestra ciudad supone un trato discriminatorio e inaceptable hacia el Ayuntamiento de Valencia». No obstante, el gobierno municipal asegura que se esperará a conocer el informe para adoptar «todas las medidas a su alcance».
Article aparegut en el Levante-EMV el 19 de desembre de 2025. Autors: Ferran-Xavier Gimeno i Aznar i Josep Saborit Vilar. ATD de la DG de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana. Castellar, ciutat de Valéncia; i Professor de Secundària, filòleg, autor de diversos treballs de divulgación del valencià. Borriana, la Plana Baixa.
Sis silencis sobre l’accent de ValEncia
Lamentem que els partidaris de l’accent obert no hagen anat pel diàleg, per l’entesa i per la voluntat de superar la fractura social valenciana pels símbols. Pensem que la polarització política és molt negativa per a la societat, que clama per l’entesa i el consens, especialment en totes les qüestions que ens definixen com a poble. És obligació de les formacions polítiques defendre l’orgull identitari, i fer-ho d’una manera transversal, fonamentant-se en l’objectivitat i en la ciència.
Opinem que els partits polítics partidaris de l’accent obert han silenciat els fets que permeten entendre la situació actual de la grafia de la capital valenciana, constatats en (1-6).
- A causa de ser u dels components de la fractura social, els successius equips de govern de l’Ajuntament no varen afrontar, durant 36 anys (1979-2015: PSOE i PP), la necessitat d’adaptar la grafia «Valencia» a l’ortografia del valencià.
- Una de les causes de l’actuació descrita era l’absència d’una explicació racional sobre la pronunciació valenciana del topònim (Valéncia).
- Però, en 1997, Abelard Saragossà uní aportacions de Manuel Sanchis Guarner (1950), de Joseph Gulsoy (1981) i d’Emili Casanova (1995), i va deduir quines evolucions expliquen que, des de Jaume I als nostres dies, la pronunciació siga Valéncia.
- Per a defendre l’accent obert, cal analitzar el treball de Saragossà (de 1997); i, si hi hagueren anomalies, caldria elaborar una alternativa que solucionara els problemes deduïts. Eixe és el camí que demana el rigor de la ciència.
- En canvi, els partidaris de l’accent obert no han fet eixa operació durant 28 anys (1997-2025).
- Això incidix, especialment, sobre una part dels lingüistes i sobre l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
- L’única resposta que hi ha hagut (Garcia Illa 1997) no fa l’operació dita després d’haver llegit la investigació de Saragossà (1997); i, sense cap prova, manté el mite de la castellanització, al qual afegix una causa incoherent (Valéncia seria un efecte de «l’apitxat»). És com si la ideologia de l’autor el portara a voler mantindre una visió corrupta del valencià i dels valencians.
- L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (creada en el 2001) era la institució adequada per a resoldre el tema. De fet, en el 2006 encomanà 18 informes per a estudiar l’accent del topònim.
- No obstant, l’Acadèmia no ha realitzat l’estudi, no ha fet públics els 18 informes, ni ha justificat eixes dos absències.
- Alhora que la institució tenia eixa actuació, usava en obres oficials, sense exposar cap explicació sobre l’obertura de la e, la grafia «València» (apareix una trentena de voltes en la seua gramàtica).
- El camí de l’Acadèmia és similar al dels partidaris de l’accent obert: usar «València» sense investigar el tema i sense analitzar i aprofundir l’estudi de Saragossà (1997).
- En el 2016, l’equip de govern de l’Ajuntament (Compromís i PSOE) emprén el procés d’adaptar la grafia «Valencia» a l’ortografia del valencià, i repetix el camí dels partidaris de l’accent obert (3 i 4c).
- En primer lloc, l’equip de govern no exposa les causes lingüístiques de «València» en un document que la legalitat demanava per a iniciar el procés de canviar Valencia per València.
- En segon lloc, contesta a les al·legacions incorrent en tres anomalies: 1) recorre a un autor que no estudia l’obertura de la vocal tònica de ValEncia (Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, DECLC); 2) no té en compte les aportacions de Sanchis Guarner, Gulsoy, Casanova, Saragossà i Colomina; 3) només considera el treball de Garcia Illa, que hem comentat en (3c) quin valor científic té.
- Quan a l’Acadèmia li demanen l’informe, elabora un document que incorpora els catalans i els balears, els quals és obvi que no són habitants del topònim que dona nom al poble valencià, al seu territori i a la seua llengua pròpia.
- Als valencians, ens considera una minoria en la pronunciació de Valéncia. No obstant, els valencians no som cap minoria. A més, a tres parts dels catalans també correspon Valéncia (catalans occidentals, diòcesi de Girona, i regió de Perpinyà).
- L’analisi detallada de les anomalies d’eixe document està en §8 de Estudi sobre la e de ValEncia (publicat per l’editorial Àrbena en juliol del 2025). També està en §11.4 de ¿Valéncia o València? ¿Sorprés o sorprès? (Institució Alfons el Magnànim, novembre del 2025).
- Els fets indicats en 4-7, 8-11, 11-14 i 15-17 no són encomiables.
- Davant d’eixes actuacions, l’equip de govern actual de l’Ajuntament tenia l’obligació d’avançar pel camí de la ciència i de la dignitat del poble valencià
Això de no fer públic l’informe aprovat per l’AVL a favor de l’accent obert de València és propi de pràctiques mafioses.
No lis fa falta cap explicació. I, a mes, la ha donat clarament l’IIFV quan ha dit que «alterar-la sense criteris filològics consolidats suposa una fractura cultural i lingüística que no té cap justificació”. O siga que no es ya imposar l’unitat idiomàtica, tampoc hem de tindre una cultura propia.
L’informe de l’avl, per lo que diuen, es preceptiu, pero es vinculant? perque si no ho es i la GVA estiguera realment per la llavor, acceptaria la é.