“Els problemes no s’arreglen recollint signatures”, va dir la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, ni amb una foto que “expressa la impotència de la política” davant “el que mai es degué consentir”.
El que va ocórrer en 2017, va assegurar, es va deure al fet que el Govern de llavors, presidit per Mariano Rajoy, va decidir “amagar el cap com un estruç” quan s’aveïnaven els problemes i es van generar conflictes que “tant de bo mai hagueren ocorregut”.
Montero, al costat de la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va participar en un acte organitzat pel PSOE de cara a la preparació de la ponència econòmica per al Congrés Federal del partit. En els seus discursos, ambdues van alertar de l’amenaça que suposa l’auge del “populisme” i van acusar el PP de ser “comparsa” de l’extrema dreta.
Calviño va subratllar en la seua intervenció que Espanya és l’únic país europeu que defineix la igualtat de gènere com un dels eixos principals sobre els quals pivoten les polítiques de recuperació, alguna cosa que va jutjar “imprescindible” no sols per raons de justícia social sinó també per racionalitat econòmica, ja que el tancament de la bretxa de gènere suposaria un creixement de fins al 15% del PIB.
A més d’enumerar algunes de les mesures empreses pel Govern, Calviño va alertar que la incertesa i la por que els ciutadans senten davant la crisi actual és “el caldo de cultiu” per a l’auge dels populismes.
Al fil d’aqueixa reflexió, es va remuntar al “fracàs col·lectiu” que va suposar la situació de Catalunya en 2017, amb la declaració unilateral d’independència, una cosa de la qual va responsabilitzar als dos governs de llavors, al central encapçalat per Mariano Rajoy i al de la Generalitat, perquè tots dos van provocar un “xoc de trens absolutament improductiu” no sols des del punt de vista polític sinó també econòmic.
Va ser un “esquinçament” de la societat catalana, una “via morta” que ella va viure des de Brussel·les amb la “incapacitat d’explicar” als seus col·legues europeus el que estava succeint a Espanya. “Allí no podem tornar”, va dir, per la qual cosa va advocar perquè la política recupere “el diàleg, la concòrdia i el retrobament de tots els ciutadans”.
Davant qüestions complexes, va alertar Calviño, no val una “vareta màgica” ni hi ha “solucions miraculoses”, com la baixada d’impostos que defensa el PP a manera de “bàlsam de Fierabrás”.
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Montero va començar la seua al·locució alertant contra la “expressió més greu de la violència masclista” que s’ha vist en el cas de les dues xiquetes presumptament assassinades pel seu pare a Tenerife i també, va afirmar, en el recent testimoniatge públic de Rocío Carrasco. La violència contra les dones, va dir, no es manifesta només “en una galtada o una espenta” sinó de formes “més subtils i sofisticades”.
“No esteu soles”, va voler dir a totes les víctimes, i el Govern treballa per a “ajudar-vos” millorant els instruments i els recursos que permeten no sols defensar-les sinó combatre la “guerra cultural en la qual últimament ens vol posar la ultradreta i també, de comparsa, la dreta del PP” donant força al negacionismo en llevar “ importància” al debat sobre la necessària igualtat de gènere.
Al fil d’aqueixa reflexió, Montero va carregar contra els qui branden “titulars simples” enfront de realitats complexes que requereixen “pedagogia, una reflexió profunda, ànim de construir tots junts” i en el seu lloc tracten als ciutadans com si foren “menors d’edat” sense capacitat de discernir ni calibrar aqueixa complexitat.
Es va mostrar convençuda que aqueix auge del populisme és “la principal amenaça” de les democràcies avançades, també de l’espanyola, i no va situar només en aqueix corrent a la ultradreta, sinó a una dreta que abans es considerava “convencional” i que ha optat per alimentar aqueixes tesis, en referència al PP.
La imatge que demà es veurà en la plaça de Colón, va afirmar, és la prova que l’oposició no està atenta als desafiaments d’Espanya sinó “a una altra cosa, a fer soroll”, a “negar els avanços” de la societat i uns reptes davant els quals “no hem tingut cap mena de suport per part del PP”.
Va assegurar, en aqueix sentit, que els catalans “necessiten retrobar-se entre si” i amb el conjunt d’Espanya, i les institucions tenen “l’obligació de facilitar aqueix camí”, procurant que existisca espai per al diàleg i la discussió “sabent que mai es pot tornar a trencar aqueixa legalitat”.
Montero va reconéixer la possibilitat que molts ciutadans no comprenguen les decisions del Govern, “ho entenem”, però “si volem un país fort, unit” i capaç d’afrontar els reptes pendents, cal “treballar per a aqueix recompte i construir aqueixos ponts que es van dinamitar”.
Va assegurar que no entén que el PP “renuncie a tindre representació” a Catalunya o el País Basc i que utilitze la situació “per a atiar l’enfrontament”, ja que un partit amb vocació de governar ha de “comprendre la complexitat territorial d’Espanya”.
