La vivenda, una emergència pels valencians.
Quan una generació de menors de 40 anys no pot emancipar-se, ni formar una família ni tindre fills; quan els treballadors no poden viure on treballen i quan la gent gran ha de marxar de la casa on ha viscut durant molts anys perquè no poden pagar el sostre o trespol, en el seu poble, això no és un problema de mercat, això és una emergència.
A l’Ajuntament de Dénia és un tema que preocupa, menys mal, i al darrer ple de sessió ordinària (19-26), un dels punts de l’ordre del dia que va ocupar més temps, va ser la moció que l’equip de govern va presentar per a sol·licitar a la GV que inicie els tràmits per a declarar Dénia com a zona «tensionada» amb la finalitat de possibilitar la limitació del preu dels lloguers.
Esta moció la van votar a favor el PSOE i Compromís i en contra el PP i la resta de partits: Vox i Gent de Dénia que també veuen el problema que tenim en la vivenda, però que la seua proposta passa per més construcció pública i pel Plan VIVE, afegint la necessitat de més agilitat administrativa i de baixada dels impostos que encarixen la construcció.
La política té sentit si servix per a l’interés general del poble i els dos blocs de partits ho saben, però ni uns ni els altres fan política, sols apliquen «paños calientes» per a què la gent quede contenta de què estan fent alguna cosa, encara que no canvie res. I diem que són polítiques que no canvien res, perquè cap partit es planteja l’anàlisi de les causes quan una de les causes de pes és l’augment demogràfic que està experimentant la ciutat per la migració.
Saber les causes d’un problema és la única manera de trobar solucions i no es parla del tema de l’allau de mà d’obra barata (la dels migrants) perquè ésun tema tabú que està limitant la llibertat d’expressió i l’anàlisi racional de la situació.
A la causa de la migració provocada per la política de portes obertes de l’Estat espanyol hem d’afegir una altra de les causes de l’augment de població, no menor per l’impacte en el preu de compra de la vivenda, que és la dels estrangers no-residents que estan comprant cases.
Però anem ara al tema de la de mà d’obra barata que entra, con o sense contracte, pels aeroports de Manises i l’Altet i que busca un lloc on viure, un sostre que sol ser el d’una habitació rellogada per un especulador o per un familiar ja instal·lat. Així que, el senyor alcalde que usa el llenguatge woke de les pobretes famílies a les que vol descomptar uns euros, se li afigen un muntó de problemes relacionats en els lloguers: lloguers que no es paguen, rellogats, problemes entre veïns, … i caminem de la mà de la suposada «esquerra» cap a la destrucció social.
Sr alcalde les solucions no venen de maquillar els problemes sinó de solucionar-los i este allau ha de parar per respecte als autòctons i per respecte als emigrants que ja esten integrats.
I voldria dir-li que els que tenim clar que de l’estat espanyol no podem esperar res més que misèria i tercermundisme, i que és amb l’Estat Valencià i les claus de la caixa dels diners que generem on està la solució, veiem espantats com es colen les propostes d’un estat espanyol irresponsable, en este cas el del Sr. Sánchez (PSOE), que recentment, sense preveure on viuran, legalitza 1.300.000 persones sense papers, i que té en marxa legalitzar 1.200.000 persones més. Un govern, el del Sr. Sánchez, que no ha fet res per a canviar la llei d’estrangeria d’Aznar, sinó que al contrari la va reforçant, una llei que a l’any 2000 va promulgar el govern d’Aznar (PP) per a subvencionar l’empresariat i gravar al poble que ha d’assumir la despesa dels serveis que ocasionen i que acaben col·lapsant.
I mentrestant davant d’un problema tan gros que va degradant l’Estat del Benestar, van entretenint-nos PP-PSOE i adlàters (partits tots del règim del 78) en les seues baralles de solucions de mitges tintes, i fent-nos creure que podran solucionar-ho sense arreglar les causes que ens fan ser «zona tensionada».
És urgent fer propostes valentes i el consistori deuria d’aplicar-les.
Des de la responsabilitat amb els valencians, RVEV a la pregunta: Vivenda sí, però per a qui? Responem que per al poble, i per a retornar la vivenda al poble, proposem el següent llistat concatenant de punts:
1.- Prohibició de l’establiment d’usos turístics en les vivendes. Les cases són per a viure, no per a especular.
2.- Prohibició de l’adquisició de vivendes en el País Valencià per part d’estrangers no residents. Ací està especulant mig món, incloent totes les màfies, amb el resultat d’encariment dels preus, i de què els nostres joves no poden viure.
3.- Construcció de vivendes de promoció pública en tot el País Valencià per als seus habitants.
4.- Creació d’una banca pública de vivenda (el Banc Hipotecari Valencià) que facilite hipoteques per a primera vivenda a preu de cost i amb unes garanties mínimes, el que permetria als joves accedir a vivendes en propietat i deixar d’engreixar les butxaques d’altres, a costa de la seua joventut i treball.
5.- Control de l’emigració, que està pressionant sobre la demanda i disparant els preus. Davant d’eixa pressió i encariment, a la majoria dels valencians, joves o grans, se’ls fa impossible accedir a la vivenda.
6. Limitar la compra que no siga primera vivenda, en principi pujant impostos. L’objectiu és aconseguir que les cases han de ser per al poble i no per a ser una macro urbanització on vinga a especular tot déu.
7. El que habite una vivenda estarà obligat a tindre un document en vigor que acredite la legitimitat d’habitar-la. Escriptura en cas de propietat i contracte d’arrendament en cas de lloguer, fins i tot en cas de familiars. En cas de no presentar el document quan ho requerisca l’autoritat pertinent, serà desallotjat de la vivenda.
Ja prou d’especulació. Polítics del règim del 78 deixen de maquillar la situació, el poble valencià no vol caminar cap al tercermundisme, vol una vivenda digna!
Dolors Alexandre, coordinadora de RVEV
