La pandèmia i la crisi climàtica són els dos temes que tindran més presència en una primera cimera presencial al màxim nivell després de més d’un any de videoconferències. La reunió, que se celebra en el balneari de Carbis Bay, és la primera per al president estatunidenc Joe Biden, per al president del Consell italià Mario Draghi i per al primer ministre japonés Yoshihide Suga. I probablement l’última per a la cap del Govern alemany Angela Merkel. Macron tornarà si al maig de 2022 gana les pròximes presidencials.
As day one of the G7 Summit draws to a close, catch up on the key moments of the day.
— G7 UK (@G7) June 11, 2021
🇬🇧 🇨🇦 🇫🇷 🇩🇪 🇮🇹 🇯🇵 🇺🇸 🇪🇺#G7UK pic.twitter.com/mXsFsroj5l
Primera reunió presencial des de la pandèmia
La reunió és presencial però els dirigents semblen quasi els seleccionats de Luis Enrique. No es donaran la mà i es respectaran les clàssiques mesures de distanciament físic, a més de que totes les delegacions al complet seran sotmeses a PCR cadascun dels tres dies del cim. El Regne Unit pateix des de fa setmanes un augment de la incidència a causa de la variant Delta que pot retardar l’eliminació de les últimes restriccions sanitàries i que preocupa les autoritats.
Els dirigents del G7 faran l’anunci de la donació dels 1.000 milions de dosis de vacunes després de rebre una carta signada a quatre mans en la qual els dirigents de quatre de les institucions internacionals amb més pes (FMI, Banc Mundial, Organització Mundial del Comerç i Organització Mundial de la Salut) critiquen el desigual repartiment de vacunes que pateixen els països pobres i la insuficiència del mecanisme Covax ideat per Nacions Unides. La Unió Europea, per exemple, ha signat contractes per a punxar fins a quatre vegades a tota la seua població.
Aqueixa donació de vacunes es fa, segons el primer ministre Boris Johnson, “perquè és el moment de les democràcies mundials més importants i tecnològicament més avançades de fer front a les seues responsabilitats i vacunar al món, perquè ningú estarà protegit fins que tothom estiga protegit”.
L’anunci de la donació dels 1.000 milions de dosis (que estan per produir) amaga que el G7 no té previst tractar la suspensió temporal de les llicències de les vacunes, com havia demanat Estats Units, com demana des del dimecres França i com va demanar ahir el Parlament Europeu. Alemanya i el Regne Unit es neguen.
Oxfam assegura que “al ritme actual faran falta 57 anys perquè els països més pobres tinguen el mateix nivell de protecció que els països del G7. És moralment inacceptable però també és contra productiu pel risc que suposen les mutacions del coronavirus”. Macron demanava el divendres que les farmacèutiques donen un 10% de tot el que venguen.
L’altre gran assumpte en la taula del G7 és la lluita contra la crisi climàtica a uns mesos del cim del clima (COP26) prevista per a novembre a Escòcia. Segons ‘The Times’, Boris Johnson proposarà un “Pla Marshall” per a descarbonizar les economies dels països en desenvolupament. Mancant saber si els altres dirigents donen suport a aqueixa idea i de si passa dels comunicats als fets, la qual cosa ja està acordat (ho van fer al maig els ministres de Clima) és el compromís que enguany siga l’últim en què les centrals de carbó reben fons públics.
