Només en dues ocasions de profunda crisi i per raons d’estricta necessitat de supervivència, l‘esquema d’aquesta Espanya, l’única existent, l’única que pot existir sense desoir-se, ha trencat circumstancialment i breument aquesta continuïtat històrica, les dues repúbliques, concebudes ambdues com l’última barricada del propi sistema per perpetuar-se en el seu unitarisme existencial.
Perquè Espanya és unitarisme i no pot ser cap altra cosa. El federalisme o l’iberisme mai no han passat de ser miratges, la safanòria que es posa davant de l’ase perquè aquest no ature el pas, quan l’animal ja donava símptomes clars d’esgotament profund i existencial. Mireu sinó d’on eren fonamentalment els federalistes: sempre de les perifèries.
La prova, la del cotó, senzilla i incontestable: miren vostès el mapa d’Espanya. Ja només el fet, que la cara i sobretot el nas de Portugal apareguen sistemàticament perquè qualsevol espanyol reconega millor el seu propi contorn nacional, hauria d’alçar alguna sospita al respecte. Però encara es pot aprofundir més en la prova: vagen vostès fora de “la tierra conquistada”, i pregunten a qualsevol ciutadà per un mapa blanc on hi apareguen Portugal, Andorra, Galiza, Euskadi i Nafarroa, Catalunya, les Illes, el País Valencià i l’Aragó: els assegure que un 90% dels enquestat no sabran dir de quina nació es tracta aquest insòlit mapa. I si ja vostès tenen la humorada de traure del contorn Andalusia, el percentatge d’ignorants pujarà segur del 99%.
Espanya es va construir i es construeix cada dia encara sobre la base de la violència, sobre la base de les armes, de l’autoritarisme, aplicat amb la duresa que en cada moment convinga, com qualsevol altre projecte imperial al llarg de la Història.
No hi ha cap forma de reformar l’ànima d’aquest ésser col·lectiu, letal per als pobles sobre els que s’imposa, anorreador de tota diferència substancial i de qualsevol dissidència veritable. Aquesta és l’essència d’Espanya i per això la democràcia és inviable mentre existisca Espanya.
Delenda est Hispania (Allò que cal destruir és Espanya). Acabar amb Espanya, és la condició sine qua non de la democràcia en la Península Ibèrica i la tasca comuna a la que s’han d’entregar amb les seues majors virtuts col·lectives i amb tota la força necessària els pobles sotmesos dins de l’Estat espanyol, si volen viure i ser pobles lliures, perquè l’alternativa és la seua pròpia desaparició. Perquè Espanya no es pot construir des de la llibertat, des de la pluralitat nacional, des de la diversitat, des de la democràcia, senzillament perquè Espanya no és això.
23/05/2021
0 Comentari
Delenda est Hispania!
per Redacció
Espanya…, la pell de brau del poeta no és Espanya, ni el mite de les “dues” Espanya de l’altre poeta. Espanya és l’Estat espanyol, la forma en què el capitalisme pren forma i s’estructura en el 90% de la península Ibèrica en el segle XVIII, històricament fonamentat en una monarquia, la dels Borbons, un conjunt d’aparells polítics (exèrcit, policia, guàrdia civil, sistema judicial, ordenament jurídic bàsic, el deep state…), cultural (l’Església Catòlica, mitjans i xarxes de comunicació, universitats i intel·lectualitat…), tecnològics (sistema radial amb epicentre a Madrid…), econòmics (oligarquia…) i una vocació imperial resumida en la màxima: “España es Castilla y tierra conquistada”.
