Nota de Premsa | Barcelona, 3 de juny del 2023
Reflexions sobre la Candidatura Rupturista després del 28 de maig del 2023
Els resultats de la Candidatura del Partit del Treball, Democràcia Efectiva i República Valenciana —PTDCERV, també dita «Candidatura Rupturista de Barcelona»—, han estat molt minsos: 95 vots, el 0,01 per cent dels vots emesos. Cap sorpresa.
Les raons d’aquest resultat són diverses: una és que la nostra candidatura tenia com a primer objectiu fer conèixer als catalans de la Comunitat Autònoma de Catalunya que a l’antic Regne de València també hi ha independentistes valencians i, sobretot, que se n’assabentessin els partidaris dels «Països Catalans», els quals sembla que ignoren l’existència d’uns valencians que promouen la creació de l’Estat Valencià perquè cap ni un n’ha parlat ni per a bé ni per a mal.
Una altra raó és que, dels quaranta-un membres de la candidatura, només n’hi havia tres d’empadronats a Barcelona: els dos primers (independents) i el dirigent de Democràcia Efectiva; la resta tots eren valencians. És així que podem dir que no ens ha votat ni la família, senzillament perquè no podien votar a Barcelona.
També és culpa nostra l’equívoc del nom de la candidatura. Hi ha hagut gent que cercà la «Candidatura Rupturista» al taulell de les paperetes de vot i és clar que no ens va trobar! I potser el més important: no hem pogut fer ni el mínim de propaganda, atesa la nostra manca de finançament. Només hem emès, a banda d’aquesta, sis notes de premsa i també hem pogut comptar amb el silenci volgut de tots els mitjans de comunicació, tant els espanyolistes com els autonomistes i independentistes, llevat del digital Anna Notícies.
Hem de reconèixer, però, el gran èxit del Partit de l’Abstenció, que ha tingut l’ajut innegable dels partits autonomistes —són tots els representats al Parlament del Zoològic—, sobretot ER i CUP, els que es diuen partits de l’«esquerra catalana».
Sortosament, hi comença a haver caps de brot: al bressol de Catalunya Aliança Catalana, encapçalada per Sílvia Orriols, ha obtingut sis regidors. Els autonomistes catalans s’hi han abocat en contra —sense cap argument—, titllant-la d’extrema dreta pel gran crim d’estimar i voler el millor per a Catalunya i per als catalans.
A casa nostra l’única extrema dreta que patim és l’espanyola —sense oblidar ni la francesa ni la vaticana—. Tant si són de dretes com d’esquerres tenen el mateix objectiu: la destrucció de Catalunya i dels seus habitants naturals, que som els catalans nacionals i que no s’han de confondre amb els falsaris i suplantadors «catalans administratius». Aquesta extrema dreta real, l’espanyola, és la que ens reprimeix, ens oprimeix, ens sotmet, ens subjuga i ens colonitza de fa segles no sols la Pàtria ans també el cervell. És per això que els babaus ens acusen de ser d’extrema dreta catalana. Ja s’ho faran!
Us agraïm a tots que ens hàgiu fet costat. Visca Catalunya Lliure!
Equip de Premsa de la candidatura a Barcelona
