El metge Bonaventura Casanova és l'autor d'un article publicat en LA VEU, amb el títol 'Necessitem un Estat propi'. L'article ha generat una sèrie de comentaris que es poden reduir a dos 'mentalitats' d'aquells que es consideren valencians no espanyols:
- la 'mentalitat cultural a-política', que respon al dictat 'una llengua , una nació'.
- la 'mentalitat política a-cultural' que respon a l'alternativa 'per l'Estat valencià de la Nació valenciana'
L'autor de l'article, BC, per altres articles llegits d'ell (no per este), té una barreja de les dos 'mentalitats'; parteix de la 'mentalitat cultural' (una llengua, una nació), però defén una mentalitat política d'un Estat (o estats) dels PPCC. No deixa de ser un català, un valencià de Nació catalana i no un valencià de Nació valenciana. Si més no fins ara. No deixa clar en este article si eixe Estat 'propi' és un Estat valencià independent per a poder decidir SEMPRE allò que ens convinga als valencians, una proposta com un fi en si mateix i no condicionat a res, fora de l'adscripció als DDHH, o si bé eixe Estat 'propi' el condiciona a quelcom més com en altres articles seus ha proposat.
BC en este article afirma i li donem la raó que: "tots i totes, pertanyem a una nació"; el que caldria que ens diguera per saber exactament l'Estat 'propi' que reivindica, quina és la seua Nació, si la catalana o la valenciana.
I si esperem que -finalment- per a BC, siga esta darrera, la Nació valenciana, llavors caldrà que no l'amaguem, caldrà afirmar-la i manifestar-la amb orgull, al temps que reivindiquem el seu Estat, l'Estat valencià de la Nació valenciana.