Alguns dels "manifestants" m’han agredit quan intentava impedir que vandalitzessin un establiment obert.
A mi tant me fa si es diu Mercadona o cal Jepet…si paga impostos a Ripoll, crea llocs de treball al municipi i abasteix els vilatans és el meu deure garantir la seva seguretat i el seu dret d’aixecar la persiana.
#GovernemRipoll
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 11, 2026
Les ordres polítiques que els comandaments de Mossos han rebut avui per potenciar la vaga vulneren els drets fonamentals dels ciutadans.
He hagut de trucar 5 cops a l’Intendent cap regional de Mossos i notificar-li a la consellera d’interior que els duria als jutjats, perquè ajudessin la Policia Local de Ripoll a garantir la lliure circulació.
Una vergonya.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) November 11, 2026
NO ENTENEU PAS LA SÍLVIA NI ENTENEU LA SITUACIÓ.
Vosaltres sabeu que pensa un crio que el pare alcohòlic li fot d’hòsties? Creu que aquesta es la realitat universal i que als seus companys de cole els hi passa exactament el mateix.
Quan creix, se’n adona que efectivament ni es normal la seva infància ni la majoria dels nens van patir el mateix. Perquè ha deixat d’estar aïllat, i algú li ha fet veure que de lo seu se’n diu maltracte infantil.
Doncs això passa amb Catalunya, i la Silvia es la psicòloga que explica que allò que acceptàvem i vivíem amb normalitat no és normal i, sobretot, s’ha de deixar de veure-ho així.
Perquè el Roig o la Roja no pinten res. És el dit que us tapa el sol.
Ahir la pròpia Silvia va pujar un vídeo a on una serie de persones obstaculitzen una carretera, l’agredeixen i davant els Mossos la Silvia els hi demana a la policia identificar aquestes persones perquè estan violant les lleis, i els Mossos, que obeeixen a Interior, es fan els tontos i res.
D’això se’n diu prevaricació.
Però sabeu quin es el tema?
Que això passa cada estona a cada racó.
No es pot posar el reggaeton a les tres de la nit a tope de volum dins una comunitat. Si a tu et passa i truques a la poli, ni tan sols ja venen.
Tu no pots vendre material falsificat al metro de l’estació de Catalunya en una manta. La llei prohibeix això. I qui ha de prohibir-ho perquè té el poder, ho fomenta. La qual cosa es alhora delictiva.
Malgrat tot, tots tenim normalitzat que l’estació del metro de Catalunya sigui una acampada de top manta.
La policia no pot girar el cap amb un munt, però un munt, d’actes incívics de gent d’extrema esquerra, com fan per costum.
Com un vídeo (un dels mil exemples que es viuen cada dia) a on agredeixen una carpa de no sé quin partit era, i els Mossos davant, els agredits demanant-los identificar-los per a denunciar-los PERQUE ES UN DRET FONAMENTAL, i passant de fer-ho.
Això es d’una gravetat extrema.
Sabeu que em va passar l’altre dia a les quatre de la nit i que es un exemple molt bo? Passo per un edifici, hi ha silenci, es de nit, veig un tio, una silueta perquè en un principi ni el vaig mirar però sent de nit i no hi havent ningú, li dic ‘hola’.
No era «què tal amic meu, com estàs?». Era un hola al veure algú que passava per allà topant-se amb mi en el silenci de la nit. Si son les dotze del migdia i n’hi han dues-centes persones no es fa. En aquesta situació et surt el «hola» o «bona nit».
Aleshores sento que el tio es posa a bordar. Em giro, i el tio era un tio rapat, de 50 anys, amb la cara aquesta típica d’skinhead, el coll tot tatuat, els ulls blaus aquells que quan els té un quinqui donen tan mal rotllo, i com un puto boig, comença a cridar-me que ‘»para que coño me saludas… a mi que me dices de holaaaaa… bla bla!», amb les pintes aquelles que portava, donant-li voltes al que era el NO RES.
El mes greu és que ell havia sortit a tirar brossa a un contenidor que hi havia davant i era com conserge d’un edifici de la Generalitat.
I el tio amb un brot psicòtic i amb la pinta aquella de mangant, formant un escàndol de flipar. I mira que jo no soc cap mitja merda, i li dic que tranqui. I el tio que se m’encarava i no se que coi s’havia pres.
Aleshores aquí que es lo greu? Que es un tio que està treballant de nit EN UN EDIFICI DE LA GENERALITAT.
Perquè si fos casa seva, dius val, un penjat.
Però no. Resulta que hi ha un puto pirat, que a un altre persona en aquest estat li pot fer mal del brot psicòtic aquest, que en aquells moments ESTÁ TREBALLANT DINS UN EDIFICI DE LA GENERALITAT.
Això com es de greu? Es la cosa mes greu del mon? NO. Però es una cosa amb la suficient entitat com per a investigar-la.
El tio es fot cap dins, i de seguida passa un cotxe de Mossos i li dic. Li explico però li explico fent-los un plànol: «NO ES UN TIO QUE ESTÁ AL BAR PEPE, ES UN TIO QUE ESTÁ EN UN EDIFICI DE LA GENERALITAT FENT TASQUES DE CONSERGERIA».
Que si… que si ara anem cap allà…, donant-me la raó com als tontos però res. Adeu-siau i no es van ni parar. Quan a una persona que està en aquell estat a plena nit i a mes a un edifici de la Generalitat, se l’ha d’investigar, se li ha de fer una reclamació i se l’ha de corregir.
Doncs això es important. Es menys important que delictes dels que també passen de tot per ordres polítiques? Si. Però es important, eh.
Si tu ets forner i se’t crema tot el pa que havies de vendre avui, a mi me la sua. Però per a tu es important.
Per a una policia que emana de la Generalitat, la situació que us he relatat, o la que la Silvia els hi demanava, o qualsevol dels milers d’exemples diaris, son importants.
Se’n diu imposar ordre i llei.
Jo tinc 45 tacos, i durant la primera meitat de la meva vida tot això no era pas així. Tu no foties el que volies en grau alt, mitja o lleu i aquí no ha passat res i dones zero explicacions.
És a dir, jo no em puc posar a tallar la carretera. Si jo dilluns que ve ho faig, m’identifiquen. I ho fan camí la garjola.
Aleshores per que collons no es fa sempre i amb tothom?
TOT ES IMPORTANT.
Absolutament tot.
Quan vas deixant passar tot, la merda se’t menja.
Aquest es el treball que està fent la Silvia. Us està fent despertar i entendre que tot això no és normal.
Sílvia Orriols vs un piquet jdjdbkfjdnd
Els perroflautes al Mercadona de Ripoll impedint la llibertat de moviment dels ciutadans amb l’objectiu d’obligar-nos a creure en les seves receptes màgiques
No els veuràs a les botigues dels pakistanesos, com a bons endòfobs https://t.co/k5sd5BaYUF
— 𝕸𝖆𝖑𝖛𝖔𝖑𝖊𝖓ç𝖆 ♰ (@malvolenca) November 11, 2026
Un català reflexiona sobre el missatge que ens està enviant Sílvia Orriols quan s’enfronta al piquet que volia vandalitzar Mercadona a Ripoll. https://t.co/R2ACEoNOXR
— ANNA Notícies (@annanoticies) November 12, 2026
