Comunicat de RV-Estat valencià
9 d’Octubre de 2026: l’estat de la Nació valenciana
La Nació valenciana, la nació dels valencians que, com RV-EV, aspirem assolir l’Estat valencià, en este 9 d’Octubre del 2026, es troba en l’actual situació:
- La Nació valenciana des del decret del 29 de juny de 1707, per la conquesta militar del Regne de València, va ser sotmesa pel Regne de Castellà, amb l’eliminació del nostre Regne, els Furs i les institucions valencianes i de manera concatenada, a partir del 19 de març de 1812 (Constitució de la Pepa), va ser subsumida a l’anomenada ‘Nación española’. Des de llavors som espanyols per imperatiu legal. I fins ara.
- Legislativament la Nació valenciana hui està sotmesa a una LOE (llei orgànica espanyola) des de juliol de 1982, que defineix un estatut d’una autonomia espanyola coneguda com a Comunitat Valenciana (CAV).
- La LOE de 1982, ha tingut dos reformes, una en 1992 per a incloure les competències adquirides per la LOTRAVA (Llei Orgánica de Transferencia de Competencias de Titularidad Estatal a la Comunidad Valenciana), i altra en 2006, amb més competències i en la que es declara la Comunitat Valenciana como a nacionalitat històrica.
- Les successives LOE que defineixen l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, ve condicionada per diverses LOE emeses pel parlament de Madrid de l’anomenada ‘Nación española’, que de facto buiden de contingut decisori i executiu a la Comunitat Valenciana.
- La LOFCA (Ley Orgánica de Financiación de las Comunidades Autónomas) ens aplica a la Nació valenciana un espoli sistemàtic que obliga a la CAV a endeutar-se contínuament per fer front als servicis públics.
Aplegats a esta data és necessari repassar els problemes que tenim hui els valencians; problemes que patim individualment però que, en afectar a molts, es converteixen en problemes de la nostra societat, en problemes nacionals de la Nació valenciana. Els problemes són molts, però anem a recollir únicament tres d’ells. Uns són recurrents en el temps, perquè no s’aplica cap solució, i uns altres són circumstancials.
El primer és la FALTA DE SOBIRANIA POLÍTICA pel nostre caràcter de colònia de Castella (29 juny 1707) /Espanya (19 març 1812), que ens impedix dotar-nos de la legislació necessària i capacitat executòria, per a millorar la nostra vida i viure més d’acord en la condició de subjecte polític sobirà, que varen tindre i va ser arrabassat. En este sentit tenim:
- les successives LOE que defineixen l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, ve condicionada per diverses LOE emeses pel parlament de Madrid, on els valencians sempre serem minoria, que de facto buiden de contingut decisori i executiu la Comunitat.
- les Lleis abolides pel Tribunal Constitucional continuen sense poder aplicar-se;
- la recuperació del Dret Civil continua estancada;
- la Generalitat Valenciana -des de la seua existència en 1982- no respon a l’intrusisme del Parlament Espanyol quan legisla en àrees polítiques transferides;
- etc, etc.
El segon és l’ESPOLI, conegut com a INFRAFINANÇAMENT, a que som sotmets els valencians des de Madrid que, per imperatiu legal, recapten els nostres impostos i decideixen un finançament insuficient per cobrir les necessitats dels valencians que ens du a la necessitat de pujar el nostre deute amb el Reino de España, donant peu a la doble trampa de “et finance insuficientment, et preste els diners per a atendre la Comunitat i teatralitze la negociació de com em tornes el deute pels diners que no t’havia donat”, i torna a començar la roda.
Ara, de cada tres euros que gasta el Consell, un va per a pagar el deute. La Generalitat dedica més a amortitzar passiu que al pagament de Sanitat, Educació, serveis socials o nòmines. El deute aplega als 60.000.000.000 euros, la majoria a l’Estat espanyol a través del ‘fondo de liquidez’ al que la Comunitat es veu obligada a recórrer per l’espoli immisericorde que de manera constant en forma d’infrafinançament, l’Estat espanyol ens aplica als valencians.
El tercer, és la política de “portes obertes” d’entrada d’estrangers sense cap control, fonamentalment entrant pels aeroports de l’Altet i Manises que unida a l’espoli, col·lapsa els serveis públics. RV-EV partidari de l’Estat valencià del Benestar de la Nació valenciana, és contrari a la política de ‘portes obertes’ i ho concreta amb els següents punts:
La residència dels estrangers serà admesa si:
a) Tenen un contracte laboral i lloc d’habitatge garantit.
b) Als que entren com a turistes si tenen un visat limitat en el temps i amb un mínim vital garantit.
c) Si a més dels requisits anteriors, no cometen cap delicte.
Tot estranger que no complisca els tres punts anteriors serà repatriat al seu país d’origen. La forma de gestionar la repatriació serà decidida per l’Estat valencià de la Nació valenciana.
No es contempla l’agrupació familiar, ni el dret d’asil, situacions que hauran d’estar regulades per les Nacions Unides i per convenis internacionals.
A partir de la instauració de l’Estat valencià de la Nació valenciana, se legislarà la forma d’accedir a la nacionalitat valenciana.
Estos tres primers punts recurrents generen els següents, que són bàsics en els drets socials dels ciutadans:
- la reculada en l’assistència sanitària i les àrees que afecten a la qualitat de vida en l’àmbit de la salut;
- la crisis de la vivenda;
- els problemes generats en l’educació i la cultura valenciana.
- i el col·lapse en la resta de serveis públics.
Tots estos problemes generant diverses propostes de solució per part dels partits valencians institucionals i no institucionals adscrits -sense oposar-se a ell- al regim sorgit en 1939 i blanquejat en 1978 i hereu del decret castellà de conquesta del 29 de juny de 1707.
Nosaltres, RV-EV, desitgem i saludarem qualsevol esforç d’eixos valencians per aconseguir avanços en la millora de les condicions de vida dels valencians, però entenem que -malauradament- i mentre la Nació valenciana es mantinga amb el caràcter de colònia i supeditació a l’Estat de Castella/Madrid o Reino de España, els seus benintencionats esforços toparan en el mur carpetovetònic.
RV-EV manté que sols un Estat valencià -no depenent de cap altre- de la Nació valenciana amb poder per recollir els nostres impostos i amb poder per decidir, amb ells, les despeses i disposar del control de l’entrada d’estrangers, podrà donar solució als problemes socials plantejats i per assolir una societat valenciana més digna. En definitiva , el nostre objectiu i acció política rau en que els valencians deixen de ser espanyols i esdevinguen només valencians, lliures i sobirans..
Assemblea de República Valenciana /Estat valencià
País/Comunitat/Regne/Nació valenciana, d’Oriola a Vinaròs, 9 d’octubre de 2026
Comunicat de RV-Estat valencià. 9 d’Octubre de 2026: l’estat de la Nació valenciana. https://t.co/t7mIr9T8Kv
— REPÚBLICA VALENCIANA / ESTAT VALENCIÀ (@RVPVE) October 6, 2026
Este 9 d’Octubre que commemorem l’inici del Regne de Valencià (1238-1707) cal treure les senyeres nacionals valencianes, reials i republicanes, cal posar-les als balcons PER A SER IDENTIFICATS COM A VALENCIANS i portar-les als actes, concentracions i manifestacions en el Dia Nacional Valencià del 9 d’Octubre; amb el ben entès que no porten al costat cap senyal d’altres nacions o estats que no siga el nostre senyal de la Nació valenciana. https://t.co/sknGvmMhdK
— REPÚBLICA VALENCIANA / ESTAT VALENCIÀ (@RVPVE) October 2, 2026
