USUARI 1
Eliseu Climent sempre ha estat un sociata disfressat de nacionalista.
USUARI de RVPVE contestant a USUARI 1
Partixes d’un error.
Pot ser que siga sociata, però també és ‘nacionalista de PPCC’.
Dues qüestions perfectament compatibles.
El que no és compatible és ser sociata i independentista, ni valencià, ni català, ni basc, ni gallec, ni aragonés, ni res.
USUARI 2
No es pot ser sociata i no espanyolista. Per tant, sociata i nacionalista… escanyol, potser sí.
USUARI de RVPVE contestant a USUARI 2
És complicat però intentaré explicar el què vull dir.
(…)
En rigor és cert el que dius.
Un afiliat o votant del PSOE (PSC, PSPV, PSIB), Iniciativa-Comuns, EUPV, Podemos, etc. per molt que defenguen els PPCC com una nació cultural (o com en el seu cap la pensen) -tenim molts exemples de votants- independentment del seu subjectivisme embolicador respecte els arguments que donen als demès, objectivament SÓN POLÍTICAMENT ESPANYOLS.
(…)
El PSOE i adlàters les diuen als ‘nacionalistes dels PPCC o de la nació sencera’:
– Tranquils que en l’altra Espanya que assolirem amb la vostra ajuda la vostra ‘Nació’ serà reconeguda.
El manual que segueix l’esquerra espanyola en el tema nacional és el llibre Stalin EL MARXISME I LA QÜESTIÓ NACIONAL que és un llibre que utilitza com a manual tota l’esquerra espanyola, començant pel PSOE. En ell les ‘nacions’ son reconegudes, sempre que no trenquen l’Estat, en el cas soviètic el ‘proletari’.
(…)
La fórmula d’èxit del PSOE-PSPV al País Valencià i del PSIB a les Illes, és fer la següent oferta als ‘nacionalistes de PPCC’:
– Nosaltres vos facilitem que pugueu conrear el ‘vostre nacionalisme’(amb subvencions, aplecs, EL TEMPS, ACPV, casals Jaume I, OCB, Any Fuster…) i a canvi -per a poder fer possible -entre tots- eixa Espanya plurinacional en que la ‘vostra Nació dels PPCC’ siga una realitat reconeguda- hem d’anar junts políticament i m’heu de votar.
És a dir els fusterians que voten o estan afiliats a l’esquerra espanyola accepten la següent oferta: ‘Vos facilitem ser culturalment catalans, a canvi de ser políticament espanyols’ o dit d’altra manera: ‘sigueu ‘nacionalment de PPCC’, però políticament vos adscriviu a l’Estat espanyol, que entre tots el transformarem (ara Illa, com Ximo Puig i l’Armengol estan venent l’estafa de l’Espanya Federal)’
Un Estat espanyol que s’ho imaginen com ho era la URSS (que era un Estat i no una Nació), on totes les nacions i respectives repúbliques que formaven la URSS, eren citades, reconegudes i amb el dret a separar-se (sic), article 72 de la Constitució soviètica de 1977.
Quan es va debatre esta Constitució es va presentar una esmena que pretenia que la URSS fora una Nació, amb contundència Brezhnev, va eixir en contra de l’esmena raonant el perquè la URSS havia de ser un Estat i no una nació. Un Estat compost per Nacions. A continuació la intervenció del dirigent soviètic:
Somiar que Espanya puga esdevindre un Estat federal de nacions, és el somni humit dels fusterians i ara es veu que també se’ls ha sumat amb eixe somni HE Bildu. L’esquerra espanyola els hi ven això als dirigents -adés independentistes de Catalunya i Euskadi i ara esdevinguts simplement ‘nacionalistes’ dels PPCC i Euskal Herria- i ells -al temps que van cobrant del regim del 78-39-1707- s’ho creuen.
Exemple pràctic de com l’afirmació: “No es pot ser sociata i no espanyolista. Per tant, sociata i nacionalista… escanyol, potser sí”, a vegades no és tan evident:
El cantant (cal distingir l’artista de la persona política) Raimon Pelegero, PSUC-PCE i des del procés apropat de nou al País Valencià on ha estat guardonat pel PSOE. Clàssic votant de l’esquerra espanyola i qui li va a dir a Raimon que és nacionalista espanyol: NINGÚ!!!. I per una senzilla raó perquè l’Espanya que tu i jo -independentistes- que la volem lluny, no és la que ells tenen en el cap, és distinta, és la d’una Espanya plurinacional i ara (de nou l’estafa) federal. I si damunt no s’ha de lluitar perquè els companys socialistes i comunistes ens fan la faena, no hi ha millor oferta que aquesta per a ser acceptada.
(…)
L’independentisme trenca este esquema.
Tot el ‘nacionalisme fusterià’ cerca un encaix amb Espanya, d’una Espanya -de flors i violes- imaginada.
Durant el ‘procés’ -quan s’anava a per feina de veritat- els PPCC estaven fora del discurs.
Repassem. En l’etapa de Forcadell en l’ANC no es va dir ni piu. El primer va ser Jordi Sànchez, en fer una mena de Federació de la senyoreta Pepis amb uns valencians no independentistes (votants del Botànic) i uns de les Illes.
En arribar la renúncia a la DUI i començar a pactar amb Espanya els indults i l’amnistia, tant JxC i el CxR, que en un inici no feien referència a res relacionat amb els PPCC, han començat a fer-ho i han traspassat el Sénia (eleccions europees JxC i el CxR ha constituït un Consell territorial de Marina-Safor (sic) al País Valencià).
Ara, la darrera esperança independentista a Catalunya sembla que és Aliança Catalana.
Per a nosaltres -RVPVE- la prova del cotó per saber si Aliança Catalana es mantindrà ferma per assolir l’Estat català i la República Catalana front a l’Estat espanyol, és si es manté al marge de la frivolitat a-política dels PPCC, que amb tanta eficàcia utilitzen els espanyols per fer inviable l’independentisme. Si no ho fan a sant de Déu, que vos podem bé assegurar que seguiran el camí d’ERC, CUP, JxC i CxR.
(…)
