Papi Robles o fer allò que més convinga… però per a qui?

Hi ha quatre idees que es desprenen de les respostes que dóna Papi Robles en l’entrevista: que ella no li deu el càrrec a Mónica Oltra, com sí el seu antecessor o el conseller Marzà, i en aqueix punt se sent més lliure; que comença a intuir-se en Més, el seu partit, menor reticència a la plataforma de Yolanda Díaz; que no és descartable una llista autonòmica amb Unides Podem, i que Marzà tenia una prioritat personal que era ser síndic i no ha pogut complir.
Dóna la sensació que vosté s’enlaira de la idea d’un lideratge absolut de Mónica Oltra. Se li ha entés bé?
A mi de Compromís m’agrada molt que se sustenta en lideratges compartits. I com funciona així, resulta que es generen lideratges molt potents com el d’Oltra. No m’enlaire de la realitat que tenim en Compromís perquè, a més, m’agrada molt. Amb lideratges com el de Mónica, el de Ribó o el de Vicent Marzà hem arribat on estem. Sóc molt fidel a això i m’agrada molt el projecte.
A 16 mesos d’eleccions, si Compromís no arriba amb un lideratge fort, es veu millorant o repetint el resultat de 2019?
A 16 mesos d’eleccions, estem donant el do de pit en els governs, demostrant que les nostres polítiques milloren la vida de la gent. Hem tingut fins ara un cartell immillorable i el que tinguem quan arribe el moment serà també immillorable i les persones que hagen de fer el servei de ser els líders, el faran.
Persones com Ribó, Oltra o Marzà i Aitana Mas, que han sigut caps de llista a Alacant o Castelló, han realitzat aqueix paper. I des d’un lliurament cap al col·lectiu, que a mi m’agrada molt, confie que es continuarà fent així. Marzà li ha comptat per què no va fer el salt a les Corts?
No és una cosa que s’haja amagat. Marzà ha prioritzat la necessitat col·lectiva a la seua prioritat personal i això és molt d’agrair. I sí, ell em compta coses perquè, ja ho saps, tenim una molt bona relació, que ja teníem abans.
La coalició ha projectat una imatge de divisió?
No. Gens d’acord. S’ha projectat que som una coalició que dialoga abans de prendre decisions. I tot això es dóna perquè hi ha moltes persones que estan preparades per a exercir determinades responsabilitats. Jo només li veig coses positives. És veritat que no estem molt habituades a visibilitzar debats o diàlegs interns sobre decisions d’equips humans. Però crec que eixim molt enfortits d’aquests processos interns. Ens fa créixer i madurar com a coalició i projecte polític.
Si res es torça, vosté serà síndica 16 mesos. Després es postularà a la llista municipal?
Jo en 16 mesos em veig lluitant per un món millor ací, allà o on siga. Tinc una responsabilitat molt gran que és lluitar per a millorar els drets dels valencians i en això estic. Sempre he militat a València ciutat i m’apassiona la militància de base, l’associació veïnal de Benimaclet i els col·lectius ecologistes. Continuaré posant cadires i muntant el que faça falta, la qual cosa no faré és quedar-me a casa.
Però s’obrirà el debat sobre si Ribó és candidat o no…
Per a mi, la capçalera de la llista és Joan Ribó. És un lideratge moral. Com més treball amb ell, més m’agrada.
València és el seu espai natural ho ha dit vosté…
No té per què. El meu espai natural és construir un món millor. I pot ser en molts espais. Ara és un privilegi fer-lo des de les Corts i el que projecte és l’ací i l’ara. Tenim un repte molt gran ací en les Corts que m’apassiona.
Li agrada la plataforma que projecta la vicepresidenta Yolanda Díaz?
Tot el que puga millorar la vida dels valencians i les valencianes m’agrada. I tot el que siga projectar els interessos valencians a Madrid, m’agrada. Però hem de parlar molt i amb molta gent.
A vosté sembla que li agrada la plataforma de Díaz, però al seu partit li tira més Errejón.
No entenc que hagen de ser incompatibles elements que permeten projectar la nostra sobirania a Madrid d’una manera més present, encara que Joan Baldoví ja fa tot el que pot. El debat ha de produir-se en els espais que toc quan toc. Parlar amb projectes que poden encaixar amb el nostre en el futur, clar. Com més parlem i ens entenem, millor.
Si qualla aqueixa plataforma entenc que vosté seria partidària de sumar-se.
No ho sé. Depén. No sé com anirà el futur. No tinc una resposta absoluta. La resposta que tinc ara és que cal dialogar amb tothom.
Està descartada una llista autonòmica amb Unides Podem?
Les qüestions s’han de valorar. Depén de molts factors. Militem en una coalició oberta i tancar-se no té sentit. Això que vol dir que anem a fets consumats? No. Vol dir que parlem de tot el que puga ser. Més, el meu partit, ve d’un procés amb una intenció d’ampliar bases. Hem de buscar les majories que ens permeten governar per a canviar la societat. Hem de mirar-ho tot i facilitar eines útils perquè els valencians tinguen més drets.
De vosté es destaca el perfil d’activista social, fins i tot més revolucionari. Canviarà la relació amb el soci, PSPV?
A veure. Vinc de l’activisme, del voluntariat, dels espais que construeixen barri i jo en un partit busque l’eina per a un canvi social. L’activisme no s’acabarà per a mi. Amb el soci no canviarà res i, encara que es posa l’accent en això, jo ja he arribat a acords polítics en molts altres espais. Que el meu perfil s’expressa de manera diferent al de Fran Ferri, doncs sí, perquè som persones diferents.
Vosté és murciana, adoptada a la Vega baixa. Què li falta a Compromís per a guanyar espai electoral en el sud?
Ja estem guanyant espai a comunicar que les nostres polítiques milloren la vida de les persones. Hem d’aconseguir col·lectius més forts perquè en la militància se sustenten els projectes. Crec que hi haurà sorpreses.
Les enquestes donen pujades a l’extrema dreta i especialment en aquestes zones. Quin hauria de ser la recepta del Botànic?
Més Botànic. Estem consolidant drets socials que estan arribant a la societat d’una forma clara. Crec que la ciutadania s’està donant compte. La ultradreta genera pors. Nosaltres hem de donar certeses i seguretat davant aqueixa por interessada.
Quines són les prioritats del semestre en les Corts?
Es va acordar la taxa turística i s’ha de fer una llei aquest trimestre. Va molt de la mà amb la situació d’emergència climàtica. I continuar amb la consolidació de drets socials. A nivell estatal es mira la nostra capacitat d’arribar acords progressistes.