per ANNA Notícies
ANNA NOTÍCIES.
En la seua intervenció Víctor Baeta va voler cercar en Nova Germania i en Germania Socialista els següents antecedents de l’actual organització de la que ell forma part, República Valenciana.
Respecte a Nova Germania, l’organització impulsada pel PCE(m-l), segons ens va informar un dels seus fundadors Pasqual Moreno, i posteriorment incorporada al FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota), Baeta va destacar el seu caràcter de ‘front patriòtic’ interclassista. En el cas de l’organització frapiana dels anys 70 un ‘front patriòtic’ de caràcter espanyol antiimperialista enfrontat a l’imperialisme USA; però en l’actual organització de República Valenciana que reivindica l’Estat valencià, el caràcter d’eixe front seria un ‘front patriòtic valencià’ enfrontat a l’imperialisme de l’Estat espanyol.
Respecte a Germania Socialista Baeta, recollint la intervenció de Xavier Ferré que la va catalogar de a-fusteriana, va vincular República Valenciana també al seu caràcter a-fusterià i al sector més valencianista de Germania Socialista que definia al País Valencià com subjecte polític i que posteriorment va donar lloc al Partit Valencià Nacionalista.
Baeta va destacar i va coincidir també amb Xavier Ferré, que la contradicció fonamental a ventilar i que República Valenciana pretén aguditzar, és la de la ‘qüestió nacional’, aquella que -en el cas valencià- enfronta a l’Estat espanyol envers el País Valencià, i que s’ha de resoldre amb l’assoliment de l’Estat valencià.
Crònica general de Sal·lustià Herrero.
El 23 de febrer proppassat, va venir des de Reus a València, l’historiador, Xavier Ferré, que ha dedicat una llarga etapa de la seua vida a la recerca de la història política i social del País Valencià, entre d’altres ha publicat, No tot era Levante feliç: nacionalistes valencians (1950-1960). Benicarló: Alambor, 2000 (Biblioteca Llengua i País), Abans i després de Nosaltres els valencians: moviment polític de construcció nacional als anys seixanta, Barcelona, Curial, 2001, i el darrer que venia a presentar Temps de Germania Socialista (1970-1977), L’origen del sobiranisme polític valencià, Editorial Tirant lo Blanc.
La conferència ‘Nova Germania i Germania Socialista, precedents de República Valenciana’, a la Florida, Universitat Campus de València, carrer del convent dels Carmelites, número 1, a més de Ferré, van participar Pasqual Moreno, antic membre de Nova Germania i Víctor Baeta, fundador de República Valenciana; estava previst que moderara la taula redona Josep Velasco, president de l’associació Acció! Moviment pro-Estat valencià, que va excusar, en personar-se, la seua indisposició perquè estava malalt, estava previst que participaren antics membres de Germania Socialista, però no van ser-hi. La taula redona estava organitzada per la Fundació Constantí Llombart.
Va començar l’acte, Víctor Baeta que va explicitar l’amistat que tenia amb Xavier Ferré, de Reus, per això l’havia dut a València a presentar el llibre sobre Germania Socialista, «jo que sóc un català de Barcelona que ha esdevingut valencià, altres fan el camí contrari», tot i que va aclarir que es referia que és «d’identitat, per naixement i cultura, català d’una Nació catalana que coincideix amb la de Macià i no amb la de Fuster; i políticament exerceix de català independentista del Sènia cap amunt i d’independentista valencià de Nació valenciana del Sènia cap avall perquè esdevinga Estat valencià»; després va presentar a Pasqual Moreno, de Nova Germania, en esmentar la revista Terra Nostra de l’ETSIAV, del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va precisar que l’Equip Crònica els feia les portades de la revista… I, al remat, Baeta, va presentar a Xavier Ferré, després de mostrar-se agraït per la invitació, va afirmar que havia tingut baralles i disputes constructives amb Víctor Baeta, va assenyalar que, malgrat les absències sobtades, era interessant comptar amb Nova Germania, l’agrupació valencianista del PCE (marxista-leninista), en realitat, del FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota), tot i que en el llibre Temps de Germania Socialista, no havia dedicat, acuradament, a explicar Nova Germania, apareix, sovint, en contrast, va recordar converses amb Pasqual Moreno; Baeta va reconèixer que en aquell moment ell, un barceloní aterrat a la valència dels anys 60, encara no era valencianista, però alguns dels seus companys (Pasqual Moreno i Joan Vicent Cuenca…) li anaven descobrint el País Valencià a través de Nova Germania, després alguns d’aquests van fundar el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional), en conseqüència, tant Germania Socialista com Nova Germania, enllacen amb la història del sobiranisme d’UPV, PVN… o de República Valenciana. Xavier Ferré va parlar de l’etapa de Germania Socialista i Pasqual Moreno de Nova Germania.
Xavier Ferré va dir que en la llarga recerca i redacció de Germania Socialista va voler recollir Nova Germania, perquè havia parlat amb Pasqual Moreno de la Nova Germania del 1935 i de la fundació de Nova Germania, l’any 1971, un any més tard de la creació del Grup de Treball Germania Socialista; Nova Germania era una organització política amb elements de valencianisme popular, posem per cas, el cas de Francesc Codonyer i Caballer… Per això, cal recuperar la història de Nova Germania. Historio-gràficament, hi ha el costum que ve a dir que les organitzacions que no estaven al PCE (Partido Comunista de España) eren minoritàries i per tant «insignificants», més l’esquerra revolucionària era una constel·lació complexa, que va lluitar, impugnar la reforma política de la «transició, en realitat una ‘transacció’ i no va poder aconseguir els seus objectius de ruptura… Això és veritat, però va ser pel pacte entre el PCE i els franquistes; hi ha aportacions molt interessant de l’esquerra a l’esquerra del PCE que s’han de tenir en compte per copsar el context polític de l’anomenada transició i els problemes encara no resolts que afloren constantment a l’Estat espanyol. Al meu parer, la lluita que mantenia l’esquerra revolucionària no era ‘essencialment’ antifranquista, tot i que hi havia una lluita contra la dictadura franquista; l’esquerra revolucionària espanyola (estatal) el que volia era derrocar i substituir el franquisme, però, hi havia una altra esquerra revolucionària, sense estat, que el que volia era derrocar la dictadura i alliberar els pobles oprimits i colonitzats de la península Ibèrica. Allò minoritari no té perquè ésser minoritzat perquè ha fet aportacions molt interessants que persisteixen en les romanalles, contradiccions i conflictes polítics i socials d’avui dia, i que poden servir per qüestionar i resoldre problemes que continuen vigents.
Amb la redacció de Temps de Germania Socialista vaig cloure una de les investigacions sobre el País Valencià. Ha estat molts anys d’estudi, recerca, entrevistes i elaboració; és important l’anàlisi del Partit Socialista (PSV) Valencià, calia fer un estudi dels epígons al voltant del PSV; a la segona meitat dels anys seixanta, es produeix el Maig del 68 que té una important influència en la teorització política per a la consciència nacional valenciana, una politització que fa germinar Germania Socialista; a partir del 1968-69, a través de la revista Lluita i la consigna «Proletaris del món, uniu-vos!, hi ha un moviment de radicalització política, però sense una estructuració política suficient i confrontant entre la qüestió nacional i la qüestió social, el PSV va fer una mort per implosió interna…
Germania Socialista, com un Grup de Treball Polític, que naix al caliu de Maig del 68, naix per l’impuls de Josep Vicent Marqués, Damià Mollà, de Bocairent, junt a Carme Alborc (ambdós de la Vall d’Albaida), la gent del grup d’Elx i d’Altea, apareix com una organització de nou encuny. Perquè des de Germania Socialista s’analitzaren els contradiccions socials, nacionals, feministes i ecològiques, en formular una teorització innovadora lligada als moviments socials emergents. Xavier Ferré va agrair que Ricard Avellán, militant de Germania Socialista de la Ribera, li lliurés el document Per què com a marxistes som valencianistes?, així com el de La classe treballadora i l’opressió nacional, centrat en el País Valencià, redactat i editat bàsicament, per Josep Vicent Marqués, el 1979; a Germania Socialista, com a organització de l’esquerra revolucionària debatien entre la qüestió de classe (l’ànima obrerista) i la qüestió nacional (l’ànima valencianista); un sector de GS opta per la proletarització i és expulsada.
El 1976, Germania Socialista forma part de les organitzacions revolucionàries ibèriques, que es configuren com a MAC (Moviment d’Alliberament Comunista), llavors se n’adonen que la qüestió nacional no es entesa pels partits de l’esquerra espanyola; Vicent Bello, autor de La Pesta blava, on analitza els lligams entre l’anticatalanisme i el feixisme al País Valencià, el 1977 va a la manifestació multitudinària reclamant Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia a València amb una pancarta de Germania Socialista. No obstant això, el gruix de Germania Socialista pleguen cap a la fi dels anys setanta… Va assenyalar, Ferré, que a Temps de Germania Socialista, entre les pàgines 437-476, hi ha una part retrospectiva que és molt interessant perquè serveix per aprendre del passat, de les experiències viscudes dels que participaren en Germania Socialista; qué en pensen els ex-militants de GS? Al meu parer, assenyala Xavier Ferré, el més interessant va ser el fet de considerar el País Valencià com a subjecte polític; a GS hi havia gent de la Vall d’Albaida, de la Marina, de la Safor, de la Ribera, de l’Horta…aquells nuclis van apostar per la visió nacional, alguns d’aquells militants després, en escindir-se de la Unitat del Poble Valencià (UPV), per estratègia electoral, van formar el Partit Nacionalista Valencià (PNV), on hi havia Vicent Martí, Paca Sevila, Pepa Chesa, que havien participat amb major o menor mesura en Germania Socialista.
També s’analitza a temps de Germania Socialista, el paper dels intel·lectuals. Perquè GS naix des de la facultat d’econòmiques, on hi ha Josep Vicent Marqués, Vicent Franch (facultat de dret), Damià Mollà… No obstant, al parer de Ferré, Josep Vicent Marqués, tot i ser un dels principals fundadors de GS i un dels seus teòrics més productius, redactor de Per què com a marxistes som valencianistes? junt a Vicent Franch i Francesc Signes… i tanmateix, hi havia èpoques en les que Marqués entrava i sortia de GS, la seua participació era erràtica, no era estable ni constant, sinó molt variable. Va esmentar el Bloc roig i es va preguntar fins a quin punt els intel·lectuals sobre determinen la tasca d’una organització política i fins a quin punt l’han de determinar o no?
Al meu entendre, diu Xavier Ferré, que va fer la tesi doctoral sobre Joan Fuster (si et plau, Xavier, posa el títol de la tesi, perquè no el sé…), les tesis de Germania Socialista no són antifusterianes sinó a-fusterianes. GS concep el País Valencià com a subjecte polític, amb dret a decidir la seua pròpia autodeterminació, sense la necessitat d’incloure’s dins dels Països Catalans, per tant, aquest punt en concret no el troben esclarit en els escrits de Joan Fuster, tot i que Joan Fuster rebia i llegia les publicacions de GS.
Un altra qüestió important és com es situa Germania Socialista en relació al PCE sobre la qüestió nacional? Des de les files del PCE (PSUC…) es deia que la qüestió nacional era una cosa de la burgesia… arran de la tesi doctoral de Jordi Solé Turà es repeteixen aquesta consigna reiteradament, com si tots els catalanoparlants interessats per defensar la llengua, la cultura i els pobles catalànics (valencians, illencs…) formaren part de l’alta burgesia opressora i explotadora de l’estat… Per fortuna, GS no cau en el determinisme economicista que redueix la realitat mecànicament i analitza el fet nacional com un fet polític amb marge d’autonomia i creativitat. Es simptomàtic que GS va ser l’únic grup polític que va denunciar el tancament de la revista valenciana en català, Gorg, en un acte de solidaritat contra la censura i el tancament fet per les autoritats franquistes. La revista Gorg va ser prohibida l’any 1972, el seu director era Joan Senent (pare), que era un burgés mitjà valencianista patrocinador de la cultura lligada al valencianisme, que defensava, des d’una posició democràtica, respectuosa, pluralista i liberal d’esquerres, la llengua i la cultura catalana, tant les tesis del País Valencià estricte com les del País Valencià vinculat als Països Catalans… Per tant, cal preguntar-se, com és possible que una organització revolucionària es solidaritze amb el tancament de la revista Gorg que dirigia un «burgés»? Només es pot entendre aquesta ‘contradicció’ si es té en compte la qüestió nacional del PV, es solidaritzen per la qüestió nacional.
Al meu parer, afirma Ferré, el més important en GS, és que representa un pas endavant en la politització del valencianisme; en aquells moment Alfons Cucó edita El Valencianisme polític… Hi ha un moment de canvi social, quan al País Valencià es passa de l’agroexportació (que deia Damià Mollà) a la industrialització. En un context de transformació del PV amb canvis estructurals significatius, es produeix la implantació territorial de GS, a la Ribera Alta s’aconsegueix entrar en algunes fàbriques mitjanes… I cal dir que les reflexions sobre la qüestió del PV apareix tan per banda de GS com de Nova Germania, és la ròtula que hi ha entre el PSV (Partit Socialista Valencià) i el PSPV (Partit Socialista del PV), i la fundació del PSAN, molts militants de GS se’n passaren al PSAN. La qüestió nacional, durant 50 anys ha sigut un fet cabal, potser el més important que perviu… Per a l’Estat espanyol, el fet nacional del poble valencià, català, etc. encara continua essent un factor a abatre… Caldria fer un balanç de la lluita política després de la mort de Franco. La qüestió nacional és la contradicció principal, així com la necessitat de dotar-se d’estructures d’estat propi des del País; la defensa d’estructures polítiques d’autogovern per a constituir-se en Estat valencià és una reflexió que condiciona les estructures socials, els recursos, el medi ambient i el benestar de la gent. En síntesi, sense alliberament nacional, no hi ha alliberament social de classe.
Pasqual Moreno, esmenta a Vicent Maroto, enginyer agrònom, a Joan Cuenca, coneixen a Josep Guia, a Valerià Miralles, a Enric Tàrrega… abans de crear Nova Germania militaven al PCE (marxisme-leninisme) i ho feren, això, de fundar Nova Germania, per tal d’impulsar els valencianisme cultural a la lluita política i atraure’ls cap al PCE (m-l); recorda la campanya «Parlem Valencià!» i la repressió de la dictadura sobre els intel·lectuals i la gent de la cultura; elaboraren un document sobre què és l’Organització NG i explicita que era, evident, que havien de fer de corretja de transmissió de les consignes del partit, PCE (m-l) al món valencià. Aleshores, érem un grup molt reduït, des del comité o taula de direcció férem una revista, érem Josep Guia, Maria Conca, Joan Cuenca i jo mateix (Pasqual Moreno)… En aquells moments, principis dels anys setanta, era molt difícil que els policies no es detectaren, més no podien acusar-te d’estar en cap partit, el 1971; a les revistes ens interessava tocar temes que interessaven al poble, Vicent Maroto, com a agrònom i excel·lent escriptor que és, va escriure un article molt bo sobre El Saler, un bé comú era privatitzat per a fer negocis els representants del règim dictatorial, també es va escriure sobre el llit del riu Túria, sobre la decisió d’implantar la Ford a Almussafes…. Del 1971 a 1974 fins a la mort del dictador, el 1975, la repressió va ser molt dura (tot i que després, durant la transició i després, van continuar les tortures i assassinats a les comissaries, els assassinats pels grups terroristes organitzats per l’estat, El Batallón Basco-Español, el GAL, etcètera)… Entre Nova Germania i Germania Socialista tinguérem contactes personals, però no eren polítics; per als de Nova Germania, els de GS eren molt teòrics, nosaltres érem més activistes, proposaven una República federativa, des de posicions antiimperialistes, intentarem transmetre-ho als companys (valencianistes), ells no ho tenien clar del tot, però això de ser corretja de transmissió d’un partit, no quedava clar, tampoc, s’interroga, si Nova Germania estava dins del FRAP.
En realitat, Nova Germania naix abans que el FRAP, quan el PCE(m-l), en un intent d’agrupar el món de la cultura del País Valencià, els encomana a Pasqual Moreno i Joan V. Cuenca, els dos d’agrònoms, que funden una organització valencianista i posteriorment el PCE (m-l) promou el FRAP. No obstant això, alguns membres de Nova Germania, el 1973-74, després de passar per la UCE (Universitat Catalana d’Estiu, de Prada de Conflent a la Catalunya del Nord), se’n passen al PSAN perquè consideren que a Nova Germania no tenen les coses prou clares en qüestió nacional. Des de Nova Germania, reivindicaven les bandes de música dels pobles valencians, anaven als assajos i denunciaven que els músics estaven maltractats pel franquisme, deixaven pamflets…
Victor Baeta, en la seua intervenció, va voler cercar en Nova Germania i en Germania Socialista, com a antecedents de l’organització de la que ell forma part, República Valenciana. Pel que fa a Nova Germania, organització impulsada pel PCE (m-l) i posteriorment incorporada al FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota), Baeta va remarcar el seu caràcter de ‘front patriòtic’ interclassista. En el cas, del FRAP, als anys setanta de segle XX, va ser un ‘front patriòtic’ de nacionalisme espanyol antiimperialista davant l’imperialisme dels Estats Units. Però ara eixe caràcter ‘frontista’, va explicar, en l’actual organització de República Valenciana que reivindica l’Estat valencià, la seua acció política aniria per promoure un ‘front patriòtic valencià’ davant de l’imperialisme de l’Estat espanyol.
Pel que fa a Germania Socialista, Baeta, en recollir la intervenció de Xavier Ferré que la va catalogar de a-fusteriana, va vincular República Valenciana també al seu caràcter a-fusterià i al sector més valencianista de Germania Socialista que definia el País Valencià com a subjecte polític i que, posteriorment, va donar lloc al Partit Valencià Nacionalista. Baeta va destacar, en coincidir també amb Ferré, que la contradicció fonamental a ventilar i que República Valenciana, pretén aguditzar, és la de la ‘qüestió nacional’, aquella que en el cas valencià, enfronta a l’Estat espanyol envers el País Valencià i que s’ha de resoldre amb l’assoliment de l’Estat valencià.
Després va haver-hi un debat sobre la definició de ‘sobirania’, sobre les distintes maneres de concebre la política, els partits com a corretja de transmissió amb consignes o amb formes assembleàries on es decideix impulsar els moviments socials alternatius (ecologisme, feminisme…), com va fer Germania Socialista, però on la ‘sobirania nacional’ resta amagada; la necessitat de fer balanç del passat, els canvis de la «transició», sobre les perspectives de futur, l’estructuració de les organitzacions polítiques, sindicals i moviments socials, sobre la revolució democràtica de l’1 d’octubre 2017 a Catalunya, que ha fet caure les carasses de les esquerres espanyoles, sobre les implicacions per a la política del País Valencià, sobre les reconversions ideològiques de «revolucionaris» militants de partits de l’esquerra ‘revolucionària’ quan van entrar a treballar a la Ford, sobre si des de l’estat espanyol s’esperen o no que el PV diga prou i aparega com un focus de lluita diferenciat i antagonista davant l’Estat espanyol, sobre el valencianisme popular, el plantejament poli-classista, sobre el PV com a poble valencià, el paper de la petita burgesia valencianista… Xavier Ferré va emfatitzar que la qüestió nacional és allò que l’estat no pot encapsular, perquè en ampliar-se la lluita, com les discriminacions i l’opressió en continuats intents d’esclafar-nos, per banda de l’estat, posem per cas, en el model fiscal extractiu espoliador, la llengua i la cultura valenciana arraconada, va en contra de tot el poble, en llengua, infraestructures, finançament, dret civil valencià, drets humans fonamentals, dret polític a l’autodeterminació… La possibilitat que es produesca la formació d’un bloc sobiranista valencià diferenciat dels partits que formen part del règim de la restauració monàrquica del 1978… Amb aquestes reflexions, dubtes i interrogants es va cloure unes intervencions i un debat força interessant i esperançador, que analitza el passat per entendre millor en present i poder decidir el futur que es pot teixir des del valencianisme republicà, polític, cultural i social.
Sal·lustià Herrero i Gomar.
Presentació del llibre ‘TEMPS DE GERMANIA SOCIALISTA (1970-1977); l’origen del sobiranisme polític valencià’, de Xavier Ferré (Editorial Tirant Lo Blanc), mitjançant la conferència: Nova Germania i Germania Socialista precedents de República Valenciana. DIA i HORA: dijous, 23 de febrer 2023, de 18:00 a 20:15. LLOC: FLORIDA UNIVERSITAT CAMPUS VALÈNCIA, carrer del Convent dels Carmelites, 1, València. Sala segon pis. PARTICIPANTS: Xavier Ferré, autor del llibre ‘TEMPS DE GERMANIA SOCIALISTA (1970-1977). Pasqual Moreno, antic membre de Nova Germania. Antics membres de Germania Socialista per confirmar. Víctor Baeta , fundador de República Valenciana. PRESENTA I MODERA: Josep Velasco, president de l’associació ACCIO! Moviment pro-l’Estat valencià. ORGANITZA: Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART»
Temps de Germania Socialista (1970-1977), l’origen del sobiranisme polític valencià analitza la gènesi, ideari polític i evolució orgànica d’una formació que a començaments dels anys setanta destacà per la seva formulació nacional del País València (Poble oprimit) com a subjecte polític. La teorització nacional agermanada fou l’aspecte més destacat de tota la trajectòria de la formació. Una trajectòria en la qual no deixaren de manifestar-se tensions entre dues ànimes obrerista i valencianista, fet que reproduïa una certa dualitat d’acció política viscuda al si del valencianisme socialista dels anys seixanta (Partit Socialista Valencià) i projectada, en una situació i intensitat distintes, al frustrat Moviment d’Alliberament Comunista (MAC, 1977-1978), plataforma d’autonomia consellista que, malgrat estar constituïda per una branca majoritària de militants de Germania, era una altra organització totalment autònoma. El context en què s’originà la formació d’esquerra valencianista deutora d’algunes de les brases del maig del seixanta-vuit (marxisme revolucionari, situacionisme, ecologisme polític i feminisme) explicava externament el fet que Germania restés influïda pel combat de moviments d’alliberament nacional, un exponent del qual suposà una determinada catalització política del grup: el Consell de guerra contra militants d’ETA el desembre de 1970. L’autodeterminació dels pobles extrapolada per Germania Socialista al País Valencià constata que la lluita d’aquesta formació transcendí una mera oposició antifranquista: el combat d’alliberament nacional i la repressió policial no acabaren el 1975, com mostra la història més recent. Tot just la resolució de la qüestió nacional és encara un fet polític pendent i reconegut en el present per militants històrics de GS que participaren de ple en el procés de constitució del Moviment d’Alliberament Comunista. Una part d’exmilitants de la formació ha projectat l’aportació nacional de GS sense el condicionament que als anys setanta hom qualificava de classe. Aquest darrer aspecte suggereix, d’una banda, la continuïtat del debat (de fet, mai no finalitzat) entorn de la radicalitat consubstancial del fet nacional concebut en termes de d’alliberament nacional. I de l’altra, la recomposició i legitimació del neonacionalisme espanyol -descentralitzador- sorgit de les cendres de 1975.
https://platform.twitter.com/embed/Tweet.html?creatorScreenName=annanoticies&dnt=false&embedId=twitter-widget-0&features=e30%3D&frame=false&hideCard=false&hideThread=false&id=1626543224385900544&lang=ca&origin=https%3A%2F%2Fannanoticies.com%2F2023%2F02%2Flhistoriador-xavier-ferre-reus-1962-a-valencia-el-23-de-febrer%2F&sessionId=17e4d8d786dc96b136a4f8f6168bfb6c57c039f8&siteScreenName=annanoticies&theme=light&widgetsVersion=aaf4084522e3a%3A1674595607486&width=550px
https://www.facebook.com/v12.0/plugins/comments.php?app_id=2928958167384636&channel=https%3A%2F%2Fstaticxx.facebook.com%2Fx%2Fconnect%2Fxd_arbiter%2F%3Fversion%3D46%23cb%3Df2fe8a49babcfa6%26domain%3Dannanoticies.com%26is_canvas%3Dfalse%26origin%3Dhttps%253A%252F%252Fannanoticies.com%252Ff21440f1643728a%26relation%3Dparent.parent&color_scheme=light&container_width=949&height=100&href=https%3A%2F%2Fannanoticies.com%2F2023%2F02%2Flhistoriador-xavier-ferre-reus-1962-a-valencia-el-23-de-febrer%2F&lazy=true&locale=en_US&mobile=true&numposts=10&order_by=social&sdk=joey&version=v12.0&width=
Facebook Notice for EU! You need to login to view and post FB Comments!
SHARE
Albert Llueca, amb ‘El País de l’Olivera’, es presenta a les primàries de Compromís.<<
Antonio Adsuar repassa en la seua obra ‘Alacant Total’ huit segles d’Alacant, Elx, Alcoi i Oriola.
0 Comment
Leave a Reply
Logged In: ANNA Notícies / Log OutComment
Accepto la política de privadesa.
L’editorial
Set pensaments per encetar -políticament- l’any 2023 VEURE TOT
Articles
«Per la llibertat de la Pàtria, gent lliure en peus». Independència: per què? per a què? per Ximo Meneu Camus, el mite de Sísif i el valencianisme polític, per Ximo Meneu Eleccions a la vista, article de Ximo Meneu Crítica constructiva d’IRREDUCTIBLES a càrrec de Víctor Baeta Article de la coordinadora de RV/PVE Dolors Alexandre, publicat en CANFALI-Marina Alta DUES NACIONS, LA VALENCIANA I LA CATALANA VEURE TOT
estat
En solidaritat amb els catalans que van defensar la democràcia físicament l’1 d’octubre del 2017 Mapa dels territoris “enemics̶… VEURE TOT
Món
La guerra d’EUA contra Rússia (i Europa) Heroïnes d’Iran Si NUPES (131) salta pels aires, Marine … Macron 58,54% (18 779 641); Marine Le Pe… VEURE TOT
Esports
El Alcodiam aconsegueix el bitllet als huitens de final de la Copa d’Europa L’Alcodiam d’hoquei patins es presenta al “Ciutat d’Alcoi” Orgull per mostrar-se valencianes… Tour de France 2022. VEURE TOT
…en la seua intervenció Víctor Baeta va voler cercar en Nova Germania i en Germania Socialista els següents antecedents de l’actual organització de la que ell forma part, República Valenciana.
Respecte a Nova Germania, l’organització impulsada pel PCE(m-l), segons ens va informar un dels seus fundadors Pasqual Moreno, i posteriorment incorporada al FRAP, Baeta va destacar el seu caràcter de ‘front patriòtic’ interclassista. De caràcter espanyol antiimperialista front a USA de l’organització frapiana, però de caràcter de ‘front patriòtic’ valencià front a l’imperialisme de l’Estat espanyol, en el cas de República Valenciana.
Respecte a Germania Socialista Baeta, recollint la intervenció de Xavier Ferrer que la va catalogar de a-fusteriana, va vincular República Valenciana també al seu caràcter a-fusterià i al sector més valencianista de Germania Socialista que definia al País Valencià com subjecte polític i que posteriorment va donar lloc al Partit Valencià Nacionalista.
Baeta va destacar i va coincidir també amb Xavier Ferré, que la contradicció fonamental a ventilar i que República Valenciana pretén aguditzar, és la de la ‘qüestió nacional’, aquella que -en el cas valencià- enfronta a l’Estat espanyol envers el País Valencià, i que s’ha de resoldre amb l’assoliment de l’Estat valencià.
