RÚSSIA I ELS ALTRES EUROPEUS
Esta és la segona part d’una col·laboració de fa mig any. Ho vaig deixar iniciant una crítica a l´actitud del món capitalista occidental i per ací vull continuar.
És opinió prou generalitzada que les coses respecte del nostre veí no es van fer bé quan es va ensorrar el règim soviètic. Capitalisme salvatge al més pur estil de les polítiques neoliberals van deixar una sensació d’humiliació en molts sectors de la població russa. La reacció podia esperar-se i un dirigent com Putin n’és l’exponent.
El que podíem haver guanyat a Occident gràcies a l´increment de la relació comercial ara s´està perdent perquè els dirigents de la UE no han vist altra solució que el rearmament, i algunes partides socials hauran de ressentir-se. No oblidem tampoc el perjuí per a l´exportació de productes agrícoles valencians.
I en el panorama apareix una veu díscola que es nega a augmentar la despesa militar, el president del govern espanyol. He de reconèixer que en la línia del que es feia fa quaranta anys per la pau a Europa, concretada al sud del Pirineu en l´oposició a l´OTAN, jo ara hauria preferit un moviment de base de la societat europea i que al final uns quants governs se n’hagueren fet ressò i que la situació es reconduïra. La veritat és que no podem presumir d’una societat civil activa.
Si com hem dit al principi les coses no es van fer bé amb el nostre veí oriental, igual està passant amb els veïns del sud: immigració sense regulació, víctimes mortals en els trajectes, falta de promoció socio-laboral als països d’origen… A mi no em sabria malament augmentar la inversió en abordar el problema, però sembla que el rearmament dirigit cap a l´est és ara l´únic objectiu. Preparar-se per a matar i oblidar salvar i promocionar les persones. I la despesa militar podria també anar en el sentit humanitari, ho haurien de fer valdre sobretot els països del sud europeu: patrulleres i vaixells de rescat haurien de solcar les costes atlàntiques i mediterrànies. (Ara per cert sí que hi ha embarcacions europees prop del Senegal, però és per a llevar-los la faena als pescadors tradicionals d’allà, amb la complicitat de Brussel·les)
Clar que la política europea està dominada pels països pròxims a Rússia i el mandatari dels Estats Units no s’entreté mirant el que passa per Àfrica. Potser ací no té tantes expectatives de negoci per a les empreses d’armament com amb fer destinar el 5% del PIB en defensa.
També s´oblida l´intercanvi entre la cultura russa i la resta d’Europa. Pensar en els nostres veïns només com uns agressors potencials és tindre poca altura de mires. Val la pena penetrar en l´ànima russa, conèixer per exemple la seua literatura i que ells coneguen naturalment la nostra. Un bon exemple ha estat la representació teatral a Betxí d’una obra russa.
I què hi ha d’un pressupost per a la pau? Molts a través de les xarxes són capaços d’influir en les decisions de la gent i dels governs. ¿Que no es poden fer campanyes per la pau i el bon veïnatge de les nacions a través de molts sistemes? A què espera la Unió Europea?
Joaquim Meneu
