L’escultor/pintor Joan Castejón i l’empresari Federico Cervera entre els trenta deniers relacionats amb el teatre, les danses, els bous, els esports, el pensament, la cultura, els mitjans i la política que van acudir a la presentació de l’ACR Vicent Balaguer
Constitueixen els fins de l’Associació:
-Recordar i continuar l’activitat que en vida va promoure l’agitador cultural, defensor de la llengua, dinamitzador del teatre, divulgador de la història i cultura dels valencians, el republicà Vicent Balaguer Bisquert (Dénia, 1929-2019).
– Contribuir a elevar la cultura i formació política dels valencians.
– Fomentar entre els valencians els valors cívics, de convivència i democràtics republicans i valencianistes d’igualtat, llibertat, fraternitat.
Per baixar la fulla per associar-se cliqueu ACÍ
Intervenció de Dolors Alexandre en la presentació de l’associació ACR Vicent Balaguer.
Bona vesprada
Després de prop de sis anys, en que va faltar Vicent, i a la vista que ningú a Dénia, feia res per recordar-lo i, per damunt de tot, per a continuar la seua tasca cultural i política, Txin, Mario i jo, amics de Vicent, ens vàrem decidir a crear l’associació: ACR Vicent Balaguer. I és el 9 d’octubre del 2024 que signem l’acta fundacional. Des d’aleshores, després de 4 mesos vam aconseguir que fora inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat el 17 de febrer del 2025. I és ara dos mesos després que la presentem en esta, ‘La casa de la paraula’, que ens acull.
Qui va ser Vicent?
Tots sabem qui va ser Vicent, un agitador cultural i polític arrelat al seu poble i a la comarca i des de l’associació volem que es conega i continue el seu llegat:
- Com són els seus 3 llibres fruit d’un treball llarg i laboriós: Dénia: personatges populars; Dénia a la postguerra: vivències i documents, «els xiquets dels anys difícils»
- Passant pel seu activisme en la ràdio, en el teatre, en la política, en la premsa, en el futbol, en les falles, en els bous, en la música, en la poesia i un llarg etc, ja que Vicent anava i participava allà on se’l requeria, per a escriure, per a recitar, per a protestar, per a parlar o per participar en algun esdeveniment social…
- A més va dedicar esforços importants per a visibilitzar i posar en relleu els personatges il·lustres de Dénia: com Tenor Cortis, Roc Chabàs, Joan Chabàs i més que segur que em deixe…
- Per últim i sense pretendre fer una enumeració exhaustiva del seu llegat que anirem fent a poc a poc en l’associació, cal recordar els molts articles de premsa i de cròniques teatrals.
- Poemes i lletres de cançons, com la de l’himne de Dénia, que per cert està arraconat en algun lloc i ens marquem com objectiu treure’l a la llum.
Amb tot el que hem dit queda clar que Vicent va ser una persona vitalista i social per antonomàsia, amb una trajectòria vital molt rica d’experiències i de valors que volem que siga la font d’inspiració per aconseguir els objectius de l’associació.
La capacitat d’aprendre. Pensem que Vicent va ser un autodidacta que es va deixar guiar per persones que en sabien més que ell. Va assolir els valors de rigorositat metodològica en els seus treballs d’investigació històrica. Li van donar un premi de l’antiga «Educación i Descanso» al millor actor de la província, i com bon actor va aprendre controlar del gest i el domini vocal, cosa que ens va permetre disfrutar de les seues recitacions fins als darrers moments de la seua vida.
El seu fort eren les relacions humanes una humanitat que li feia empatitzar amb les adversitats dels altres, cosa ben manifesta en la descripció dels seus personatges.
No podem deixar de citar la lleialtat al seu poble, i una gran estima a les seues costums a la seua llengua, a la seua música, a les seues danses, a la seua gastronomia,… ni tampoc l’estima pel medi natural, pel teatre, per la pintura i per les manifestacions culturals de tot tipus, ni la seua integritat política al servei del poble des d’un republicanisme integrador, ampli i constructiu.
[ Vull parar aquí per deixar clar que el republicanisme de l’ACR Vicent Balaguer fugirà de les picabaralles electoralistes entre els promotors de la llei de la Memòria històrica d’un costat i de la llei de la Concòrdia dels altres. Lleis que més que promocionar els valors republicans els allunyen al relacionar república, en desastres, morts, confrontacions i guerra civil. Els nostres valors republicans són de futur i valencians, els de la convivència entre tots els valencians d’Oriola a Vinaròs, els de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que Vicent va plasmar en la seua acció política.]
I amb tot això que ens guia i ens inspira, què volem fer? Quina és la missió de l’Associació?
Partim amb modèstia, però comptant que Vicent és el nostre inspirador, estem segurs que trobarem les maneres de donar a conéixer el seu llegat i continuar la seua tasca cultural i política.
- De moment ja hem impulsat la reedició del seu llibre: els xiquets…
- I en la mostra de teatre, què passa? No sabem que l’afició que hi ha es va anar coent a foc lent des de l’època del grup Llebeig? No sabem que en el naixement de la Mostra va tenir molt a veure Vicent? I hem anat veient com mostra darrera mostra anaven minvant els recursos? Què la desídia ha estat creixent? Des de l’època d’Isabel Gallego, pocs regidors s’han implicat.
- I què passa en les danses? Quin paper han de jugar en la societat?
I per a que volem fer tot açò? Quina és la visió? Quina és la projecció cap el futur?
És una figura cabdal per a promoure orgull per la nostra terra
Crec que en esta època tant globalitzada és importantíssima la figura de Vicent, arrelada al seu entorn i acollidora de la gent que ve a casa nostra.
Crec que és una figura que pot ajudar la integració dels nouvinguts, al donar-los a conéixer les particularitats de la terra que els acull.
També per a què els que ja estem ací molt temps sapiguem el llegat que tenim i el puguem cuidar i mostrar amb orgull.
Que el llegat de Vicent siga conegut per les societats futures, perquè es senten orgullosos de la dignitat de la seua gent i dels fets històrics que ens han conformat.
Que els valencians tinguem autoestima per a poder fer front als desafiaments que tenim i caldrà fer-lo units i en concòrdia, per trobar entre tots els camins adequats per a resoldre’ls.
I se m’acuden ja dos coses:
Treure l’himne de Dénia en ocasions senyalades per a què la gent el conega.
Recordar que Vicent fora de les confrontacions entre partits polítics el que era important era millorar el seu poble. I ací vullc contar-vos l’anècdota de la gestió per a que es quedara per al poble la finca de Torrecremada: Vicent no va dubtar acompanyar l’alcalde que no era del seu partit a la subhasta que es va fer a Gandia i així, els dos, es varen portar per a Dénia la propietat.
En conclusió com diu el poeta: No s’és res si no s’és poble i Vicent, ens empeny a no dubtar-ho i a donar-nos les ferramentes per a què així siga.
Dolors Alexandre
Dénia a 16 d’abril de 2025
Intervenció de ‘Txin’ Javier Ruiz-Cenzano
Vull fer un homenatge a la persona
que més m’ha acostat a Estellés
El meu primer record
en este carrer
En un dia com hui
Vaig intentar recitar
un poema d’Estellés que parlava sobre la mort
tret d´una antologia de poetes catalans
que jo tenia de jove
Venia d’una menjar de la flexió verbal
Vaig sopar ací amb vosaltres
I dalt, en el faristol ,
hi havia poca llum,
la lletra del llibre xicoteta,
els nervis de llegir en públic i en valenciá..
las ulleres brutes…
el que passava és que veia massa lletres.
Ell , quan vaig baixar de l’escenari ,
em va animar i em va reptar a tornar l’any vinent
A partir d´ahí va sorgir una gran amistat
Jo li vaig regalar aquell llibre de lletra xicoteta
(no volia recordar el mal moment)
Ell se’n va anar fa poc
el dia que Estellés haguera complit cent anys.
Vaig plorar en silenci
I hui ho vull fer a viva veu
amb records de trossos de poemes i cançons
que m’han portat fins ací i que em recorden a ell
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
Vull alçar la veu, per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar.
Avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
Van viure amb gent preciosa. Perquè vull!
Perquè estic tip de la contrària!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d’infantesa
sempre et recordaré a tu,
Vicent,
ballant el vals.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
prompte estarem de vacances junts amic Vicent
Una associació cultural i republicana, al rescat del llegat de Vicent Balaguer
Mario Passero, Marina Flores Balaguer, Dolors Alexadre i Javier Ruiz-Cenzano
LA MARINA PLAZA ✍️JULIO MONFORT
Quan ja han transcorregut sis anys des de la seua mort, esdevinguda pocs mesos abans de fer els 90, únicament la Mostra de Teatre Ciutat de Dénia manté viva de manera pública la memòria de Vicent Balaguer. El premi a la Millor Obra per votació popular porta el nom. No en va va ser un dels seus precursors ja fa 35 anys, temps en què alhora va destacar com a reconegut actor i dramaturg. I el més trist és que la Mostra, cada any amb menys recursos, corre hui el risc de desaparèixer. Tot i això, aquest “oblit” d’un dels deniers més influents en les últimes dècades en els àmbits cultural i polític podria canviar a partir d’ara. Aquest és si més no l’objectiu l’Associació Cultural i Republicana Vicent Balaguer, una entitat que es va presentar dimecres passat a la Casa de la Paraula de Baleària amb la intenció de mantenir vigent el seu llegat, com va expressar Dolors Alexandre, la seua parella i companya fins als darrers dies.
L’herència que Dénia deu a Vicent Balaguer és enorme i abasta molt diversos àmbits. En el terreny polític, regidor a la dècada dels huitanta per UPV, Unitat del Poble Valencià, antecedent de l’actual Compromís, es va caracteritzar pel seu compromís amb el republicanisme valencià, sempre des de la defensa de les llibertats i amb una actitud dialogant i tolerant, allunyada de les confrontacions radicals que tant imperen i entelen el debat. Part d’aquesta ideologia i d’aquest tarannà van quedar reflectits als seus articles periodístics, especialment a Canfali Marina Alta des dels seus inicis, i als seus tres llibres d’investigació històrica: Dénia, personatges populars, Dénia a la postguerra, vivencies i documents, i Xiquets dels anys difícils, de la República al Franquisme.
Dolors Alexandre va definir l’essència política de l’entitat com un republicanisme valencià integrador, fraternal i ampli, distanciat de l’espanyol, així com de les polèmiques entre Llei de Memòria Històrica i Llei de Concòrdia, amb les quals va mostrar una postura crítica.
En l’àmbit cultural no només es va implicar i va participar en la promoció teatral, el llegendari grup Llebeig. També ho va fer amb les danses tradicionals, la ràdio, les falles i la poesia. En aquest sentit, cal destacar que va ser l’autor de l’Himne de Dénia i del de la falla Centro, com es va constatar en la presentació de l’associació. En els seus últims anys de vida va ser, juntament amb Dolors Alexandre, un dels integrants més assidus i notables per les seves qualitats com a rapsodes a les sessions del Grup de Poesia de La Marina, i un dels autors de l’obra col·lectiva Poesia a La Marina, publicada el 2016 mitjançant el premi en metàl·lic concedit aquell any per la Fundació Dénia. Un dels precursors del grup poètic, el polifacètic artista Javier Ruiz Txin, d’origen basc, membre de la primera directiva de la nova entitat cultural, va evocar la figura de Vicent Balaguer a través d’un poema en valencià especialment dedicat. Amb Dolors Alexandre i Txin, el nucli de l’associació es completa amb Mario Osmar Pássero, d’origen argentí, director de l’Escola de Teatre Comarcal i de la Mostra des dels seus inicis, i Victor Baeta, d’arrels catalanes, amic personal de Balaguer i president de l’associació literària valenciana Constantí Llombart. Altres assistents a l’esdeveniment a la Casa de la Paraula van ser la néta de Vicent Balaguer, Marina Flores, primer tinent d’alcalde Rafa Carrió, Compromís, exregidor Paco Carrió, pintor Joan Castejón, i el director de Canfali, José Vicente Bolta.
L’associació disposa d’una pàgina web, acrvbalaguer.org, on s’aniran mostrant les iniciatives actuals i futures.
Classificat: ACR Vicent Balaguer,Dolors Alexandre,Javier Ruiz Txin,Mario Passero
L’associació De Dénia Roca Chavas saluda a lACR Vicent Balaguer
https://www.facebook.com/share/p/16QKbA6u6w/