Tesi XI
El conformisme, des del principi, ha estat instal·lat còmodament en la socialdemocràcia i no sols va condicionar la seua tàctica política, sinó a més les seues concepcions econòmiques. Aquesta és una de les causes dels fracassos posteriors. Res no ha corromput tant, fins al límit, els obrers alemanys com el convenciment que estaven nedant a favor de corrent. El desenvolupament tècnic va ser la pendent del corrent a favor de la qual van pensar que nedaven.
Des d’aleshores només quedava un pas per a la il·lusió que el treball en la fàbrica, situat en l’impuls del progrés tècnic, representava un resultat polític. L’antiga moral protestant del treball celebra la seua resurrecció secularitzada entre els obrers alemanys. Ja el “Programa de Gotha” porta indicis d’aquest equívoc. Ell treball és definit com “la font de tota riquesa i tota cultura”. Marx, ensumant-se alguna cosa sospitosa, objectava que l’home que no posseeix altra propietat que la seua força de treball “ha de ser esclau d’altres homes que se n’han convertit en propietaris”. No obstant això segueix estenent-se la confusió i de seguida proclamarà Josef Dietzgen: “El Salvador del temps modern es diu treball. En […] la millora del treball [… ] consisteix la riquesa, que podrà ara consumar el que fins a ara cap redemptor ha portat a terme”. Aquest concepte marxista vulgaritzat de la naturalesa del treball no es pregunta amb la calma necessària com afecta el producte del seu treball als treballadors en tant no puguen disposar-ne. Reconeix únicament els progressos del domini de l’home sobre la naturalesa, però no vol reconèixer les reculades de la societat. Ostenta ja els trets tecnocràtics que trobarem més tard en el feixisme. Entre aquests figura un concepte de la naturalesa que es distingeix catastròficament del de les utopies socialistes anteriors a 1848. El treball, tal com ara s’entén, desemboca en l’explotació de la naturalesa que, amb satisfacció ingènua, s’oposa a l’explotació del proletariat. Comparades amb aquesta concepció positivista les fantasies que tanta matèria han donat per a ridiculitzar un Fourier, fan gala d’un sorprenent sentit comú. Segons aquest, un treball social ben amatent haguera de tenir com conseqüències que quatre llunes il·luminaren la nit de la terra, que els gels es retiraren dels pols, que l’aigua del mar ja no sàpia a sal i que els animals feroços passen al servei dels homes. Tota la qual cosa il·lustra un treball que, lluny d’explotar la naturalesa, està en situació de fer que enllumene les criatures que dormiten potencialment en el seu si. Del concepte corromput de treball forma part, com el seu complement, la naturalesa que, segons afirma Dietzgen, “està ací gratis”.
Davant la frase de Marx que objectava que l’home que no posseeix altra propietat que la seua força de treball “ha de ser esclau d’altres homes que se n’han convertit en propietaris”.
Es pot considerar com a ‘propietaris’ tan a ‘empresaris capitalistes’ com a ‘politburós d’economies planificades’.