25 d’abril del 2025:
la Nació valenciana o existència política, o desaparició
L’essència d’allò polític ve determinada per distingir qui és l’amic i qui l’enemic – Carl Schmitt –
El 25 d’abril de 1707 es va ventilar en Almansa una de les batalles de la guerra que confrontava els interessos de les dinasties dels Habsburg i dels Borbons a Europa. En aquesta data, empresonat el nostre heroi nacional Joan B. Basset per revolucionari ―defensor de la terra, dels llauradors i cap dels maulets― per Carles d’Àustria, l’exèrcit austríac que venia de retirada des de Madrid va lliurar batalla a l’exèrcit borbònic a les portes del Regne de València. Les conseqüències van ser que el poble valencià –determinat com enemic pels atacants– va patir la invasió borbònica que va cremar ciutats, estenent el terror per tot el Regne, amb la mort del 8% de la població. Dos mesos després dels fets militars es va produir allò transcendental, el fet polític: el 29 de juny de 1707, les nostres institucions sobiranes -sorgides en 1261- van ser abolides per un decret castellà de conquesta, conegut com Decreto de Nueva Planta pel qual el Regne de València era esborrat del mapa polític d’Europa i, amb l’única base jurídica de “por justo derecho de conquista”, va ser incorporat al Reino de Castilla, rebatejat com Reino de Espanya des de la Constitución de 1812 de la Nación española. Des de llavors totes les constitucions, inclosa la de la República de 1931, són hereves del Decreto de Nueva Planta.
Dels Borbons i dels Habsburgs el poble valencià només ha patit dominació i espoliació. Es pot ben dir que des de la fugida de l’Habsburg – Carles d’Àustria va renunciar al nostre Regne en 1711 per a ser coronat emperador de l’imperi romanogermànic– els valencians esdevenim reivindicativament republicans.
La monarquia catòlica o hispànica de l’Estat borbònic en 1707, en la seua condició d’unitat essencialment política i d’atribució del ius belli, va determinar que el Poble valencià era el seu enemic, va decidir combatre’l, conquerir el seu territori i sotmetre’l. El Poble valencià -llavors- també va determinar qui era el seu enemic i ara, al 2025, cal recordar-lo.
Coincidim en que l’essència d’allò polític ve determinada per distingir qui és l’amic i qui l’enemic. Un poble que existeix políticament o que aspira a existir políticament o a no desaparèixer políticament, no pot prescindir, arribat el cas, de determinar i distingir per si mateix entre l’amic i l’enemic, i d’assumir el risc corresponent. Si un poble deixa de fer esta distinció, si renuncia a ella, està renunciant a la seua existència política. Si un poble té por dels riscs o penalitats vinculats a l’existència política, allò que ocorrerà és que altre poble l’eximirà dels uns i el vincularà a altres, assumint la seua “protecció contra els enemics exteriors” i en conseqüència el domini polític; serà llavors el ‘protector’ el que determine qui són els amics i que són els enemics.
Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament i això passa inexorablement per determinar -des de ja- qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles, lliures i sobirans, han de pagar per ser-ho.
Si volem continuar existint. Cal que el poble valencià, en tot moment i circumstància, tinga la paella pel mànec, les claus de sa casa. Cal que les nostres decisions, democràticament preses, no depenguen en última instància d’altres. Necessitem la nostra independència per, si cal, decidir les nostres ‘dependències’. I aquesta qualitat política dels pobles rep un nom: sobirania. Ens cal la Sobirania política valenciana.
Ara les institucions polítiques al País Valencià són totes sorgides de lleis del Regne d’Espanya, d’aquell que ens va incorporar, via militar, a Castella i que el dictador Franco, també via militar, va reafirmar. Des de 1707 no tenim institucions sobiranes. La Generalitat, el Parlament valencià i els Ajuntaments són institucions atorgades per lleis orgàniques espanyoles aprovades en un parlament foraster. Les delegacions valencianes del PP i PSOE, així com l’acció política de la resta dels partits parlamentaris i un bon grapat d’extraparlamentaris, legitimen aquesta supeditació. No qüestionen que la paella la tinguen pel mànec a Madrid i que les claus de la nostra casa les tinguen uns altres.
Nosaltres, independentistes valencians republicans de RV/EV reivindiquem el poble valencià com únic subjecte de sobirania i de lleialtat, per damunt del qual no n’hi pot haver un altre, reivindiquem un Estat valencià de la Nació valenciana, amb una Constitució valenciana per damunt la qual no n’hi pot haver una altra, reivindiquem ser un Estat valencià, lliure i sobirà, reivindiquem la República Valenciana, dins d’una Europa dels pobles lliures i sobirans, on cap persona no tinga la necessitat de demanar permís per poder viure i on pels fonaments ètics i l’orientació política, es cerque protegir el medi natural a partir de realitzar canvis a les activitats humanes per a poder mantenir l’ecosistema de la Terra. La Nació valenciana o existència política, o desaparició.
Executiva de República Valenciana/Estat valencià
Nació valenciana, d’Oriola a Vinaròs, 25 d’abril del 2025
——————————————-
República Valenciana /Estat valencià inscrit el 3 de desembre del 2007 en el Registre de partits polítics; tom VI, foli 496 del llibre d’inscripcions. Apartat 12096–46020 València · Tel 650537213 · correu@republicavalenciana.org
