0 Comment
La repassada que va fer dissabte 9 de juliol del 2022 Laura Borràs al @FAQSTV3, on alguns periodistes van anar amb ganes de deixar-la en evidència, és de traca i mocador.
Tot el suport @LauraBorras. Read More
Alfons Durán-Pich defensa que "sobren funcionaris i Tribunals"
Entrevistat per Víctor Costa Director VIA EMPRESA Barcelona. 30 d’abril de 2022.
Alfons Durán-Pich trenca tots els esquemes que la gent acostuma a utilitzar per descriure a executius i empresaris. Home de cultura universal (va estudiar sociologia, economia, psicologia, management i filosofia a Deusto, la UB , Stanford o la UOC) i s’ha dedicat sempre a dirigir empreses privades de sectors industrials, comercials i de serveis. Ha estat emprenedor, alt executiu i professor d'escola de negocis (14 anys professor titular de Marketing d’Esade). Ha tingut com a socis a companys professionals, bancs d’inversió, empreses de capital risc nacionals i internacionals. Ha publicat 16 llibres sobre temes diversos, dels quals els més recents són L’Oligarca camuflat (Editorial Navona) i El capitalisme i el seu setè de cavalleria(Edicions Selectes). En aquest últim, hi podem trobar un epíleg de col·laborador de VIA Empresa, Roger Vinton, sobre el capitalisme i la singularitat catalana. Continua sent membre actiu d'institucions com la American Marketing Association, the Academy of Management, la Skeptics Society o la Conway Hall Ethical Society. Fa temps que Durán-Pich va deixar les posicions executives i es manté com a conseller d’una corporació industrial. "Sóc català i americà, els dòlars són la meva moneda. Havia estat una estrella de rock", assegura. És ortodoxa en el mètode i heterodoxa en la resta. Es mira sovint al mirall de David Ricardo. Rep VIA Empresa a casa seva per parlar obertament de poder i poderosos, capitalisme, institucions, història econòmica, polítics i Estat o la història de Catalunya i Madrid. Al més pur estil acrata de vellut. "No em diguis què vols fer, sinó fes-ho", reivindica. Durán-Pich diu i fa, tal com raja. Read More
Entrevistat per Víctor Costa Director VIA EMPRESA Barcelona. 30 d’abril de 2022.
Alfons Durán-Pich trenca tots els esquemes que la gent acostuma a utilitzar per descriure a executius i empresaris. Home de cultura universal (va estudiar sociologia, economia, psicologia, management i filosofia a Deusto, la UB , Stanford o la UOC) i s’ha dedicat sempre a dirigir empreses privades de sectors industrials, comercials i de serveis. Ha estat emprenedor, alt executiu i professor d'escola de negocis (14 anys professor titular de Marketing d’Esade). Ha tingut com a socis a companys professionals, bancs d’inversió, empreses de capital risc nacionals i internacionals. Ha publicat 16 llibres sobre temes diversos, dels quals els més recents són L’Oligarca camuflat (Editorial Navona) i El capitalisme i el seu setè de cavalleria(Edicions Selectes). En aquest últim, hi podem trobar un epíleg de col·laborador de VIA Empresa, Roger Vinton, sobre el capitalisme i la singularitat catalana. Continua sent membre actiu d'institucions com la American Marketing Association, the Academy of Management, la Skeptics Society o la Conway Hall Ethical Society. Fa temps que Durán-Pich va deixar les posicions executives i es manté com a conseller d’una corporació industrial. "Sóc català i americà, els dòlars són la meva moneda. Havia estat una estrella de rock", assegura. És ortodoxa en el mètode i heterodoxa en la resta. Es mira sovint al mirall de David Ricardo. Rep VIA Empresa a casa seva per parlar obertament de poder i poderosos, capitalisme, institucions, història econòmica, polítics i Estat o la història de Catalunya i Madrid. Al més pur estil acrata de vellut. "No em diguis què vols fer, sinó fes-ho", reivindica. Durán-Pich diu i fa, tal com raja. Read More
Kiat Lim: "Esperem poder portar la Copa a València per a oferir-li-la a l'afició, se la mereixen"
El fill del màxim accionista, Peter Lim, comparteix les seues sensacions prèvies a la gran final de Sevilla amb VCF Media Read More
El fill del màxim accionista, Peter Lim, comparteix les seues sensacions prèvies a la gran final de Sevilla amb VCF Media Read More
Pepa Blanes (Elda, 1985), de la cadena SER, entrevista a Enrique Fibla Gutiérrez (València, 1987)
Juan Piqueras (Campo Arcís, Requena, 1904 - Venta de Baños, juliol de 1936) va ser un dels precursors de la renovació de la crítica de cinema durant els anys de la república que va acabar afusellat pel franquisme i oblidat per la democràcia Una de les coses més difícils en este regim del 78-39-1707 és anar recuperant els noms d'aquelles figures clau en la cultura que van lluitar contra el feixisme i per la llibertat i la democràcia des de diferents àmbits. Per això sorprén l'aparició d’Els anys impossibles, un assaig d'Enrique Fibla Gutiérrez, que recupera la memòria de Juan Piqueras, creador de la revista El nostre cinema i un dels crítics de cinema més importants a Europa. Read More
Juan Piqueras (Campo Arcís, Requena, 1904 - Venta de Baños, juliol de 1936) va ser un dels precursors de la renovació de la crítica de cinema durant els anys de la república que va acabar afusellat pel franquisme i oblidat per la democràcia Una de les coses més difícils en este regim del 78-39-1707 és anar recuperant els noms d'aquelles figures clau en la cultura que van lluitar contra el feixisme i per la llibertat i la democràcia des de diferents àmbits. Per això sorprén l'aparició d’Els anys impossibles, un assaig d'Enrique Fibla Gutiérrez, que recupera la memòria de Juan Piqueras, creador de la revista El nostre cinema i un dels crítics de cinema més importants a Europa. Read More
Vladímir Fedorovski (Moscou, 1950) va formar part de l'equip del president Mijaíl Gorbatxov i va ser portaveu dels antigolpistes durant el putsch de 1991. Aquest exdiplomàtic i escriptor establit a França va participar en moltes converses del final de la guerra freda, incloses dues amb el llavors secretari d'Estat nord-americà, James Baker, en les quals aquest va prometre que l'OTAN no s'estendria “ni una polzada” cap al territori de Rússia. Aqueix compromís no es va complir, la qual cosa explica, en part, la crisi actual.
Molt amic de Dalí i de Gala quan era el jove agregat cultural de l'ambaixada soviètica a París, a la fi dels anys setanta del segle passat, Fedorovski publicarà en breu una obra que qualifica de “explosiva”, Poutine et l’Ukraine, els façs cachées (Putin i Ucraïna, les cares ocultes). L'autor pensa que el líder rus no és un boig, encara que sí que és “psicològicament rígid”. Creu que la seua infància pobra a Sant Petersburg i com a jove adobat al carrer, en l'ambient de l'hampa, li van marcar el seu caràcter dur, de mai retrocedir. Un altre factor decisiu és la seua gran afició al judo. Aquest esport li va ensenyar “a usar la força de l'adversari per a derrocar-lo i a anticipar els seus moviments”. Read More
Molt amic de Dalí i de Gala quan era el jove agregat cultural de l'ambaixada soviètica a París, a la fi dels anys setanta del segle passat, Fedorovski publicarà en breu una obra que qualifica de “explosiva”, Poutine et l’Ukraine, els façs cachées (Putin i Ucraïna, les cares ocultes). L'autor pensa que el líder rus no és un boig, encara que sí que és “psicològicament rígid”. Creu que la seua infància pobra a Sant Petersburg i com a jove adobat al carrer, en l'ambient de l'hampa, li van marcar el seu caràcter dur, de mai retrocedir. Un altre factor decisiu és la seua gran afició al judo. Aquest esport li va ensenyar “a usar la força de l'adversari per a derrocar-lo i a anticipar els seus moviments”. Read More
"—Hi ha una cosa molt clara, que és que els funcionaris de la JEC no vindran al Parlament de Catalunya a alçar les actes, a obrir els llums i els despatxos i a enviar les convocatòries. Tot depèn de l’obediència. L’estat té una capacitat repressiva concreta, i la resta, allà on no arriba la repressió directa, hi ha d’arribar la por. I l’obediència es garanteix amb por. Per tant, una primera cosa que caldria fer és no generar nosaltres mateixos la por. Perquè així fem la feina a l’estat, perquè li reforcem el poder."
Demolidora entrevista publicada en VilaWeb, que ben bé pot servir com una mena de manual per lluitar contra l'imperi i la tirania i a favor de la independència.
Josep Costa: “La desobediència no es condiciona al fet que els altres s’hi apunten” L'ex-vice-president del parlament explica com creu que s’hauria hagut d’actuar · Adverteix que el precedent de Juvillà és més perjudicial que no el de Torra. Per: Josep Casulleras Nualart 08.02.2022 Read More
Demolidora entrevista publicada en VilaWeb, que ben bé pot servir com una mena de manual per lluitar contra l'imperi i la tirania i a favor de la independència.
Josep Costa: “La desobediència no es condiciona al fet que els altres s’hi apunten” L'ex-vice-president del parlament explica com creu que s’hauria hagut d’actuar · Adverteix que el precedent de Juvillà és més perjudicial que no el de Torra. Per: Josep Casulleras Nualart 08.02.2022 Read More
Papi Robles | Síndica de Compromís en les Corts.
"Ni ens tanquem a la plataforma de Díaz ni a una llista autonòmica amb Podem" «Cal parlar amb tots i buscar majories que ens permeten governar i canviar la societat»
Entrevista de Carlos Alós al Levante EMV, traduida al valencià per ANNA notícies| València | 23·01·22 | Read More
"Ni ens tanquem a la plataforma de Díaz ni a una llista autonòmica amb Podem" «Cal parlar amb tots i buscar majories que ens permeten governar i canviar la societat»
Entrevista de Carlos Alós al Levante EMV, traduida al valencià per ANNA notícies| València | 23·01·22 | Read More
Andreu Barnils entrevista Timothy William Waters: “Voler Països Catalans seria la mort del moviment”
Vila Web publica l'entrevista d'Andreu Barnils a Timothy William Waters: “La independència és la solució, no el problema”.
Entrevista a l'autor de Boxing Pandora (Yale University Press), que defensa una independència que no es base en la nació, sinó en la voluntat política. Read More
Entrevista a l'autor de Boxing Pandora (Yale University Press), que defensa una independència que no es base en la nació, sinó en la voluntat política. Read More
Arran l'enfrontament de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb Hèctor López Bofill per les declaracions que el professor va realitzar referents al conflicte entre Espanya i Catalunya, on plantejava la teoria política d'amic/enemic, ANNA notícies ha recuperat tres vídeos de la conferència que Hèctor López Bofill va realitzar en el 2011 a la Societat Coral El Micalet.
La invitació de l'ACR Constantí Llombart a Hèctor López Bofill va ser arran d'un article que va publicar EL PUNT amb el títol 'Amics i enemics' que podeu llegir clicant ACÍ
Read More
Jean Daniel (Blida - Algèria, 21 de juliol de 1920 – 7è districte de París, 19 de febrer de 2020) fou un periodista francès.
Originari d'una família jueva sefardita, era l'onzè i últim fill de Jules Bensaïd, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. Començà els seus estudis universitaris a Algèria, però els acabà a la ciutat de París on obtingué la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisió Leclerc, i va participar durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de París i d'Alsàcia, i va arribar a ser reconegut amb la Creu de Guerra. Fundà la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenció vers l'ensenyament, al qual es dedicà primer a París, fins al 1952, i després a Orà. Després d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decidí dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari L'Express l'1 de novembre de 1954, dia que començà la guerra d'Algèria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americà The New Republic. Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algèria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari L'Express diverses vegades. També li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algerià i la conducta dels francesos que mostraven la seua obligació d'aportar ajuda i protecció als algerians oprimits en nom del poble francès; aquest manifest no comportava cap disposició que protegís als francesos d'Algèria. Quan el general Charles de Gaulle retornà a la política el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expressar-ho directament, per la independència d'Algèria, Daniel va aplaudir la idea. Posteriorment formà part de la redacció del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformació de France-Observateur en el Nouvel Observateur, del qual es va convertir en redactor en cap el 1965 i en director el 1978. Read More
Originari d'una família jueva sefardita, era l'onzè i últim fill de Jules Bensaïd, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. Començà els seus estudis universitaris a Algèria, però els acabà a la ciutat de París on obtingué la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisió Leclerc, i va participar durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de París i d'Alsàcia, i va arribar a ser reconegut amb la Creu de Guerra. Fundà la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenció vers l'ensenyament, al qual es dedicà primer a París, fins al 1952, i després a Orà. Després d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decidí dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari L'Express l'1 de novembre de 1954, dia que començà la guerra d'Algèria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americà The New Republic. Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algèria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari L'Express diverses vegades. També li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algerià i la conducta dels francesos que mostraven la seua obligació d'aportar ajuda i protecció als algerians oprimits en nom del poble francès; aquest manifest no comportava cap disposició que protegís als francesos d'Algèria. Quan el general Charles de Gaulle retornà a la política el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expressar-ho directament, per la independència d'Algèria, Daniel va aplaudir la idea. Posteriorment formà part de la redacció del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformació de France-Observateur en el Nouvel Observateur, del qual es va convertir en redactor en cap el 1965 i en director el 1978. Read More
Vicent Maurí: “Nacionalment, el País Valencià no ha avançat tant com alguns pensàvem la nit electoral del 2015”.
VILAWEB entrevista a l'històric dirigent de la Intersindical Valenciana dies després del congrés del relleu.
Per: Esperança Camps Barber i Fotografies: Prats i Camps.
02.12.2021 Read More
Leticia Dolera entrevistada per Iker Cortés.
Estrena la segona i última temporada de 'Vida perfecta' en Movistar+, on torna a trencar tabús amb intel·ligència i humor.
Madrid, divendres, 19 novembre 2021. [traducció al valencià per ANNA notícies] Read More
Carme Junyent: «La gent no s’atreveix a dir el que pensa perquè no li posin l’etiqueta de masclista»
La lingüista Carme Junyent diu que perquè el català no mori l'hem de parlar amb tothom.
Entrevista apareguda en Catorzé. Cultura viva 14 i realitzada per Gemma Ventura Farré en octubre del 2021 Read More
