Fem demagògia? Som-hi.

Fem demagògia? Som-hi. Després de vuit anys dels governs més esquerranosos possibles a Barcelona, la ultradreta entra per primer cop a l’Ajuntament de Barcelona. Després de tres anys i mig del govern espanyol més progressista de la història, la dreta i la ultradreta arrasen a tot…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 30, 2023

Fem demagògia? Som-hi. Després de vuit anys dels governs més esquerranosos possibles a Barcelona, la ultradreta entra per primer cop a l’Ajuntament de Barcelona. Després de tres anys i mig del govern espanyol més progressista de la història, la dreta i la ultradreta arrasen a tot Espanya. Establir una relació causa-efecte és molt temptador. Però és molt poc seriós. Tanmateix, alguns politòlegs que avui trobarien, amb raó, que aquest és un plantejament demagògic són els qui van escampar l’acusació que el procés d’independència era el responsable del creixement de V0X. El discurs del rei del 3 d’octubre té molta més influència en l’estímul del vot radical espanyol que el referèndum de l’1 d’octubre, així com tota la premsa i la classe política aplaudint la repressió. I el sistema judicial que els protegeix i deixa impunes tots els seus abusos. I la policia que utilitza els mètodes del feixisme per violar la nostra intimitat. Si fas feixisme, tens feixisme. Alerta, doncs, amb el retorn del clàssic de cada temporada (“aturem la dreta!”). No ens hi deixem arrossegar, perquè la funció de l’independentisme no és salvar Espanya de la seva dreta. És salvar Catalunya d’aquesta Espanya on el franquisme perviu a totes les seves estructures, començant pel rei i acabant per la guàrdia civil. I en aquestes estructures, l’esquerra, fins i tot la més progressista que hi pugui haver, s’hi estintola còmodament. Votar esquerra espanyola amb la creença que així s’atura la dreta és d’una ingenuïtat colossal.