Ha faltat Remigi Palmero (Alginet 1950-2026), guitarriste, cantant i compositor.
Quan era un adolescent (tindria 13 anys), vaig sentir en un bar de Silla la cançó «Quan una home vol a una dona». Em vaig sentit tan identificat amb la lletra i la música, que encara ho recorde.
Quan ja tenia formació com a valencianiste, després de conéixer i valorar les cançons de Raimon i d’Ovidi Montllor, arribà l’àlbum Humitat Relativa (1979). Era diferent de Raimon i d’Ovidi. Remigi ha dit en alguna entrevista que ell no era intel·lectual, que volia ser popular. Ni la societat valenciana ni el valencianisme li han fet prou justícia. Però, per a mi, ell va aconseguir el seu objectiu.
Remigi Palmero sempre farà, per a mi, «olor a garrofa» (una cançó seua). I sempre el portaré en el cor.
Molt agraït, Remigi, per les aportacions que has fet a la meua vida (i a la meua valencianitat).
Deixa a un costat les meues fotos d’adolescents nuetes,
el millor de qualsevol desig.
Sona una música valenciana, són marxes mores.
Tu pots vore sense esforç ses imatges.
Els personatges que plenaren els teus carrers.
Doncs, tu eres tan valencià com ells.
Enguany celebrarem l’any nou com cal, la nit del 20 de març.
La vida comença quan la primavera, la nit del 20 de març.
Ací Ràdio Alger transmetent en ona curta, cridant a les estrelles.
Tu pots vore sense esforç…
TOTES LES LLETRES DE REMIGI PALMERO, cliqueu ACÍ
Ha faltat Remigi Palmero (Alginet 1950-2026), guitarriste, cantant i compositor
Quan tindria 13 anys vaig sentir en un bar de Silla
la cançó «Quan una home vol a una dona».
Un impacte. Als 25 vingué l’àlbum Humitat Relativa.
Ell volia ser popular.
Sempre el portaré en el meu cor pic.twitter.com/Av8Tv0NF8x— Abelard Saragossà (@AbelardSaragoss) January 26, 2026










Un bon cantant en la nostra llengua. Ell va interpretar la intro de La crida dels gnoms en valencià per a Televisió Espanyola, que sona d’allò més bé:
https://youtu.be/MZSNj7NE_zo?si=kP3dzcY9AxG7GuwN