RV-EV es manifesta beligerant contra les tendències teocràtiques a Europa. Un estudi a Alemanya revela que el 45,8% dels joves musulmans volen una teocràcia islàmica https://t.co/lu7CVUtAcB
— REPÚBLICA VALENCIANA / ESTAT VALENCIÀ (@RVPVE) November 15, 2025
L’islamisme entre els joves
Un estudi revela que el 45,8% dels joves musulmans volen una teocràcia islàmica
Andreas Herteux Dijous , 25 d’abril de 2024
Un estudi de fa un any de la Baixa Saxònia suggereix que alguns joves musulmans tenen opinions islamistes i antidemocràtiques. L’investigador social Andreas Herteux presenta les conclusions i adverteix de les conseqüències d’aquesta perillosa tendència.
Quines conclusions sobre les actituds dels musulmans envers l’islamisme es poden extreure de l’estudi publicat ?
Per començar amb una mica d’informació general: els resultats provenen de l’enquesta de Baixa Saxònia del 2022, que, com el seu nom indica, se centra exclusivament en un estat alemany. Els participants a l’enquesta tenien una mitjana d’uns 15 anys, i una petita part de l’enquesta també va abordar el tema de l’islamisme. Hi van participar un total de 8.539 estudiants, però només uns 300 joves de fe musulmana van participar a la secció sobre extremisme musulmà.
Els resultats són estos:
- Per al 67,8%, les regles de l’Alcorà són més importants que les lleis alemanyes.
- El 36,5 per cent dóna suport a la idea que la societat alemanya s’hauria d’alinear més amb les normes islàmiques.
- El 35 per cent entén la violència contra aquells que insulten l’Islam.
- El 18,1 per cent considera la violència un mitjà acceptable per imposar i difondre la seva fe.
- El 45,8 per cent considera que una teocràcia islàmica és la millor forma de govern.
Tanmateix, cal destacar que aquests resultats no són representatius, tal com s’esmenta explícitament a l’enquesta. No obstant això, mostren una tendència que gairebé requereix investigacions més profundes i comparacions creuades amb altres projectes de recerca.
Sobre l’expert Andreas Herteux
Andreas Herteux és un economista i científic social alemany, publicista i director de la Societat Erich von Werner. També és editor i coautor de l’obra bàsica sobre la història dels Votants Lliures (FW). Els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües.
Confirmen altres estudis les actituds bàsiques positives d’alguns musulmans envers l’islamisme?
És important diferenciar aquí per evitar generalitzacions perilloses. Els musulmans a Alemanya estan repartits per una àmplia gamma de cercles socials i, per tant, de vegades tenen opinions completament diferents sobre el que constitueix una vida bona i adequada, igual que altres grups socials. No obstant això, existeixen tendències més extremes en pràcticament tots els àmbits de la societat, i són aquestes en les que ens centrem, en lloc de la majoria pacífica.
Les avaluacions de l’enquesta de població representativa “Persones a Alemanya 2021” contenen preguntes similars sobre l’islamisme a les de l’enquesta de Baixa Saxònia; tanmateix, l’atenció no es va centrar en els joves, sinó en els musulmans de 18 anys o més. Els resultats presenten una imatge més matisada:
- El 18,8 per cent està totalment o completament d’acord amb l’afirmació que una teocràcia islàmica és la millor forma de govern.
- El 26,1 per cent considera que les normes de l’Alcorà són més importants que les lleis alemanyes.
- Un total del 14,5 per cent dóna suport a la implementació de més normes islàmiques per a la societat alemanya en el seu conjunt.
- El 8,8 per cent veu un califat com a mínim una opció.
- La violència en resposta a insults a les creences religioses seria acceptable per al 16,5%.
- Per aconseguir els objectius islàmics sense un atac previ, el total es redueix al 3,3%.
- Personalment, només un 2 per cent prendria mesures en aquest sentit.
L’estudi conclou que el 9,3% són positius envers les idees de l’islamisme, el 20%, per dir-ho simplement, podria inclinar-se en una direcció o altra, però la clara majoria del 70,7% dels musulmans –i aquest és un missatge extremadament important– no tenen res a veure amb l’extremisme religiós i, a més, en circumstàncies normals, no hi són susceptibles. ANUNCI
Si mirem la població en conjunt, entre el 5,2 i el 8,0 per cent mostren una obertura a temes islamistes. Per contextualitzar-ho, una enquesta similar sobre l’extremisme de dretes mostra xifres entre el 7,6 i el 9,3 per cent. A més, en aquest àmbit, el 16,2 per cent dóna suport a un estat autoritari.
Per tant, hi ha una aparent tendència creixent en molts sectors a qüestionar l’ordre democràtic liberal, però això mereixeria una consideració a part.
El que és preocupant, però, tornant al punt principal, és la tendència a augmentar el suport a les idees islamistes com més joves són els enquestats. En el grup d’edat de 18 a 39 anys, aquesta xifra era del 12,9%. Entre els 40 a 59 anys, era del 6,2%, i els majors de 60 anys gairebé no mostraven susceptibilitat amb un 1,2%. Fins i tot entre els indecisos, els de 18 a 39 anys tenen el paper més significatiu amb un 22,3%. Tanmateix, la investigació com a mínim fa que la tesi sembli acceptable que podríem perdre alguns dels musulmans més joves i que això fa que una reacció sigui urgentment necessària.
Per què els joves musulmans són particularment susceptibles a l’islamisme?
Cal reiterar prèviament que l’estudi amb els valors més extrems no és representatiu; encara estem parlant d’una minoria, i la immensa majoria de musulmans, segons les dades disponibles, no presenten tendències extremistes. Tanmateix, el grup dels que s’estan fent notar en aquest sentit és ara tan nombrós que ja no es pot ignorar, i a més és un fenomen en expansió que sens dubte podria experimentar un creixement ràpid en determinats escenaris. Això és quelcom que una democràcia resilient no hauria de tolerar.
També cal destacar que les actituds extremistes religioses es produeixen independentment de si les persones entrevistades tenen antecedents migrants o van néixer i créixer a Alemanya. Aquesta és una troballa sorprenent i preocupant, ja que aquest darrer grup ha estat generalment exposat de manera consistent a mecanismes d’integració tradicionals com l’escolarització.
No hi ha una explicació única per a aquest desenvolupament, però tenint en compte totes les altres variables personals i socials, es podria argumentar que els factors d’influència tradicionals com les institucions educatives, el lloc de treball o la llar familiar han perdut una importància considerable i ja no poden guiar adequadament el procés de formació de la identitat d’aquest grup problemàtic. A més, altres elements, com ara les múltiples possibilitats d’Internet, han guanyat significativament en poder. Mai abans en la història els joves havien estat exposats a tants estímuls, que sovint també escapen al control del seu entorn, i alguns d’aquests condueixen a l’extremisme.
