El 1r de Maig ha sigut històricament al País Valencià un dia de lluita de la classe treballadora valenciana front al capitalisme, a favor dels seus drets i millores laborals, per una nova societat i contra els governs no democràtics i totalitaris, com el franquista. I ara, també, hauria de ser-ho contra el règim neo-franquista del 78-39-1707 i els seus governs dinàstics, que mantenen la repressió a la població com a Amparo Molina, l’existència de presos polítics i d’exiliats republicans catalans.
Els treballadors valencians hem de viure dels nostres llocs de treball. I, què fer si no tenim treball? La promesa de l’economia social de mercat que ens van vendre que qualsevol que s’esforcés pot arribar a la prosperitat s’ha demostrat que no és veritat i encara menys en l’època de baixos salaris. Planificar una vida i alimentar una família és cada vegada més difícil. Els preus dels lloguers per damunt dels salaris i, especialment, els que tenen cura de la gent gran, els malalts o els nens, estan mal pagats. Molt més que el propi esforç allò que decideix la possibilitat d’una bona vida és -encara- l’origen social de les persones. La desigualtat de la riquesa és tan alta com en el temps de Franco. Ens enfrontem al treball temporal, les limitacions sense raó material, l’abús dels contractes i el treball autònom fals. Lluitem per a sobreviure a través de minses prestacions d’atur, del deure criminal d’acceptar tots els llocs de treball mal pagats i de l’almoina dels ingressos mínims socials. Si l’Estat al que contribuïm no pot o no vol o no sap fer front a estos problemes, llavors JA NO ENS SERVEIX i, responent a la pregunta del principi [… què fer si no tenim treball?] els valencians ENS CALDRÀ FER-NOS AMB UN ALTRE ESTAT, NOSTRE I EFICAÇ.
Però de]s de fa anys els sindicats finançats i al servei d’eixe Estat espanyol inoperant, el 1r de Maig l’han anant convertint en manifestacions de caràcter cada vegada més processionals on, -encara que les i els treballadors (amb presència cada vegada més decreixent) es manifesten per unes reivindicacions clares-, el sindicalisme institucional s’oblida de la seua funció d’eixamplar i organitzar la consciència de classe i de lluita; resta, aquest sindicalisme, només com a moduladors de les protestes a canvi de participar de l’entramat financer-institucional del règim del 78-39-1707 que li permet mantenir un exèrcit d’alliberats i uns serveis (formació professional, agències de viatges, promotors d’habitatges, etc.) que han passat a ser objectius en voltes de medis. A hores d’ara, s’imposa recuperar el caràcter de la diada reivindicativa dels treballadors, per la democràcia i la llibertat i, ara ja, pel canvi d’Estat i del sistema.
Hui 1r de Maig del 2022 hem de reflexionar en veu alta sobre alguns aspectes cabdals de la raó de ser del sindicalisme en cada moment i lloc: quines reivindicacions deurien globalitzar la lluita sindical, quin procés portar per a aconseguir-ho i com enfortir el moviment sindical.
L’Assemblea de RV/PVE, independentistes valencians republicans, voldríem participar en la reflexió que s’imposa als tres nivells esmentats:
1. Reivindicacions, a manera d’exemple:
a) Reducció i repartiment de la jornada laboral. Setmana de 35 hores; cinc setmanes de vacances; jubilació als 60 anys; augment del permís de maternitat/paternitat, adequació de la jornada a les situacions específiques com lactància o escolaritat dels fills, etc.
b) Eliminació de la precarietat de les contractacions temporals, ETTs i interinitats, eliminant el risc d’accidents laborals.
c) Cobertures socials dignes per les i els aturats, jubilats, mestresses de casa i totes aquelles persones que han sigut excloses del món laboral.
2. Tàctica:
El moviment sindical no pot ser sols un notari de la realitat. La seua raó de ser està en utilitzar els mitjans disponibles per a transformar-la; els avanços en la legislació social no són tals si només se n’aprofiten d’ells una minoria dels treballadors. Simbolitzarem el que diguem amb aquest exemple: un o una aturada no pot normalment rebutjar un contracte, per humiliant que siga, en qualsevol ETT, però el sindicat si ha de posar el seu poder per a evitar aquest tipus de contracte i aquest tipus d’empresa.
3. Objectiu:
El nacionalisme valencià republicà d’alliberament nacional, ha de participar en la revitalització del sindicalisme, per a que este torne a ser l’instrument útil i prestigiat; i ha de fer-ho aportant al debat el nostre fet nacional, la nostra realitat territorial; però també donant una nova espenta, moderna i entusiasta, que ajude a sumar la lluita nacional amb la lluita social.
RV/PVE fa una crida, especialment a tots els treballadors i en especial als republicans valencianistes, perquè participen i col·laboren més activament en la concreció del que ha de ser un fort moviment sindical al País Valencià PER LA REPÚBLICA VALENCIANA DELS DRETS SOCIALS.
Cal un canvi de règim.
Cal un canvi de sistema.
Cal lluitar per una nova societat dels drets socials.
Cal un canvi d’Estat.
Cal la República Valenciana.
Ximo Cunyà i Alcocer, del Sindicat Valencià Republicà, i en nom de l’Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, U de Maig del 2022
