DECRETO DE NUEVA PLANTA DE 1707
D. Felipe V en Buen Retiro por decreto de 29 de junio de 1707. Derogación de los fueros de Aragón y Valencia y su reducción á las leyes y gobierno de Castilla.
Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por el [=la] rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos sus fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban y que con tan liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión.
Y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia.
He juzgado conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los Aragoneses y Valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción; facilitando yo por este medio a los Castellanos motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los Aragoneses y Valencianos recíproca e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban antes; y ahora quedan abolidas.
En cuya consecuencia he resuelto, que la Audiencia de Ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en estas, sin la menor distinción y diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla, que en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en consecuencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar: de cuya resolución he querido participar al Consejo para que lo tenga entendido.
Amb este decret castellà de conquesta que va signar Felip d’Anjou, el Borbó va decidir que els castellans eren els seus amics i els valencians i els aragonesos, els seus enemics, als quals va eliminar Furs i Regnes i els va supeditar a esdevindre súbdits del Regne de Castella. En 1812, eixa llei castellana va passar a ser una llei de la ‘Nación española’ i està reflectida implícitament en totes les constitucions espanyoles, inclosa la republicana de 1931.
El PSOE valencià i el pancatalanisme sempre han fugit d’esta data i fet polític. S’han centrat en un relat interessat al voltant de la data apolítica del 25 d’abril de 1707, en un fet militar emmarcat en una guerra entre dos pretendents a unes corones, en què l’Arxiduc Carles -en eixe relat- era el bo. Els primers, els dinàstics progressistes espanyols, fugen de la data perquè el fet polític del 29 de juny de 1707, deixa en evidència l’origen espuri de la seua Nació espanyola. I els pancatalanistes fugen perquè el fet informa de l’existència política dels valencians i no els quadra ni aprofita per allò que prediquen quan ens diuen als valencians que, vulguem o no vulguem, els valencians som catalans.
Progressistes espanyols i pancatalanistes supeditats als primers, a través de les seues agències, han anat en tots el 25 d’abril utilitzant la data per allunyar-la de qualsevol reivindicació política valencianista i acostant-la a lemes electoralistes a favor del PSOE, ideològics diversos i culturals.
El valencianisme polític republicà, els separatistes valencians per l’Estat valencià de la Nació valenciana, portem un temps fent del 29 de juny del 1707 una data fonamental valencianista de contingut polític. Una vegada que -encara que de manera testimonial- la data comença a ser coneguda, les agències del PSOE i del pancatalanisme, per neutralitzar el missatge polític valencianiste, s’afanyen, com ja fan amb el 25 d’abril, a llevar-li qualsevol reivindicació política valencianista que perjudique l’oferta electoral del progressisme espanyol dinàstic. Entre elecció i elecció, promoció de moviments socials, però boicot a l’alternativa política valenciana al règim del 78-39-1707.
Este dilluns 29 de juny de 2026, el recordatori d’allò esdevingut en 1707 ha de ser POLÍTIC. A banda de dilucidar qui és l’amic i qui l’enemic dels valencians, també hem de fer referència a allò que té relació amb el conjunt d’activitats que s’associen amb la presa de decisions com a col·lectiu, com pot ser la distribució de recursos.
Presa de decisions i distribució de recursos. Els valencians ni tenim poder per prendre decisions sobiranes, ni disposem dels nostres recursos. Les decisions i els nostres recursos estan en mans d’allò que decideixen uns altres a Madrid.
Decisions que precaritzen la poca feina existent, han arruïnat els llauradors valencians, ofeguen els autònoms, dificulten la nostra industrialització, la vivenda és inaccessible, la sanitat no dona abast, forcen la nostra joventut a emigrar per a viure dignament, al temps que per beneficiar una mà d’obra barata les portes dels aeroports valencians de l’Altet i Manises estan obertes perquè entre qui vullga, persones que sense control col·lapsen els limitats serveis públics valencians i -sols és un exemple- la província d’Alacant és la que menys rep quan és de les que més beneficia i aporta a l’Estat. Madrid ens aboca cada volta més a ser un país del tercer món. Per a deixar d’enfonsar-nos més, els valencians hem de fer POLÍTICA per assolir poder polític per a decidir nosaltres els valencians i poder disposar dels nostres recursos, que ara són controlats per Madrid i no tornen. ELS VALENCIANS NO TENIM UNA ALTRA SOLUCIÓ QUE CONSTITUIR-NOS EN UN ESTAT, NECESSITEM CONSTITUIR L’ESTAT VALENCIÀ DE LA NACIÓ VALENCIANA.
I necessitem un Estat perquè, a més, a la Unió Europea, com fan tots els Estats, cal defensar els nostres interessos i si estos no són admesos plantejar-nos l’eixida de la UE, plantejar-nos el ‘VALEXIT’.
ELS VALENCIANS HEM DE DEFENSAR-NOS!
ELS VALENCIANS ENS HEM DE FER RESPECTAR!
ELS VALENCIANS HEM DE FER POLÍTICA I NO DEIXAR QUE ALTRES ENS LA FACEN!
LA CONCRECIÓ DE L’ABOLICIÓ DEL DECRET CASTELLÀ DE CONQUESTA DEL 29 DE JUNY DEL 1707 ÉS ASSOLIR L’ESTAT VALENCIÀ DE LA NACIÓ VALENCIANA!!!
Comité Executiu de RV-EV
País/Comunitat/Regne/Nació valenciana, 29 juny de 2026
ARTICLE RELACIONAT
Per l’abolició del decret de 1707, desmuntant el relat del PSOE
