Nota de Premsa. Barcelona, 24 de maig del 2023
La Candidatura Rupturista de Barcelona afirma que Barcelona ja no és el Cap i Casal, sinó una àrea metropolitana sense nom
| Els patriotes Joaquim Auladell i Enric Borràs, a proposta del partit República Valenciana – Partit Valencianiste Europeu (RV-PVE) són, com a independents, els caps de llista de la Candidatura Rupturista a les eleccions municipals del 28 de maig d’enguany a la capital de Catalunya, fruit de la coalició integrada per Partit del Treball de Catalunya, Democràcia Efectiva i República Valenciana, amb el Programa de Punt Únic següent: Abolir el vigent Règim del 1978 per acomplir l’autodeterminació de Catalunya | ||
Què i qui hi ha al darrere del caos dels ferrocarrils de l’estat espanyol a Catalunya?
Els barcelonins quan volem marxar de o tornar a Barcelona ‒i la resta de catalans que volen anar a o venir de la capital de Catalunya‒ mai no sabem si s’acomplirà l’horari o si, pel maltracte habitual a què ens sotmet la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE), serem abandonats durant hores en alguna estació, dins d’un túnel o enmig del no res.
Als actuals mini-dirigents de les quatre províncies espanyoles de la comunitat autònoma dita de «Catalunya» no els convé de dir la veritat i, com sempre que es tracta dels d’interessos dels catalans, ens amaguen l’ou. Tot seguit us relacionem la crònica, abreujada, del desastre.
Cronologia
Sense anar més enrere en el temps, de l’octubre del 2007 al febrer del 2008 hi hagué moltíssims trajectes de Rodalies de RENFE i també dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) força afectats i paralitzats durant mesos a causa d’enormes esvorancs, entre d’altres «accidents», provocats per les obres del Tren d’Alta Velocitat (TAV) quan s’apropaven a Barcelona.1
30 de desembre del 2009, fou la data publicació del Decret 2034/2009, sobre el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les funcions de l’Administració General de l’Estat corresponents al servei de transport de viatgers per ferrocarril de rodalies; d’entre la quinzena llarga de les funcions traspassades al govern català n’assenyalem expressament dues: «h) La fixació dels serveis mínims a establir en cas de conflicte col·lectiu en qualsevol empresa de transport ferroviari» i «k) La inspecció del servei ferroviari i dels mitjans tècnics i de material mòbil amb què es presten en els aspectes vinculats a aquest servei».2
Del gener del 2010 al setembre del 2021, a desgrat del traspàs de competències al govern català que es treu les puces del damunt assegurant que tot el problema és degut a la «manca d’inversions de l’estat a Catalunya», se succeeixen ‒i augmenten progressivament‒ els retards, cancel·lacions, accidents, incendis i sabotatges sobretot en les línies de Rodalies, afectant també als trens de Mitja Distància (MD) i als TAV. La llista d’incidències és massa llarga per relatar-la en poc espai; us en podreu fer una idea molt aproximada si apliqueu a aquest període les estadístiques més recents, en gran part similars a les d’aleshores.
2 i 6 d’agost del 2021, després de tres anys de no trobar-se els governs català i espanyol, es tornà a reunir la Comissió Bilateral de Traspassos de Rodalies i en resultà el compromís del govern espanyol d’estudiar el traspàs de Rodalies a la Generalitat ‒dotze anys després d’haver-se publicat la cessió de les Rodalies, de nou es tornava enrere del 2009 i encara «s’havia d’estudiar»?‒dotze anys després d’haver-se publicat la cessió de Rodalies, de nou es tornava enrere del 2009 i encara «s’havia d’estudiar»?‒. «Els maquinistes estan preocupats» fou el missatge que féu arribar el Sindicat Espanyol de Maquinistes i Ajudants Ferroviaris (SEMAF) que representa el 85 per cent dels professionals a Catalunya. Diego Martín, portaveu del SEMAF, diu que un problema és l’origen dels maquinistes i auxiliars de RENFE: «Entre un 60 i un 70 per cent de la plantilla de Rodalies ve de fora [de Catalunya], són places d’oferta pública, de manera que una transferència de les competències a la Generalitat afectaria a aquesta gran part de la plantilla». El SEMAF afirmà en un comunicat que s’oposa a la cessió de Rodalies a Catalunya, tal com es plantejà en la comissió bilateral el passat 2 d’agost, per això «arribaran fins a l’última conseqüència utilitzant tots els mitjans que siguin al seu abast».3
9 de setembre del 2021, Els maquinistes anuncien que faran vuit dies de vaga contra el traspàs de Rodalies a Catalunya. El SEMAF i el Sindicat de Ferroviaris (SF) mantenen la convocatòria de vaga de vuit dies: el 30 de setembre, primer d’octubre i els dies 4, 5, 7, 8, 11 i 12 del mateix mes. Quan els maquinistes aconseguiren els seus objectius, desconvocaren la vaga el dia 7 d’octubre.4
4 d’octubre del 2021, malgrat triplicar les notificacions als maquinistes els serveis mínims s’han tornat a incomplir i sobre el motiu Manuel Villalante, director general de Desenvolupament i Estratègia de Renfe, declara: «Això ho haurien de respondre ells. Estàvem convençuts que el sistema de notificació per correu electrònic certificat funciona. En tot cas ho vam reforçar perquè tots els maquinistes tenen un mòbil corporatiu i els vam enviar un SMS. També hem fet servir la via del burofax i una notificació en persona amb els que treballaven el cap de setmana. Ho vam fer no perquè dubtéssim del primer sistema, sinó perquè no hi hagués excusa».5
Des de l’octubre del 2021 fins a l’abril del 2023 s’han succeït els retards, les cancel·lacions, els sabotatges, ¡ per a rematar el boicot permanent fins-i-tot s’ha abandonat trens al mig de la via de circulació ço que podria haver causat greus catàstrofes per absentisme dels maquinistes. El pitjor de tot plegat, tot i tenir les competències per a fer-ho des del 2010, és que en tot aquest període el govern català no ha incoat cap expedient, ni exigit cap informe, ni imposat cap sanció ni a
RENFE ni a l’Administració d’Infraestructures Ferro viaries (Adif) ni als maquinistes díscols. Les afectacions assenyalades han inclòs tots els nivells de circulació ferroviari: Rodalies, MD ¡ TAV.
1 i 3 de maig del 2023, només dos dies després del suposat incendi en un quadre de senyals de l’estació de tren de Gavà [que paralitzà tota la circulació de Rodalies 2 Sud], el govern català ha desmentit les explicacions que va donar Adif. Un informe del Servei de Meteorologia de Catalunya (Meteocat) demostra que el passat dilluns primer de maig no va caure cap llamp al Baix Llobregat que pogués provocar l’incident.6
7 de maig del 2023, el servei ferroviari de Rodalies de Catalunya va tancar l’any passat amb 284 dies amb alguna incidència greu i la cancel·lació de 1.976 trens i 183 de MD, segons dades que s’han revelat avui arran d’una petició de transparència. El 2022 hi va haver 17.667 trens de Rodalia afectats per endarreriments a Catalunya, a més a més de 3.933 de MD. Les xifres també mostren que la primera raó dels endarreriments va ser la manca de personal de conducció a l’inici o relleu del servei. La línia que va acumular més incidències per dia va ser l’R4 (entre Sant Vicenç de Calders ¡ Manresa), seguida per la RG1 (entre Mataró ¡ Portbou) i l’R2Sud (entre Sant Vicenç de Calders ¡ Barcelona), essent aquesta darrera precisament la més afectada per l’avaria del dia primer de maig.7
20 de maig del 2023, la R2 Sud recupera la normalitat, però els usuaris continuen desconfiant-ne. La Cambra de Comerç de Barcelona calcula que l’avaria ha afectat un milió de desplaçaments ¡ ha fet perdre [una quantitat d’hores equivalent a] 60.000 jornades laborals des de l’avaria en el sistema de senyalitzacions a Gavà. Després de 19 dies d’alteracions en el servei, la R2 Sud ha tornat a la normalitat. Renfe ha precisat que les línies afectades R2 Sud, els regionals R13, R14, R15, R16i R17, així com la línia R2 Nord i R11, tornen a oferir el servei amb normalitat. L’Agència Catalana de Consum va decidir obrir un expedient sancionador a l’operadora, per la «falta d’informació i comunicació» als usuaris en determinades estacions. L’expedient continua obert i en període d’al·legacions, i si es tanca de forma desfavorable a RENFE la multa podria arribar al milió d’euros; les tres setmanes d’avaria, causants de la pèrdua de 60.000 jornades laborals, només han costat un milió d’euros?8
24 de maig del 2023, de tot el que us hem contat conclouríem el següent: un ínfim grup que a Catalunya, entre maquinistes i auxiliars potser no arriben a mil persones, moltes de les quals s’han format a l’Escola Tècnica Professional de Conducció i Operacions (ETPCO) de RENFE a L’Hospitalet de Llobregat (una de les dotze escoles que hi ha a l’estat espanyol), es passen per l’entrecuix, sense cap control ni sanció, el dret de milions d’usuaris de poder circular lliurement per a anar on vulguin ¡ quan vulguin; ja ens van advertir els maquinistes a l’agost del 2021 que per impedir el traspàs al govern «autonòmic» del servei dels ferrocarrils espanyols a Catalunya, arribarien «fins a l’última conseqüència utilitzant tots els mitjans que siguin al seu abast».Hi ha hagut sabotatges molt greus que només persones molt preparades ¡ enteses podien haver ideat ¡ realitzat. També m’ha quedat molt clar que el dèficit ja secular d’inversions espanyoles als ferrocarrils de Catalunya no és la primera causa del desastre de mobilitat que patim.
Notes de la Cronologia:
1. https://ca.wikipedia.org/wiki/Incid%C3%A8ncies_a_Rodalies_Barcelona
2. https://vlex.es/vid/trasp-funcions-viatgers-ferrocarril-rodalies-74038907
4. https://elmon.cat/politica/vaga-maquinistes-contra-traspas-rodalies-generalitat-302888/
| ‘Ruptura’ vol dir rompre, trencar de veritat i per sempre amb el franquisme i amb els qui davall del seu paraigua protector se n’han aprofitat ‒sobretot els darrers 45 anys‒ fent-se passar per demòcrates d’esquerres; cal posar fi a la corrupció i a l’amiguisme instal·lats al govern municipal. Si voleu guanyar voteu la Candidatura Rupturista de Barcelona. | ||
Equip de Premsa de la candidatura a Barcelona. Contacte: info@germanies.net
INTERVENCIÓ DE VÍCTOR BAETA
28M: CONSOLIDAR O NO, LA SEGONA RESTAURACIÓ BORBÒNICA
A Sagunt, en 1874, el militar Martínez Campos va abolir la primera República espanyola i va instaurar de nou la dinastia borbònica. En 1931 el triomf de les forces republicanes espanyoles va tancar eixe període conegut com la Primera Restauració borbònica. Va durar 57 anys. En 1939, després d’una guerra de tres anys, el militar africanista Francisco Franco va eliminar la segona República espanyola i va decidir/preparar la tornada de la dinastia borbònica, cosa que es va materialitzar -després la seua mort en 1975- amb la Constitució de 1978. Ara, en el 2023, estem dins d’esta Segona Restauració borbònica de la que portem ja 45 anys, si no tenim en compte els 39 anys de dictadura en que l’oligarquia espanyola va crear les condicions adequades per restaurar els borbons.
El caciquisme, unit a la corrupció, és el sistema social i polític comú a les dos Restauracions. En la Primera va ser l’alternança entre els dinàstics liberals i els dinàstics conservadors. En esta segona l’alternança és entre els dinàstics del PP (i adlàters) i els dinàstics del PSOE (i adlàters ). En les dos restauracions les eleccions són una farsa. Amb una aparença formal de democràcia els dinàstics, conservadors o progressistes, es posen d’acord per condicionar el vot amb els seus potents mitjans de comunicació i propaganda per condicionar el vot, però també per a impedir o filtrar o neutralitzar qualsevol proposta política, o persona, contraria a esta segona restauració que perfectament podem anomenar, des d’una perspectiva valenciana, com el Regim del 78-39-1707.
En la primera Restauració borbònica, el caciquisme només va poder ser superat en dos territoris: Catalunya, amb la Lliga Regionalista de Cambó i a València, amb el republicanisme federal pimargalià de Blasco Ibáñez.
En esta Segona Restauració, ha estat el consens (manteniment dels acords pactats) entre les forces que ho acordaren i ho dissenyaren (franquistes, socialistes, comunistes i regionalistes catalans), allò que ha mantingut en peu el regim dinàstic. Però este consens ha patit una erosió quan part dels catalans ho han trencat i el regim ha començat a trontollar. Perfectament es pot dir que només els catalans que reivindiquen la República Catalana i els bascs del PNV, emmurallats en el seu territori foral, resisteixen i en dificultats el caciquisme del regim del 78-39. Però cal dir que l’actitud d’ERC i Bildu, davant la repressió dinàstica, esdevenint formacions adlàters del PSOE, ha fet retrocedir la lluita contra el caciquisme al País Basc, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol.
En 1978 les forces que s’oposaven a la reforma pactada varen patir una derrota i en tots estos anys no han aconseguit agrupar-se.
La Monarquia Hispànica i la seua essència imperial espoliadora es manté fonamentalment pels cossos funcionarials que alimenta, pel pagament de la classe política que manté, pel domini exhaustiu dels mitjans de comunicació, pels elements d’intimidació que resten intactes des de 1939 i per la coartada que els facilita la UE.
El diumenge 28 de maig, la classe política dinàstica (conservadors o progressistes) homologada, adscrita i a sou del Règim del 78-39-1707 de la Segona Restauració, vos demanarà el vot. Prèviament haurà desplegat tots els xantatges sentimentals, emocionals i manipuladors per a perpetuar-se i amb ella la Monarquia Hispànica que els alimenta.
Els valencians republicans, no adscrits a esta Segona Restauració reivindiquem l’Estat valencià i la República Valenciana i alertem com els dinàstics del regim són solidaris entre ells quan, des del monàrquic diari LA VANGUARDIA, en un article titulat Blasquistas en el 28M valenciano, aparegut el 18/05/2023, es pretén utilitzar la figura de Blasco Ibáñez per impulsar un partit -adlàter del PSOE- adscrit al Regim del 78 i que precisa d’ajuda perquè no reste fora i evitar, així, el seu descontrol.
El 28M en les A-2023, els electors valencians -els informats i determinats a escollir una papereta de color sépia- estaran davant de dos opcions:
- Consolidar la Segona Restauració borbònica portada pels militars africanistes i l’oligarquia espanyola, votant als dinàstics conservadors del PP i adlàters o als dinàstics progressistes del PSOE i adlàters, o
- votar l’alternativa al caciquisme i al regim de 78-39-1707, votant la proposta valenciana, descolonitzadora i republicana, de República Valenciana-Partit Valencianiste Europeu per l’Estat valencià.
Víctor Baeta Subias, candidat de RVPVE per L’ESTAT VALENCIÀ.
Benimaclet-València, 23 de maig de 2023
