per Joaquim Meneu
L’adaptació dels implicats és molt diferent d’una part a l’altra del món. Em venen al cap la constitució d’associacions, o sindicats, inclús l’existència de partits polítics agraris, present en alguns països europeus. També està, com consta al títol, la contínua innovació en les tècniques i l’elecció d’allò que s´ha de plantar.
Podem parlar d’estar al dia en el que els que manen dictaminen i traure’n el màxim profit, via influències o modèliques adaptacions, pràctiques ja antigues i conegudes.
En el cas del món rural valencià en el diagnòstic hem de constatar la poca afició que tenim a constituir entitats que no tinguen caràcter festiu i també l’escassa dedicació dels governants a defendre o tan sols a tindre present l’agricultura. Si anem a la història direm que a partir de la pèrdua dels furs ja no podíem esperar gran cosa de l´estat i vam dedicar els nostres esforços a guanyar terreny a les muntanyes i les marjals i a introduir cultius i tècniques noves.
Els condicionants dels últims tres segles han fet que tinguem poca confiança en guanyar el poder polític o almenys decantar les seues decisions en favor nostre. I ara això és necessari en una economia globalitzada, uns forts interessos comercials d’uns pocs grups i unes decisions repartides en llocs allunyats i que no sabem com de concretats estan entre Madrid i Brussel·les.
Quan fa quatre dècades van començar a quedar-se penjant les collites creguérem que introduint varietats noves en el cas de les taronges i fundant cooperatives tindríem el futur assegurat. Solucions personals o com a molt a nivell de municipi que s’ha demostrat que no són eficaces.
Sabem cultivar i tenim bones varietats i cultius, no cal calfar-se massa el cap en estos aspectes. La meua opinió és que les solucions per a la nostra agricultura han de ser polítiques i d’àmbit valencià. Polítiques perquè les decisions que més ens afecten les prenen els polítics i de caràcter valencià perquè tenim massa característiques pròpies. No vaig a concretar el camí, només apuntar unes quantes idees: sindicalisme fort, autèntica organització professional del sector, partit polític agrari valencià, independència política…
Per començar, a nivell de cada municipi i davant la inoperància dels consells agraris municipals, els productors locals haurien de constituir una associació que els representara davant la societat i el poder polític local.
Joaquim Meneu
