Seria interessant un anàlisi similar de l'Estat espanyol, la Generalitat valenciana i les Diputacions valencianes. Read More

Més 324 entrevista a Laura Borràs, el 7 de setembre, en les vespres de l'11-S del 2022 Read More

La repassada que va fer dissabte 9 de juliol del 2022 Laura Borràs al @FAQSTV3, on alguns periodistes van anar amb ganes de deixar-la en evidència, és de traca i mocador. Tot el suport @LauraBorras. Read More

Alfons Durán-Pich defensa que "sobren funcionaris i Tribunals"
Entrevistat per Víctor Costa Director VIA EMPRESA Barcelona. 30 d’abril de 2022.

Alfons Durán-Pich trenca tots els esquemes que la gent acostuma a utilitzar per descriure a executius i empresaris. Home de cultura universal (va estudiar sociologia, economia, psicologia, management i filosofia a Deusto, la UB , Stanford o la UOC) i s’ha dedicat sempre a dirigir empreses privades de sectors industrials, comercials i de serveis. Ha estat emprenedor, alt executiu i professor d'escola de negocis (14 anys professor titular de Marketing d’Esade). Ha tingut com a socis a companys professionals, bancs d’inversió, empreses de capital risc nacionals i internacionals. Ha publicat 16 llibres sobre temes diversos, dels quals els més recents són L’Oligarca camuflat (Editorial Navona) i El capitalisme i el seu setè de cavalleria(Edicions Selectes). En aquest últim, hi podem trobar un epíleg de col·laborador de VIA Empresa, Roger Vinton, sobre el capitalisme i la singularitat catalana. Continua sent membre actiu d'institucions com la American Marketing Association, the Academy of Management, la Skeptics Society o la Conway Hall Ethical Society. Fa temps que Durán-Pich va deixar les posicions executives i es manté com a conseller d’una corporació industrial. "Sóc català i americà, els dòlars són la meva moneda. Havia estat una estrella de rock", assegura. És ortodoxa en el mètode i heterodoxa en la resta. Es mira sovint al mirall de David Ricardo. Rep VIA Empresa a casa seva per parlar obertament de poder i poderosos, capitalisme, institucions, història econòmica, polítics i Estat o la història de Catalunya i Madrid. Al més pur estil acrata de vellut. "No em diguis què vols fer, sinó fes-ho", reivindica. Durán-Pich diu i fa, tal com raja.
Read More

Kiat Lim: "Esperem poder portar la Copa a València per a oferir-li-la a l'afició, se la mereixen"
El fill del màxim accionista, Peter Lim, comparteix les seues sensacions prèvies a la gran final de Sevilla amb VCF Media
Read More

Pepa Blanes (Elda, 1985), de la cadena SER, entrevista a Enrique Fibla Gutiérrez (València, 1987)
Juan Piqueras (Campo Arcís, Requena, 1904 - Venta de Baños, juliol de 1936) va ser un dels precursors de la renovació de la crítica de cinema durant els anys de la república que va acabar afusellat pel franquisme i oblidat per la democràcia
Una de les coses més difícils en este regim del 78-39-1707 és anar recuperant els noms d'aquelles figures clau en la cultura que van lluitar contra el feixisme i per la llibertat i la democràcia des de diferents àmbits. Per això sorprén l'aparició d’Els anys impossibles, un assaig d'Enrique Fibla Gutiérrez, que recupera la memòria de Juan Piqueras, creador de la revista El nostre cinema i un dels crítics de cinema més importants a Europa. Read More

Papi Robles | Síndica de Compromís en les Corts.
"Ni ens tanquem a la plataforma de Díaz ni a una llista autonòmica amb Podem"
«Cal parlar amb tots i buscar majories que ens permeten governar i canviar la societat»
Entrevista de Carlos Alós al Levante EMV, traduida al valencià per ANNA notícies| València | 23·01·22 |
Read More

Arran l'enfrontament de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb Hèctor López Bofill per les declaracions que el professor va realitzar referents al conflicte entre Espanya i Catalunya, on plantejava la teoria política d'amic/enemic, ANNA notícies ha recuperat tres vídeos de la conferència que Hèctor López Bofill va realitzar en el 2011 a la Societat Coral El Micalet.

La invitació de l'ACR Constantí Llombart a Hèctor López Bofill va ser arran d'un article que va publicar EL PUNT amb el títol 'Amics i enemics' que podeu llegir clicant ACÍ

Read More

Jean Daniel (Blida - Algèria, 21 de juliol de 1920 – 7è districte de París, 19 de febrer de 2020) fou un periodista francès.
Originari d'una família jueva sefardita, era l'onzè i últim fill de Jules Bensaïd, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. Començà els seus estudis universitaris a Algèria, però els acabà a la ciutat de París on obtingué la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisió Leclerc, i va participar durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de París i d'Alsàcia, i va arribar a ser reconegut amb la Creu de Guerra. Fundà la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenció vers l'ensenyament, al qual es dedicà primer a París, fins al 1952, i després a Orà. Després d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decidí dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari L'Express l'1 de novembre de 1954, dia que començà la guerra d'Algèria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americà The New Republic. Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algèria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari L'Express diverses vegades. També li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algerià i la conducta dels francesos que mostraven la seua obligació d'aportar ajuda i protecció als algerians oprimits en nom del poble francès; aquest manifest no comportava cap disposició que protegís als francesos d'Algèria. Quan el general Charles de Gaulle retornà a la política el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expressar-ho directament, per la independència d'Algèria, Daniel va aplaudir la idea. Posteriorment formà part de la redacció del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformació de France-Observateur en el Nouvel Observateur, del qual es va convertir en redactor en cap el 1965 i en director el 1978.
Read More