Llegint-lo no sabia si -de manera tràgica- riure o plorar, davant la perplexitat que manifesta Infante al llarg de l’article intentant racionalitzar políticament la macro fal·làcia de la ‘creença’: “una llengua, una nació”.
En els darrers vint anys adscrit a eixa ‘creença’ i davant de les dificultats per racionalitzar-la políticament, davant la falta de rigor i frivolitat dels apòstols i predicadors que l’han -ens han- rodejat i que ell, de forma ingènua, ha confiat i encara continua confiant, amb perplexitat ens diu:
“Aquestes qüestions són les que, durant els darrers vint anys, ens han servit —tant a mi com a companys i companyes valencians— per impulsar un procés sostingut de reflexió i de praxi política amb la voluntat de trobar una eixida capaç de superar el parany ideològic generat per determinades lectures simplificadores del discurs fusterià, com aquella que plantejava dir-li Catalunya a tot l’àmbit lingüístic compartit sense atendre la diversitat històrica, política, institucional, sociològica i psicològica de cada territori.”
Ell, un andalús esdevingut valencià, per mor de fer-se creient de la “veritat delatada”, s’afirma davant de tots – i amb l’aplaudiment d’altres creients – com a «català».
Déu-n’hi-do, que diuen aquells.
Però Infante es troba, a més, amb el problema que, com a independentista de PPCC de Poble Lliure, la seua perplexitat és total quan no veu una eixida política valenciana racional a la ‘fal·làcia’ que per ser acceptat en la tribu, es va creure. És dur adonar-se ara que has viscut durant molt anys adscrit a una fal·làcia i que tots els que t’han esperonat i aplaudit, han estat uns frívols irresponsables. Més els d’allà. Perquè els d’ací, no han estat més que mercaders i consumidors de cultura, políticament votants del Botànic.
El seu intent per obtindre la quadratura del cercle és inútil. Si -condicional- al País Valencià, com a polític independentiste/separatiste valencià, un no pot presentar-se -per inversemblant- com a «català» -com a valencià de Nació catalana-, el millor que es pot fer es reconèixer que un es va equivocar. Cal superar l’orgull. Encara, als 68 anys, s’és jove.
Si Infante vol coadjuvar a la independència política dels valencians, no necessita estar adscrit a cap ‘creença’, només li cal adscriure’s a la proposta política PER L’ESTAT VALENCIÀ DE LA NACIÓ VALENCIANA, un Estat, el valencià, plantejat com un fi en si mateix i no condicionat a res, fora de l’adscripció als DDHH.
Víctor Baeta Subias, RV-Estat valencià
Benimaclet-València, 24/03/2026
INFORMACIÓ RELACIONADA
