Aquesta setmana el presenta a la llibreria Fan Set de València (c/Sant Ferran, 12, envieu correu de confirmació a llibreria@fanset.cat). Serà divendres 11 de juny a les 19 h, i comptarà amb dos presentadors d’alt nivell: Abelard Saragossà (gramàtic) i Juli Camarasa (sociolingüista). La setmana vinent també el presentarà a la Fira de l’Edició Independent (dissabte 19, 17:30 h), a la Marina de València (Esplanada Veles e Vents), i durant tota la Fira (del 18 al 20) es trobarà a la paradeta de Voliana, signant exemplars i xarrant amb lectors o gent curiosa.
Hem volgut entrevistar-lo i preguntar-li en persona sobre açò, perquè no és molt freqüent que algú publique en valencià llibres d’aquestes característiques. Els “grans mitjans” i “òrgans culturals”, de moment, l’ignoren, així que hem volgut donar-li veu ací:
ANNA: El teu llibre té 338 pàgines i 31 diagrames explicatius, i pretén ni més ni menys que “reconstruir les ciències del llenguatge”. A més, tu mateix reconeixes que alguns passatges tenen prou d’abstracció i complexitat. ¿Es tracta d’un llibre per a especialistes en lingüística o sociolingüística?
JLN: No, en absolut, qualsevol persona de cultura mitjana i amb sana curiositat pel saber i per les llengües pot aprendre’n molt. I no cal que tothom ho entenga tot i de la mateixa manera. A mi també em passa: hi ha llibres (o pel·lícules) en què tal o tal passatge o fragment se’m fa difícil, però això no lleva que n’haja aprés i gaudit molt. És clar que si tens molt de bagatge previ en temes gramaticals o sociolingüístics hi gaudiràs d’una altra manera, però per abstracte o difícil que siga el tema, s’ha de poder explicar en un llenguatge planer i col·loquial, i això he intentat. La major part crec que s’entén prou bé, però no podia evitar els aspectes més “durets” per a qui vulga anar més enllà, i forçar un poc els límits del coneixement. En definitiva, tota persona amb cert interès pot trobar-hi coses molt valuoses, modèstia a part.
ANNA: Hem vist als cartells que per a l’acte de Fan Set del dia 11 comptes amb dos presentadors de luxe…
JLN: I tant! És un privilegi que Abelard Saragossà, el millor gramàtic valencià actual segons el meu criteri, presente el meu llibre precisament com a gramàtic. I també ho és que Juli Camarasa, poeta, rapsode, assagista i el sociolingüista que més a prop va estar d’Aracil, en faça la presentació com a tal. I és que el llibre, com es veu ja des del títol, té dos blocs: gramàtica i sociolingüística, per això crec que aquesta parella de presentadors fan el tàndem perfecte per a l’ocasió. Em considere molt afortunat, valdrà la pena escoltar les seues sàvies paraules. Però a més d’això, i per damunt de tot, els dos són amics personals meus, i això sí que és un privilegi incomparable a cap altre.
ANNA: D’altra banda, segons diuen els cartells, hi haurà un “obsequi sorpresa” per als assistents. ¿Pots avançar-nos algun detall d’aquesta “sorpresa”?
JLN: Bé, només alguna coseta, per a mantindre certa expectació: el regal té a vore amb la famosa banda o cinta de Moebius, mireu internet si no sabeu què és. I fins ací puc dir.
ANNA: I si algú no pot anar divendres 11? Es queda sense regal?
JLN: Bé, n’hi haurà una altra presentació, dissabte 19 (17:30 h) a la Fira de l’Edició Independent que es fa a la Marina de València (Esplanada Veles e Vents), i també hi haurà regal per als assistents. A més, estarem tot el cap de setmana del 18 al 20 en la paradeta de Voliana Edicions, firmant i compartint llibres, conversa i regal amb tota la gent interessada que s’hi acoste. A apart del meu llibre i editorial, crec que eixe cap de setmana és una ocasió única per a recórrer amb calma el panorama editorial independent, segur que tot el món podrà trobar-hi coses meravelloses i sorprenents. I a més, en el “marc incomparable” del Cabanyal-Canyamelar, junt al Port i la Malva-Rosa… Tot un regal per als sentits, incloent-ne el sisé!
ANNA: Ara que dius això del sisé sentit, ve a compte el teu llibre anterior, que parteix precisament de Ramon Llull i el seu Llibre del sisé sentit. Per a Llull el sisé sentit era el llenguatge, no és cert?
JLN: Efectivament, aquest Reconstruir… és el segon volum d’una sèrie que anomene L’Edifici de les Llengües. El primer en va ser Teoria lul·liana de la comunicació (2016), on partia, com has dit, de Llull i la seua revolucionària concepció del llenguatge, que està a les antípodes de la lingüística zombi que ara predomina. Reelaborant les concepcions lul·lianes i integrant-les amb altres més modernes, hi arribava a la metàfora ampliada de la molècula de la comunicació, que en aquest segon volum es reprén per a enfocar tant la gramàtica (em resistisc a dir lingüística, perquè es tracta en la major part d’una impostura intel·lectual, un frau) com la sociolingüística.
ANNA: I ja saps com seguirà la sèrie de l’Edifici de les Llengües?
JLN: Sí, de fet els volums 3 i 4 ja estan redactats, només em falta corregir-los. El segon s’ha retardat una miqueta perquè he estat ficat en massa coses, però estic molt content i orgullós de publicar en Voliana. Ara inclús me n’alegre que moltes editorials rebutjaren el projecte o em donaren llargues, i que cap dels quatre volums guanyara cap premi d’assaig als quals em presentí, ni cap jurat en recomanara la publicació. Perquè això va permetre la trobada amb Jordi Solé (creador i cap de Voliana) a Besalú el 2015, precisament a LiberisLiber, una increïble fira d’editorials independents que ara acaba de suspendre’s (després de 10 anys d’èxits creixents) per la desídia institucional i la falta d’ajudes. Doncs al Besalú de 2015 anava jo repartint dossiers del meu projecte a diverses casetes, després dels reiterats “NO” d’editorials importants i de premis no guanyats. Quan vaig arribar a la paradeta de Voliana, només fullejar el meu dossier, Jordi va dir: “Això t’ho publique jo”, com la dita valenciana “Això ho pague jo!”. I realment no podia haver-hi ningú més indicat, el seu olfacte no va fallar. Penseu que molt abans de fundar Voliana, el 1983, Jordi Solé va encarregar-se d’editar el mític Dir la realitat d’Aracil, tan valuós com introbable ara (per què deu ser?). Es tracta del llibre més important publicat en valencià o català sobre qualsevol tema, i es tracta també del llibre de sociolingüística més important publicat en qualsevol llengua. Però ha esdevingut “ignot”, com diria el novel·lista Manel Baixauli: està ocult al soterrani dels llibres sense repercussió, ni els que l’esmenten l’han llegit en la seua major part. I ara ja ni l’esmenten, és curiós i revelador que la ment més lúcida del País Valencià (i més enllà) durant l’últim terç del segle XX es trobe oculta, desapareguda, ignota… Doncs bé, eixe mateix Jordi que fa 40 anys va editar Dir la realitat és qui ara em publica aquest llibre que, entre altres coses, pretén rescatar i actualitzar la Revolució Sociolingüística que va proposar Aracil i que va desenvolupar durant tres dècades en multitud de tallers, escrits, seminaris, etc.
ANNA: Però Voliana no és molt coneguda al País Valencià, veritat? No se’n veuen massa llibres a les nostres llibreries.
JLN: Doncs és una llàstima, perquè té coses molt bones. Fins i tot als mitjans catalans té poca visibilitat, malgrat la seua incansable activitat. És el preu de ser menut i autònom, de comarques en lloc de la capi (té la seu a Argentona, Maresme), independent i lliure de tot muntatge institucional o acadèmic. I al País Valencià costa inclús que arriben exemplars als prestatges de les llibreries. Les distribuïdores són Gea i Terra (Alacant), per si serveix a algú. I insistisc que és una desgràcia, perquè publica coses arriscades i d’avantguarda, tant en assaig, com en poesia, novel·la, contes, teatre, juvenil… I té un bon grapat de valencians al catàleg, no en soc l’únic: Francesc Mompó, Ferran Suay, Joan-Carles Martí i Casanova… Deixeu-me que vos en pose només un exemple, d’un llibre que es presentarà precisament ací, a la Fira de la Marina (divendres 18 a les 17:30 h): Mentre durin les espelmes, de Josep Rodríguez. Es tracta de la primera incursió en la nostra literatura del gènere BL (Boy Love). Amb una prosa senzilla i àgil, i amb una història que mescla elements sobrenaturals amb la quotidianitat d’una relació LGTBI a la Catalunya del segle XXI, amb referències al manga, al crossover (interrelació d’històries i personatges de diferents llocs o gèneres), a la literatura especulativa i al pulp (la “literatura de cordill” americana)
ANNA: Finalment, per què dius que el teu llibre és “innovador i radical”?
JLN: Innovador perquè innova i obri nous camins, dient coses sobre el llenguatge que no se solen dir, aplicant idees de molts autors no lingüistes per a presentar una nova perspectiva sobre les llengües humanes. Al no estar subjecte a cap condicionant, ni haver de donar compte a ningú, ni necessitar més currículum, m’he sentit lliure per a criticar i deconstruir les impostures intel·lectuals de la lingüística i sociolingüística zombis (les “mortes vivents”), i presentar una alternativa a l’una i a l’altra, un nou paradigma per a les ciències del llenguatge. I radical perquè vaig a l’arrel, arrencant sense pietat les soques podrides del llenguatgisme i el sociolingüisme, i posant en el seu lloc els gurús o santons de torn. Vaig a l’arrel del llenguatge humà, al que tenen en comú totes les llengües, tant des del punt de vista intern o estructural com extern o sociolingüístic. I evidentment, ho faig des de la meua condició de valencià, de ciutadà del País Valencià implicat en la seua reconstrucció. Per això hi ha referències a la realitat valenciana recent, transició inclosa. I aprofite per a felicitar Anna Notícies i el MRV, Moviment per la República Valenciana.
ANNA: Vols afegir alguna cosa?
JLN: Sí, que els lectors consulten la pàgina de l’Edifici de les Llengües en facebook i, sobretot, que compren el meu llibre, per tal de poder seguir publicant la resta de volums de la sèrie. La lectura ja arribarà quan siga, o potser el llegirà una persona distinta a qui el compre, però ara l’important és que l’editor recupere la inversió, no tenim darrere cap suport ni padrí, ni institucional, ni acadèmic, ni mediàtic. Lamente contradir a Erich Fromm: en aquesta ocasió el que importa és tindre, més que ser, comprar-lo, més que llegir-lo, comprar-lo per a regalar-lo i distribuir-lo entre estudiants o gent interessada, o amagar-lo per al futur en algun racó o soterrani de llibres ignorats, com els d’Aracil. Perquè alguna generació futura, més digna i valenta que les actuals, els rescate i actualitze.
