Darrera etapa, dissabte 24 de juliol, ESTACIÓ ANTIGA PRAT COMTE – ARNES

El temps de presó et produeix una suma de sentiments complicada d’explicar. Se’n acumulen de nous cada dia i generen en mi una inèdita necessitat d’expressar-los i, sobretot, agrair-los.

Enyorança immensa a les persones estimades i al País. Vull tornar a trepitjar i recórrer aquest meravellós país que es diu Catalunya. Enyorança molt sentida quan hem estat a les llunyanes presons d’Estremera, de Soto del Real, de Valdemoro i de Zuera, però també durant tantes hores i nits tancat sol a la cel·la de Lledoners.

Gratitud. Em sento en deute permanent per tot el que s’ha fet per nosaltres, els presos polítics i els exiliats. Milers de persones heu esdevingut l’autèntic motor de la nostra força, coratge i esperança a dins a de la presó. Des de les infinites cartes plenes de sentiment i compromís, fins a les concentracions a les places de tantes viles i ciutats. Des de les grans manifestacions, fins al llaç groc a la solapa. Des dels Cims, Braçades, Refugis, Castellers o Kilòmetres, fins a les Marxes per la Llibertat i les aportacions solidaries. Des dels Músics per la Llibertat, fins als Amics de la Rotonda. Des del Col·lectiu Ales i Llums, fins a les cartes compartides de Navàs. Des del Bona Nit diari, fins als Cants per la Llibertat. Des dels Fem Taca d’Oli, fins als de La Tribu. Els de la Meridiana, els de les motos, els de la Plaça del Rei, el Col·lectiu Enriqueta Gallinat… Mai no us ho podré agrair com realment correspondria.

Compromís intacte. La presó no ha alterat ni una unça la voluntat activa de voler culminar de manera pacífica i democràtica el que vam començar l’1 d’octubre del 2017. Compromís actiu també per la plena llibertat de les persones que encara pateixen l’exili i la persecució d’una cúpula judicial que vol escapçar el moviment independentista a costa de trinxar els drets i les llibertats més fonamentals de tothom. Persones per les quals, ara, en sortir de la presó, encara m’hi sento més pròxima i compromesa.

És amb la voluntat d’expressar i correspondre aquesta suma de sentiments d’enyorança, gratitud i compromís que, ajudat per uns amics, encara des de la presó em vaig engrescar a preparar una iniciativa tan senzilla com sentida: vull travessar de punta a punta el país, de Portbou (Alt Empordà) a Arnes (Terra Alta) en diferents etapes caminant durant 15 dies.

Vull sentir de nou la pols dels camins i el tragí de pobles i ciutats. Vull xerrar amb tantes persones com pugui per fer-los arribar personalment el meu agraïment. Vull que ens conjurem per no defallir. Vull que ens refermem amb el compromís, malgrat les enormes dificultats. Vull reclamar la llibertat dels exiliats i de tots els represaliats.

Amb aquest esperit senzill i sense cap pretensió de protagonisme, totes aquelles persones que m’hi vulgueu acompanyar hi sereu benvinguts. Podeu ser-hi durant una etapa o durant tantes com desitgeu. Podem trobar-nos als punts de sortida, als punts d’ arribada o al llarg del recorregut.

Aquest és el sentit i l’esperit de la meva Travessa per la Llibertat: donar-vos les gràcies per tant des de fa tant!

Jordi Turull i Negre