[Tret de la publicació SOCIOLOGÍA CRÍTICA]
Sahra Wagenknecht (enllaç a l’entrevista) ha fet el pas finalment i emprén el camí de la fundació d’un partit que reconstruïsca l’espai de l’esquerra a Alemanya, espai fins ara en demolició per la tendència woke-posmo que ha acabat controlant Die Linke i la coalició Semaforo amb uns verds ja en posicions atlantistes i neoliberals. A continuació la carta que ha dirigit al conjunt de Die Linke i l’opinió pública, va signada pels diputats que al costat d’ella deixen el vell partit i assumeixen la nova tasca. A Espanya, el que representa Sahra Wagenknecht és vist amb extraordinari recel pel conglomerat Sumar i adlàters, és a dir l’equivalent espanyol als «falsaris», la tendència de falsa esquerra que ella combat. En breu el seu llibre d’aqueix nom, Els Falsaris, encara que a Espanya s’use tal vegada un altre títol, està en curs i serà publicat en breu; porta, pel que sembla, pròleg de Manolo Monereo, tot un especialista en falsaris perquè els que ha servit fidelment tota la seua vida, una contradicció que no els resta valor al llibre. Sarha marca el camí a seguir: desemmascarar a la falsa esquerra i reconstruir l’espai de resistència i lluita. Ara la carta:
LA CARTA
Estimats militants de Die Linke / L’Esquerra:
Hem decidit eixir de L’Esquerra (Die Linke) i construir un nou partit. Este pas no ens ha resultat fàcil. Després de tot, Die Linke / L’Esquerra ha sigut la nostra llar política durant anys o fins i tot dècades. Ací hem conegut a lluitadores i lluitadors, molts dels quals es van convertir en companys de camí i alguns en amics. Amb ells hem passat nits i caps de setmana en actes del partit i hem passat moltes hores en les campanyes electorals. Ens resulta difícil deixar tot això arrere, tant en el polític com en el personal. Si hi haguera hagut un camí millor, l’hauríem pres amb molt de gust. Com que ens sentim units a molts de vosaltres volem explicar-vos la nostra decisió.
Els conflictes dels últims anys han girat entorn del rumb polític de Die Linke / L’Esquerra. Una vegada i una altra hem argumentat que les prioritats equivocades i la falta d’atenció a la justícia social i la pau dilueixen el perfil del partit. Una vegada i una altra hem recordat que centrar-se en els entorns urbans, joves i activistes està allunyant als nostres votants tradicionals. Una vegada i una altra hem intentat parar el declivi del partit mitjançant un canvi del seu rumb polític. No ho aconseguim, i com a resultat el partit ha tingut cada vegada menys èxit entre els votants. La història de Die Linke / L’Esquerra des de les eleccions europees de 2019 és la història d’un fracàs polític. Les respectives direccions del partit i els funcionaris que les secunden a nivell estatal estaven decidides a no discutir críticament aquest fracàs sota cap circumstància. Ni es va assumir cap responsabilitat per ell, ni es van extraure conseqüències substancials d’este. És més, aquells que havien fet front al rumb de la direcció del partit de manera crítica van ser assenyalats com a culpables dels resultats i eren apartats cada vegada més.
Amb el rerefons d’aquests fets, ja no veiem lloc per a les nostres posicions en el partit. Com a exemple, recordar l’«Alçament per la Pau» de febrer de 2023. Va ser la major manifestació per la pau dels últims quasi 20 anys. Desenes de milers de persones es van reunir enfront de la Porta de Brandenburg. Encara que i precisament perquè prop de la meitat de la població rebutja el rumb militar del govern, tota la classe política del país es va posicionar en contra de la manifestació i la va difamar. En lloc de donar-nos suport en esta confrontació, la direcció de Die Linke / L’Esquerra es va posar colze a colze amb els altres partits: va acusar els convocants de la manifestació de «obrir-se a la dreta», i amb això va servir de detonant de les acusacions contra nosaltres.
L’espai polític per a nosaltres en el partit s’ha reduït tant que no podem mantindre les nostres posicions en igualtat de condicions. Sabem per les nostres federacions territorials que molts membres de Die Linke / L’Esquerra pensen el mateix. També per a ells volem crear una nova llar política amb el nou partit.
Ho fem des de la profunda convicció que un partit no és una fi en si mateix. El que ens mou és això: No volem acceptar aquest desenvolupament polític per més temps. La política socialment devastadora [de la coalició] del semàfor està costant ingressos i qualitat de vida a amplis sectors de la població. La política exterior alemanya proveeix de munició a guerres en lloc de buscar solucions pacífiques. A escala internacional, els conflictes s’empitjoren, la formació de blocs emergents és una amenaça per a la pau mundial i comportarà a enormes distorsions econòmiques. Al mateix temps, la dissidència contra esta evolució política està cada vegada més perseguida i en el debat públic està més desacreditada. Però la democràcia necessita diversitat d’opinions i debats oberts. La incapacitat del govern per a bregar amb les crisis del nostre temps i l’estretor dels canals d’opinió acceptats han facilitat el seu ascens a la AfD. Molta gent simplement no sap de quina altra forma articular la seua protesta. En aquesta situació, Die Linke / L’Esquerra ja no apareix com una oposició clarament recognoscible, sinó com un partit aigualit de «si, però…». Amb este rumb, s’ha afonat per davall del llindar dels mínims d’acceptació de la població. Actualment, tot indica que ja no estarà representat en el pròxim parlament federal, mentre que la AfD es situa per damunt del 20% en les enquestes. Tenim la responsabilitat de tornar a portar de debò la lluita per la direcció de la política i pel futur del nostre país. Per a això, volem construir una nova força política, una veu democràtica per la justícia social, la pau, la raó i la llibertat.
Ens anem sense rancor i sense ànim de danyar al nostre antic partit. El conflicte està tancat per a nosaltres. Ho sabem: Alguns de vosaltres heu anhelat aquest pas, uns altres se sentiran decebuts i uns altres esperaran ara a veure com es desenvolupen les coses. A tots vosaltres us diem: Volem separar-nos com a adults. Una baralla acarnissada ens perjudicaria a tots. Die Linke / L’Esquerra no és el nostre adversari polític. A molts de vosaltres, amb els quals hem treballat junts amb plena confiança durant molts anys, també us diem: estem disposats a conversar i estarem encantats de poder acollir-vos en el nostre partit quan arribe el moment.
Signat:
Sahra Wagenknecht, Amira Mohamed Ali, Christian Leye, Lukas Schön, Jonas Christopher Höpken, Fadime Asci, Ali Al-Dailami, Sevim Dagdelen, John Lucas Dittrich, Klaus Ernst, Andrej Hunko, Zaklin Nastic, Amid Rabieh, Jessica Tatti, Alexander Ulrich, Sabine Zimmermann
«Aliança Sahra Wagenknecht – Per la Raó i la Justícia»
