Nota de Premsa
Barcelona, 20 d’abril del 2023
El proper 25 d’abril commemorem el 316è aniversari de la Batalla d’Almansa i la derrota dels patriotes valencians que defensaven les seves llibertats i furs atorgats pel comte de Barcelona Jaume I. Ahir a VilaWeb Núria Cadenes afirmava al seu ‘Mail Obert’ titulat «Abril a València»: «…no hi ha mitges tintes sinó les dues alternatives que ja va descriure Joan Fuster: o “la genuflexió provinciana i fiscalment colonial (i més que fiscalment)”, o un “País Valencià decantat per ser ell mateix”. És una tria nacional».
Som del tot d’acord en què cal un «País Valencià decantat per ser ell mateix», és una de les raons per les quals hem bastit la Candidatura Rupturista de Barcelona: fer conèixer al món l’èxistència de valencians que promouen i són partidaris de la República Valenciana. El general Joan Batiste Basset (nat a Alboraia, Horta Nord), cuità amb els seus maulets a defensar la capital de Catalunya, on lluitarien fins a la desfeta de l’Onze de setembre del 1714, gesta recordada en una placa al Fossar de les Moreres; en justa correspondència a la generositat valenciana els barcelonins d’avui actuem en conseqüència arran de la proposta dels patriotes valencians de RV-PVE.
A les eleccions del 28 de maig d’enguany també decidirem entre una Barcelona capital de la Catalunya lliure o una Barcelona provinciana colonitzada i sotmesa al jou de l’espanyolisme borbònic. Els decennis de governs municipals gairebé en solitari per part del PSOE local o bé pactant amb les suposades esquerres ‒ara amb Colau i Maragall al capdavant‒ han convertit la nostra capital en un desori del tot contrari a les necessitats dels barcelonins, ciutadans als quals la de fa massa temps política sectària dels governants «xupi-guais» fa fora de casa implacablement. Algú ens ha d’explicar què hi té a veure la forassenyada fantasia de les super-illes i la destrucció de la trama urbana de l’eixampla, o l’allargament del tramvia ‒per a que els rics de Pedralbes arribin més còmodes i quasi de franc a la Mar Bella‒, amb la urgent prioritat de facilitar, amb lloguers assequibles en funció del sou, l’accés a un habitatge com cal als joves i als més necessitats.
‘Ruptura’ vol dir rompre, trencar de veritat i per sempre amb el franquisme i amb els qui davall del seu paraigua protector se n’han aprofitat ‒sobretot els darrers 45 anys‒ fent-se passar per demòcrates d’esquerres; cal acabar amb la corrupció i amb l’amiguisme instal·lats al govern municipal. Si voleu guanyar voteu la Candidatura Rupturista de Barcelona.
| En el supòsit de no obtenir la majoria, els nostres regidors electes a Barcelona només donarien suport a un candidat a alcalde d’una altra formació si explicités la seva acció política a favor del nostre Programa de Punt Únic. |
Equip de Premsa de la candidatura a Barcelona
contacte: info@germanies.net
Yo creo q más q defender la autodeterminación de Cataluña, se de beria defender los estados federales.
De todas las actuales autonomías.
Con derechos totales de aprobar las propias leyes en cada estado.
Y un equipo de técnicos ( breve, con poca gente), ( abogados y economistas) centrales q controlas en los Estados.
En primer lloc ANNA notícies resta agraïda per la seua participació i passem a respondre el seu comentari.
Defensar, un pot defensar el que vulga. Desitjar un pot desitjar el que vulga. Ara bé, un hauria de mirar-se en l’espill dels drets de la humanitat i reflexionar sobre si la imatge reflectida és nítida. Un hauria de reflexionar sobre l’essència del que es defensa. Perquè… Com catalogaríem a una persona que en una societat negara el dret al divorci entre els conjugues d’un matrimoni? Com hem de catalogar a una persona que nega el dret d’un poble a separar-se d’un Estat? Com hem de catalogar a un Estat, com l’espanyol, que reprimeix amb la violència als ciutadans que volen exercir aqueix dret, com va succeir l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya?
El dret al divorci i el dret a l’autodeterminació són drets democràtics i les persones que els neguen no són democràtics són, en essència, partidaris (o consentidors) d’Estats totalitaris (teocràtics o no) i imperialistes, respectivament.
Però hi ha més.
Parlar de federacions sense l’existència prèvia de les parts, lliures i sobiranes, que han d’aprovar en pla d’igualtat el Pacte Federal, és simplement una estafa. Aquella persona que advoque per ‘federacions’ ha de contribuir a l’existència prèvia de la part, és a dir de l’Estat lliure i sobirà, en el territori on resideix.