L’Informe Anual de CEAR 2021 destaca que Espanya va tornar a defraudar a les persones refugiades l’any passat, aprovant tan sols una de cada 20 sol·licituds d’asil, molt lluny de la taxa mitjana de reconeixement del 33% dels països de la Unió Europea. Encara que al mateix temps va concedir l’autorització de residència per raons humanitàries a prop de 41.000 persones, en la seua pràctica totalitat procedents de Veneçuela.
A més, va mantindre un escàs reconeixement a les víctimes de persecució per part d’agents no estatals (colles, bandes criminals, etc), un reconeixement fonamental ja que representa una forma de persecució digna de protecció. “Cal avançar en la seua protecció i eliminar traves perquè puguen vindre de manera segura persones procedents de països en conflicte com Síria, Iemen o Palestina a causa de l’exigència del visat de trànsit”, va destacar la directora de CEAR, Estrella Galán.
“Devolucions en calenta”
Malgrat el descens en les arribades a través de Ceuta i Melilla, CEAR denúncia que al llarg de l’any, es van produir almenys 212 “devolucions en calenta”. En aqueix sentit, l’entitat apunta que tant el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg com el Constitucional espanyol ja van assenyalar les garanties legals exigibles, requisits que segons CEAR tant en aquests casos com en els més recents a Ceuta no es van dur a terme.
Impacte de la COVID
CEAR també ha denunciat que la pandèmia ha incrementat les restriccions de moviment, deixant a milers de persones atrapades en països no segurs. Davant aquesta situació és més urgent que mai que Espanya active vies legals i segures com el reassentament, els visats humanitaris, petició d’asil en Ambaixades i representacions consulars i facilitar la reagrupació familiar.
Respecte a la crisi humanitària viscuda a Canàries, amb l’arribada de més de 23.000 persones en 2020, l’organització assenyala que perquè no es tornen a viure situacions com la del moll de Arguineguín, ni la cronificació de macrocampaments, són necessàries polítiques migratòries amb una altra mirada, no sols centrades en el blindatge de fronteres, planificades i coordinades, que incloguen un sistema de trasllats a la península àgil, transparent i sense discriminació per nacionalitat, amb un repartiment solidari per tot el territori espanyol, evitant convertir els territoris insulars i perifèrics en grans espais de retenció, així com modificar els protocols d’atenció a menors.
Reconeixement llibertat de circulació
D’altra banda, l’entitat celebra que, després de dècades de reivindicació, el Tribunal Suprem haja reconegut la llibertat de circulació per als sol·licitants d’asil que resideixen a Ceuta i Melilla per tot l’estat espanyol.
Perquè no es repetisquen les situacions viscudes a Canàries fan falta polítiques migratòries amb una altra mirada, planificades i coordinades.
Europa torna a donar l’esquena al refugi
Un any més, la ruta migratòria del Mediterrani va tornar a resultar la més mortal del món, amb almenys 1.417 persones mortes tractant d’arribar a Europa, encara que a causa de la pandèmia i els forts controls fronterers, les arribades de migrants es van reduir a menys de 100.000 durant l’any.
De nou, les sol·licituds d’asil en el conjunt de la Unió Europea van tornar a descendir, i es van concentrar principalment a Alemanya, França i Espanya, mentre que la taxa de reconeixement es va mantindre estable i es van aprovar de mitjana una de cada tres peticions.
Pacte europeu
Finalment, per a CEAR el nou Pacte de la Unió Europea (UE) sobre Migració i Asil suposa continuar una política basada en els retorns, reforçant el paper de Frontex, a més d’imposar la responsabilitat de l’acolliment al primer país d’entrada, sense oferir solucions basades en una solidaritat compartida amb els països del sud d’Europa (Espanya, Itàlia, Grècia i Malta).
“Al no definir un mecanisme de repartiment obligatori, el suposat sistema de solidaritat entre països es queda convertit en un ‘menú a la carta’ que permet als Estats del nord de la Unió convertir als països del Mediterrani en el parapet de les arribades i acolliments amb una implicació voluntària i no vinculant. Per tant, és una nova oportunitat perduda perquè la UE mostre el seu compromís amb la protecció de les persones refugiades d’una forma equilibrada i justa”, va lamentar Galà.
El nou Pacte de la UE sobre Migració i Asil suposa continuar la política basada en els retorns sense oferir solucions basades en una solidaritat compartida amb els països del sud d’Europa.
Més informació, en la web especial de CEAR sobre l’informe.
