2021-08-18 | Recentment, els habitants d’Estambul van al·lucinar en veure hordes de joves homes afganesos amb robes atrotinades deambulant sense rumb per barris que ja alberguen a milers de refugiats sirians. Posteriorment la policia va detindre i va expulsar a nou d’ells. Són centenars els que es comuniquen amb els seus parents i amics a l’Afganistan i l’Iran, i molt probablement els posen al dia sobre les rutes turques de la immigració il·legal –comunament, els afganesos paguen als contrabandistes 1.000 dòlars pel viatge des de Kabul fins a Van, en l’est de Turquia–. Amb el triomf dels talibans i el col·lapse del Govern afganés, pot ser que siguen centenars de milers els que creuen des de l’Iran cap a l’est de Turquia, a la recerca de la ruta menys perillosa (i costosa) cap a la Unió Europea.
Ara que els EUA s’ha retirat completament de l’Afganistan, la frontera turca amb l’Iran s’omplirà de gent. Però, una vegada a Turquia, els migrants no tenen un camí clar cap a la consecució d’un estatus legal, ni hi ha organitzacions que assistisquen a les famílies necessitades de refugi i menjar. L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) ja no processa sol·licituds d’asil a Turquia, i les peticions que segueixen la via governamental poden demorar-se anys.
Turquia afronta aquesta nova ona d’immigrants il·legals quan ja alberga 3,6 milions de migrants sirians registrats, és a dir, el 4,37% de la població total del país. En l’actualitat, més d’un milió de menors sirians d’entre 5 i 17 anys, el 63% del total, assisteixen a escoles turques. En els últims tres anys són 120.000 els sirians que han obtingut la ciutadania turca. Regenten botigues, porten negocis i viuen en guetos de majoria siriana a Ankara i Istanbul.
En tres províncies turques (Gaziantep, Hatay i Sanliurfa), els sirians representen més del 20% de la població. I a la província de Kilis són res menys que el 74,3%.
Els turcs, que tenen un pobre ingrés per càpita de 8.000 dòlars, estan ja farts que els treballadors il·legals sirians els lleven el treball. Ara que l’amenaça migrant afganesa és tan visible als carrers del país, els turcs estan descobrint les virtuts del nativisme. I ja hi ha signes que aqueix nativisme rediviu pot tornar-se violent.
El passat dia 12 la Policia d’Ankara va detindre a 76 persones per la seua presumpta implicació en els atacs contra habitatges i comerços considerats sirians després que un adolescent turc morira en una baralla amb un grup de migrants sirians. La torba, composta per centenars de persones, va prendre els carrers de la barriada de Altindag i va llançar pedres contra els habitatges dels migrants, va arrasar diverses botigues i va corejar eslògans antisirians. Allò semblava un pogrom.
Els primers deu anys de guerra civil siriana van generar 6,5 milions de migrants sol·licitants d’asil, per a una població de 22 milions de persones. La població afganesa és un 75% superior a esta que tenia Síria a l’inici del conflicte. I els afganesos li les estan veient amb el que possiblement és el més brutal exèrcit de musulmans radicals, ara instal·lat a Kabul i proveït amb, són paraules del president dels EUA, Joe Biden, “tots els instruments i l’equipament d’un Exèrcit modern”. “Els hem proporcionat armament avançat”, que el Talibà va capturar d’un Exèrcit Nacional Afganés en descomposició.
De fet, Biden ha llegat “armament avançat”, pagat pel contribuent nord-americà, no sols al Talibà, Al-Qaeda i el ISIS, sinó a Rússia, la Xina i l’Iran, que sens dubte s’aprofitaran d’este material abandonat.
Els afganesos tenen bones raons per a abandonar per milions el seu país. Normalment, la seua primera parada és l’Iran. Una vegada allí, se’ls brinda un trànsit senzill i segur cap a Turquia: heus ací el regal de Teheran a Erdogan. Turquia ja acull a quasi cinc milions de migrants. L’arribada en els pròxims anys d’altres cinc milions paralitzaria Turquia i afectaria la seua economia, la seua vida política i la seua relativa seguretat.
Però els migrants afganesos no són un problema només per als turcs.
En l’àpex de la crisi siriana, 1,3 milions de sirians van sol·licitar asil a Europa. En 2015 van ser el major grup nacional de migrants arribats a Grècia des de Turquia. Poc més de cinc anys després, els afganesos prenen la posta. I encara no ha començat la seua gran onada migratòria.
En 2020, Erdogan va amenaçar amb inundar la UE amb milions de sirians. El seu Govern va transportar a milers de sirians a la frontera amb Grècia a Tràcia, va obrir les portes i els va deixar en terra de ningú. En dir del Govern turc, en la primera setmana quasi 200.000 sirians van entrar a Grècia. La xifra real, en canvi, va anar d’un parell de milers. El bluf d’Erdogan va fallar. Des de llavors no ha tornat a muntar un altre salt a territori grec amb patrocini governamental.
Siga com siga, si les agències frontereres gregues i de la resta de la UE no volen reviure la crisi migratòria de 2015, haurien de revisar els seus plans per a la protecció del territori grec i preparar-se per a una nova onada aquest mateix any.
© Versió original (en anglés): Gatestone Institute
© Versió en espanyol: Revista El Mitjà
