ALLARGANT LA LLISTA
Coincideixen en la percepció del deteriorament dels servicis públics tant una gran part de la ciutadania com dels analistes. Fa cosa de mig any ja vaig parlar de la qüestió. Ara, com en l’anterior ocasió, narraré experiències personals i també coses que molts detectem.
En aquell moment no havia passat l’accident mortal de tren d’Andalusia. I un símptoma de coses que fallen l’he viscut el primer diumenge de maig també dalt del tren. La megafonia no parava de donar la relació de les estacions on havia de parar i entre elles no estava la meua. Vaig pensar que es tractava d’un error però per precaució elaborava un pla B: baixaré a Vila-real, aniré a peu a Betxí pel camí vell recordant els treballs que feia per als pous just abans de la jubilació i després hauré de demanar-li a algun parent que em porte a Nules que és on m’està esperant l’auto.
A tot això la pantalla del vagó tampoc no anava bé, només indicava que la pròxima parada era la de Sagunt, tant abans com després de passar per l’antiga Morvedre -en època ibèrica, Arse-. Al cap de mitja hora de l’anomalia el maquiniste va agafar l’altaveu per a dir que anava a parar en Nules, sense disculpar-se. En baixar del tren li ho vaig fer notar a la revisora, que encara no s’havia deixat vore.
Imaginem-nos la possible desesperació d’algú que no és usuari habitual, o que té gent que l’espera a l’estació. Ja sé que el que em va passar no és res en comparació amb els accidents recents, però per les coses menudes és per on ha de nàixer la confiança en els serveis públics.
No s’acaben ací els problemes: la política de preus tirats fa que hages d’estar en plena forma per a agafar un tren perquè el tram València-Sagunt i també Nules-València l’hauràs de fer dret i en mode sardina la majoria de voltes, en cap de setmana almenys.
La derivada és clara: han augmentat els viatgers que preferiran fer ús del vehicle particular, situació que entra en contradicció amb unes polítiques pretesament de lluita contra la contaminació i el canvi climàtic. Sense oblidar que els pobles es buiden de la gent jove que se’n va a la capital i l’ambient de l’oci i el comerç dels pobles se’n ressent.
Jo li diria a l’administració ferroviària que si vol donar un servici de qualitat i fer pedagogia que enganxe més vagons, que millore la informació als usuaris i que equilibre els preus. Si acostumem la gent a que tinga les coses a un preu molt allunyat del seu cost, l’estem malcriant i al final tot ho voldrà tindre debades i la fallida de l’ estat està servida.
No comprenc l’interés de l’estat central en no deixar el control dels trens de rodalia en mans de les autonomies. O vol desprestigiar-se i/o vol castigar-nos. I no oblidem els robatoris de coure, que l’octubre passat van fer que un servidor faltara a un compromís perquè el tren va haver d’estar parat prop d’una hora. L’aparell de l’estat també és incapaç d’acabar amb els robatoris del mateix metall en els automatismes de reg en els horts, que ja duren anys.
En el futur Estat Valencià independent les coses poden anar d’una altra manera.
Joaquim Meneu
