Enrique Bolland LA VANGUARDIA (al valencià per ANNA notícies) 12/02/2023
Antonio Adsuar és bilingüe, historiador, crevillentí, besnet d’un teixidor, professor d’institut i bloguer. Serà moltes altres coses, però troba un que aqueixes característiques expliquen bona part del llibre que acaba de publicar, en dues versions: Alacant Total o Alacant Total, perquè ell mateix s’ha ocupat d’escriure-ho en castellà i valencià, llengües que maneja indistintament. Un llibre sobre la història de les comarques alacantines “havia de ser així”, assegura.
La seua condició d’historiador marca l’enfocament de l’obra, un repàs a huit segles de la història alacantina, i explica l’abundant bibliografia en la qual basa el seu coneixement de les particularitats de la terreta (conscient de la imprecisió científica d’aqueix terme col·loquial que utilitza amb abundància el justifica per raons literàries) i una interessant exposició de la història espanyola i valenciana vista des de la perspectiva alacantina.
Part Adsuar de la premissa que existeixen dues Alacants, geogràficament situats un al nord i un altre al sud de la línia imaginària que uneix Biar amb Busot. Al nord, l’Alacant de les muntanyes; al sud, el de les palmeres. La divisió es remunta res menys que a 1244, quan mitjançant el tractat de Almizra Jaume I i Alfons X es reparteixen el territori. Són moltes i variades les raons per les quals aqueixa divisió encara troba ressò en els nostres dies, i l’autor les analitza pas a pas.
Crevillentí resident a Sant Joan d’Alacant, Adsuar tria quatre ciutats -Alacant, Elx, Alcoi i Orihuela- per a enfocar una història comuna a partir d’una història diversa, amb la privilegiada posició de qui ho fa des d’una particular perifèria, una neutralitat que en una terra propensa a les rivalitats -“la desunió ha sigut el nostre error històric primordial”, afirma- li allibera de suspicàcies alienes i li permet mirar a cada territori amb afecte desapassionat.
“Alacant, una ciutat-illa que va viure de, per i per a l’exterior. La mar va ser tot per a Alacant” (La Vanguardia)
El teixidor, membre de la família que va donar lloc a la important empresa Catifes Imperial, li fa hereu del que anomena “ètica tèxtil”, que condueix a una manera d’entendre la vida des de la unió del dispers, el cosit del diferent: “Vull ajudar a teixir la nostra terra, les nostres comarques, ajudar a forjar la seua unitat”, proclama.
El professor d’institut sap que, per més coneixement que l’expert acumule, per a compartir-lo amb eficàcia resulta imprescindible -més en aquests accelerats temps- divulgar amb àgil capacitat de síntesi, alguna cosa que aconsegueix gràcies a una enginyosa estructura, en la qual una successió de capítols breus (píndoles, els crida) avança des de l’Edat mitjana fins als nostres dies a través de quatre senderes -les quatre ciutats- que discorren paral·lels permetent a l’autor exposar les seues singularitats, que il·lustren en gran manera les de les seues respectives comarques.
Adsuar és a més bloguer i tuiter de referència. Col·laborador habitual en mitjans locals, el seu compte @Alicantinismo combina la divulgació amb l’interés i la promoció de suggestius debats, la qual cosa li proporciona un cert mercat de seguidors interessats en els assumptes que aquest llibre que ara presenta tracta amb deteniment.
Existeix una evident relació entre el tuiter i l’autor dels nombrosos aforismes que, com les molles de Hansel i Gretel, orienten el pas del lector i recullen les idees de l’assagista, perquè Adsuar -doctor en Filosofia Política- no es limita a exposar amb succinta claredat el relat històric, sinó que elabora un discurs propi sobre l’alacantí, del que vam ser, la qual cosa som i el que podem ser els habitants d’aquesta terreta, que exposa en una clarificadora introducció i en unes conclusions destinades a generar un debat que mire cap al futur d’una terra que, en la seua opinió, no acaba d’aprofitar el seu vertader potencial.
L’autor elabora un discurs propi sobre l’alacantí, del que vam ser, la qual cosa som i el que podem ser els habitants d’aquesta “terreta”
‘Alacant Total’ en 10 cites i aforismes
- Alacant és una ciutat-illa: mira a la mar, ignora la seua terra.
- Orihuela és l’home senzill de vida tradicional. Orihuela és camp i sentit comú.
- Elx es va rebel·lar contra la seua destinació. Lluitadora, va voler viure a la seua manera i durant segles va combatre al seu senyor, que li privava de llibertat.
- La brúixola d’Alcoi apunta sempre clar: nord, nord i nord, sense dubtar-ho.
- Sempre va creure València ser el regne tot, més sense veu deixava al conjunt del territori.
- No ens deixem enganyar: a Espanya al centre li costa molt escoltar.
- La Terreta ha d’aprendre a ser federal. Si no pactem, si no ens unim, a penes existirem com a comunitat cívica, i continuarem sent un “nosaltres difús”.
- Lamentablement, el positiu creixement propiciat per la construcció va ser desordenat i caòtic.
- A Espanya hi ha un assumpte pendent: falta un pacte profund i decent en matèria territorial.
- Caldria parlar més de les “Terretas” que de la “Terreta”, més dels “Alicantes” que de “Alacant”
