VALENCIA, VALÈNCIA, VALÉNCIA
Circula un estudi sobre l’escriptura del nom de la nostra capital. L’autor, Abelard Saragossà, desplega arguments que avalen la forma “Valéncia” i també relata les vicissituds que ha passat al llarg de la història l’ortografia del cap i casal.
He de reconèixer que he tingut sempre algun dubte sobre si l’escriptura usual del topònim era la més adequada, però com a ciutadà disciplinat he seguit sempre la forma amb accent obert. De fet em xocava des de fa una eternitat que un poble català com La Sénia s’escriguera amb accent agut, també dit tancat.
No cal ser un expert per constatar com sense eixir d’un poble podem sentir pronunciar en una mateixa paraula la “e” oberta o tancada: europeu, Mateu, Ceuta, Dénia, dècada, mètode… i el meu mateix llinatge. No és que siguem anàrquics o ignorants, la llengua és una cosa viva i dinàmica. També les regles d’ortografia van canviant, si bé amb menor intensitat. Per això farem bé de qüestionar-nos, en algun cas, l’escriptura de certes paraules i prendre si cas la decisió de canviar-la.
En favor de la unitat de la llengua sempre he sigut partidari d’escriure amb accent obert la “e” de moltes paraules, encara que les pronuncie davant tota classe d’interlocutors “e” tancada: conèixer, sorprèn, pèsol, Cèsar… Però el cas dels topònims és diferent, s’ha de donar preferència a com ho pronuncien els mateixos habitants del lloc afectat. És tal com relata el professor Saragossà que l’Ènova ha passat a ser l’Énova, a petició de la seua municipalitat i amb el vistiplau de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
I curiosament la pronunciació de la “e” de la capital és la mateixa des de l’entrada del rei Jaume en tota la geografia valenciana. No s’ha d’atribuir a cap influència castellana.
Jo m’apunte al canvi d’accent, Valéncia per València. Naturalment cada u que ho pronuncie com vulga, pensant com estic en els nostres germans de l’àrea de Barcelona i de les Illes Balears, però en cas que la nostra acadèmia es manifeste pel canvi, l’Institut d’Estudis Catalans faria bé d’acceptar-ho, aplicant-lo també a la població de València d’Àneu, i més tenint en compte el precedent de La Sénia.
Joaquim Meneu
La referència de València d’Àneu a la comarca del Pallars Sobirà, és pertinent fet que la població està en la zona on es parla el català occidental.
