Indignant hipocresia: una vaga amb rèdit electoral
A 19 de maig la vaga indefinida continua amb la irresponsabilitat dels que podent evitar-la no ho fan.
I no neguem les reivindicacions justes, però la critiquem per la hipocresia i l’oportunisme, perquè s’ha evitat fer-la en governs del Botànic i perquè l’endeutament, el major de totes les comunitats autònomes creat per l’Estat espanyol, fa inviable assumir la despesa que representen. Endeutament que patim per l’espoli que el govern central manté i pels problemes a l’ensenyament generats per les seues polítiques de ‘portes obertes’.
El malestar en educació no és nou, ve arrossegant-se des de fa anys. Com a mostra significativa el que diu en un article «De huelga a huelga» que hui mateix, Jesús Civera, publica al periòdic Levante : «resulta impossible no descubrirse ante la sabiduría negociadora de Miquel Soler y Vicent Marzà, secretario autonòmico de educación y conseller del Botànic, respectivamente, puesto que apenas han variado las condiciones objetivas y objetivables de precariedad laboral que rodean al profesorado y, sin embargo, ambos detuvieron, durmieron o trasladaron para otros tiempos venideros las reivindicaciones educativas que explosionan hoy»
En el govern del Botànic no és que no veieren els problemes de l’ensenyament, és que no tenien diners per a pagar les reivindicacions i ara es pretén fer creure que amb una vaga dràstica apareixeran per art de màgia. D’on poden eixir els diners?
Esta vaga està un atzucac sense solució econòmica i no podem pensar altra cosa que a un any de les eleccions s’ha començat la campanya electoral desgastant el govern actual del PP i sense escrúpols que de rebot s’ataque l’escola pública i s’aboque les famílies cap a la privada.
No hi ha vergonya? Què fan els ensenyants seguint a uns sindicats regats de subvencions i afins al PSOE en una vaga que té els mateixos plantejaments que quan governava el Botànic i no es va fer res?
Però és que els sindicats, són llestos, ja saben que la majoria dels ensenyants són seguidors del Botànic al que suposadament li atribuïxen el patrimoni de la veritat de com s’ha de portar el model educatiu o dels que saben com fer que no desaparega la nostra estimada llengua, quan van ser ells, precisament, els que la van atacar frontalment quan el conseller Vicent Marzà de Compromís i Miquel Soler del PSOE van llevar les línies en valencià que tant de prestigi tenien dins de l’escola pública. Les van llevar, van dir, perquè eren excloents i classistes. Es pot ser més borinot?
Senyors i senyores ensenyants, ja és hora que deixen de ser manipulats pels dirigents sindicals al servei del Botànic i d’allò del «quítate tu que me pongo yo», de la bronca i de les manifestacions electorals.
Com és que no hi ha diners ni ara ni adés? Els valencians, un poble que des de fa temps estem espoliats, i colonitzats des del decret castellà de Nueva Planta del 29 de juny de 1707, i que continua el muntatge i l’estructura que dicten des del govern central (siguen PP o PSOE) amb la semblança de democràcia per a robar-nos amb gust. Per això no hi han diners. I els partits del règim del 78: PSOE i adlàters i PP i adlàters no canvien la situació, tenen prou en mantenir aquesta societat guerracivilista, plena de xiringuitos-menjadores adscrits a un o altre bàndol i que dins de la misèria sobreviuen amagant que en Espanya no és possible la supervivència del nostre poble. La separació d’Espanya i la construcció d’un Estat valencià per a tindre les claus de la de la nostra caixa, és la solució. Ho saben? Sabem que sí.
Per unes coses i per altres, un poble com el nostre, emprenedor i que renaix contínuament de les cendres està privat de l’estat del benestar que donen una educació, sanitat i serveis socials com toca.
Vaguistes deixeu de fer seguidisme polític. Plantejar una vaga reivindicant una serie de reclamacions, sense dotacions financeres per dur-les endavant a un govern valencià endeutat (el que més de totes les comunitats) per causa de l’espoli que patim de l’Estat espanyol és, en estos moments, treballar pels interessos electorals d’un color. No sufragueu amb els vostres diners la campanya electoral del PSOE i adlàters, que ja ha començat. Exigiu que treballen els enllaços sindicals, munteu una pressió continuada per les vostres reivindicacions i per a que no isqueu tan espatlats, solidaritzeu-vos amb la resta de perjudicats per l’espoli i les polítiques de portes obertes de l’Estat espanyol amb el que anem de cap a la tercemundiarització, i principalment planteu cara per la vostra dignitat, prestigi i salut.
Dolors Alexandre
membre de RV-EV (República Valenciana- Estat Valencià)
