LÍNIES GENERALS PROGRAMA AGRARI
Més que entrar en detalls de l’actual política agrària de la Unió Europea, el que cal és provocar una forta sacsejada en les actuals pràctiques comunitàries en matèria agrària i comercial. Perquè fa almenys tres dècades que la taronja,l’avellana, l’ametla, la cirera i moltes altres collites han sofert periòdicament fortes devaluacions. Estem convençuts que les nostres propostes estan en la línia dels principis que van inspirar les actuacions dels primers anys de la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
Fan falta polítiques que garantisquen els preus que han de rebre els productors. Els tirs no haurien d’anar per la via de les subvencions. Si és necessari s’han d’aplicar aranzels elevats als productes de fora quan entren en competència amb els europeus, si és necessari s’ha d’estimular una xarxa d’indústries de transformació per a retirar fruites i hortalisses del mercat per tal de mantindre els preus. Els hòmens i les dones del camp no volem subvencions, volem preus justs.
Els països mediterranis han de fer valdre les seues característiques pròpies. Els dirigents s’han deixat guiar en excés per les produccions atlàntiques o continentals. Allà no tenen el problema tan fort amb els incendis com ací. S’han d’afavorir els cultius mediterranis de secà i així serà més fàcil la lluita contra el foc. Garrofers, oliveres, ametlers, noguers i ceps han de tornar a poblar les muntanyes del prelitoral, ara en gran part degradades per l’abandonament dels cultius. Una xarxa de magatzems i indústries de transformació han d’assegurar que les collites no es queden penjant. Sense oblidar una política forestal ara en fase terminal.
Els governs del últims anys han faltat a la justícia social més elemental, provocant la fallida de moltes explotacions agrícoles. Inclús si parlem de subvencions, s’han afavorit certs territoris i plantacions i se n’han menystingut altres. No s’ha respectat el minifundi propi de les terres valencianes i les explotacions de poca terra han quedat fora de qualsevol sistema de compensació.
La producció mediterrània pateix encara més els efectes de la competència deslleial d’altres països, afavorida per grans companyies productores, importadores, portuàries, transportistes i distribuïdores.
Amb els diners que es recaptarien dels aranzels i el estalvi en la lluita contra el foc sobraria per a portar una bona política agrària, que a més fixaria la població en el territori i evitaria la superpoblació de les ciutats, amb tot el problema d’habitatge i competència pels llocs de treball que genera.
No volem que les comarques rurals siguen només els llocs d’escapada de la gent de ciutat en ponts i festes. És un repte de totes les administracions aconseguir un equilibri saludable del territori. Ara, davant les eleccions al parlament europeu és bo que ens ho plantegem tots.
