Comunicat de RV/PVE sobre el Manifest NO ALS PAÏSOS CATALANS
Davant el Manifest que quatre entitats valencianes han fet públic baix el lema “NO ALS PAÏSOS CATALANS”, per a recollir adhesions en la Societat Valenciana, República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu fa la següent declaració:
1. Coincidim en allò que denuncia el document quan es diu que des d’instàncies polítiques catalanes i espanyoles, la història i la identitat cultural valenciana són manipulades / tergiversades / menyspreades, quan se’ns inclou als valencians en la cultura catalana i/o s’afirma que el País Valencià és un país català. Els recents casos de les Bandes de Música i el Tribunal de les Aigües en són bons exemples.
2. No obstant, denunciem del document l’apologia espanyola i espanyolista que s’hi fa. La identitat valenciana és independent i té entitat per si mateixa, sense que haja d’estar subsumida en cap altra identitat, ni catalana ni espanyola.
3. I ho fan fent afirmacions falses i tendencioses, com que ‘els valencians som espanyols des de fa més de 500 anys’. Els valencians, per imperatiu legal, som ‘espanyols’ des del 29 de juny de 1707, quan es va promulgar el Decreto de Nueva Planta signat per Felip V, pel qual el desaparegut Regne de València (1238-1707) va ser eliminat i els valencians vàrem ser inclosos com a súbdits en el Regne de Castella, amb l’única justificació jurídica, segons diu el decret, de “por el justo derecho de conquista”.
4. El Regne de Castella, on varen ser inclosos els valencians en el 1707, va ser rebatejat com a ‘espanyol’ el 19 de març de 1812 en l’anomenada Constitució de Cadis, on per primera vegada apareix el terme ‘Nación española’. Constitució concatenada amb l’antivalencià Decret de 1707.
5. Totes les Constitucions espanyoles, són antivalencianes. Des de la de 1812 fins a l’actual, passant per la republicana de 1931, perquè totes elles són hereves de l’antivalencià Decret de Nueva Planta de 1707.
6. Denunciem també els partits espanyols, tant els del Botànic com els de l’oposició, que en la seua perpètua i pesada baralla entre «pancatalanisme fusterià» i «secessionisme lingüístic», respectivament, es retro-alimenten, perquè estos posicionaments els hi donen rèdits electorals a tots ells, fidelitzant el vot ‘catalanista’ i el ‘secessionista’, existent al País Valencià, al temps que mantenen a la societat valenciana dividida, enfrontada i neutralitzada per a poder defendre els seus interessos col·lectius.
7. Mantenim que la solució per a evitar definitivament les ingerències forasteres en la identitat i el destí dels valencians, és recuperar l’estatus d’Estat independent que de 1238 a 1707 va tindre el País Valencià/la Nació valenciana.
8. Per tot això, demanem a eixa ‘Societat Valenciana’ a la qual es dirigeixen els autors del Manifest, que no el secunde i, al contrari, exigisca dels poders públics i de l’oposició valenciana una decidida defensa de la nostra cultura i identitat pròpies, treballant perquè en un futur pròxim puguem recuperar les llibertats nacionals que abans tinguérem, llibertats que acabarien també amb el problema de l’espoli i infrafinançament colonial que patim i amb les que recuperaríem el Dret Civil valencià.
Assemblea de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu
País Valencià / Nació valenciana, 14 de febrer del 2022
