Levante-EMV | Diego Aitor San José | València | 20·03·22 | (traducció ANNA notícies)
En 2008, en les entranyes del PSPV es debatia la possibilitat de canviar el nom pel de Partit Socialista de la Comunitat Valenciana. L’assumpte regirava als integrants de la formació entre els quals continuaven apel·lant al perfil valencianista i els qui culpaven a portar en les sigles ‘País Valencià’ el motiu de més de 13 anys de desastres electorals en les urnes autonòmiques.
Catorze anys després el debat causaria enrogiment en les files socialistes. El PSPV acumula cinc eleccions com la formació més votada de la Comunitat Valenciana (dos generals, les autonòmiques, les municipals i les europees) i més que un canvi de sigles com el plantejat en 2008, la formació camina en direcció contrària. Comptar en l’executiva amb les secretaries de ‘Valencianisme i Autogovern’ (que porta el conseller Vicent Soler) i ‘Federalisme i Descentralització’ donen mostra d’això.
L’última acció és la posada en marxa del Espai Josep Lluís Bausset, idea portada per aquestes dues secretaries i pel mateix Soler i que es pretén impulsar al llarg d’aquesta primera meitat de 2022. En l’organització expliquen que es tracta d’un espai de reflexió i debat, un fòrum (similar al que porta el nom de Maria Cambrils) per a posar en valor tot el relacionat amb l’autogovern i homenatjar els 40 anys de l’Estatut així com recordar la figura de Josep Lluís Bausset.
És una forma, indiquen fonts del partit, de remarcar (especialment en els més joves) el reeixit amb el desenvolupament autonòmic, d’aprofundir en el que anomenen ‘via valenciana’ i comptar amb un marc de referència que servisca per a proposar mesures que aprofundisquen en aquesta línia. Perquè encara que un fòrum és un element intangible que es concretarà en trobades, xarrades i debats, té un clar significat sobre l’ésser del partit en aprofundir el seu perfil valencianista.
No en va, aquest és el segon fòrum de reflexió amb nom propi que s’instaura dins del partit. L’altre és el Espai Maria Cambrils, un espai de pensament que va dedicat al feminisme.
«Valencianisme inclusiu»
«És l’hora d’enfortir les idees i els valors d’una Espanya de Españas oberta, descentralitzada i més respectuosa amb les singularitats de cada territori, és el temps de defensar, amb fermesa, la nostra identitat com a poble», explica un dels documents remesos a la militància sobre aquest fòrum en el qual anomena a una «cultura federal», un «valencianisme inclusiu» amb «vocació europeista» i fins i tot a mostrar «orgull valencià».
Són frases en un text de presentació que, no obstant això, no es queden ací. Descentralització, federalització i autonomia són constants en els discursos de Ximo Puig en l’àmbit estatal. No és només que el partit vulga exhibir perfil valencianista com una manera d’eixamplar l’espai electoral o d’acontentar ànima ‘fusteriana’ interna, és que el seu líder i president de la Generalitat és el major exponent d’aquesta línia.
La defensa d’un perfil més valencianista no sols arriba en el 40 aniversari de l’Estatut, sinó també en plena ofensiva de l’extrema dreta per acabar amb les autonomies i la tensió amb la Comunitat de Madrid pel que Puig considera «una aspiradora de recursos» que tendeix a una recentralització. També amb la competència amb Compromís en el flanc esquerre per la bandera valencianista.
En l’últim baròmetre del CIS amb mostra exclusivament valenciana, el postelectoral autonòmic de 2019, un 38% de valencians apostava per un model territorial amb una descentralització com l’actual (12 punts més que en 2012) i només un 21% ho feia per un Estat únic sense autonomies (10 punts menys que set anys arrere). Així mateix, un 13% demana menys autonomia per a les comunitats per un 16% que demana més. En 2012 era un de cada quatre el que demanava menys competències.
A la fi de setembre de 2008, amb un Palau de Congressos en el qual es tallava la tensió, la majoria de delegats del PSPV rebutgen en l’onzé conclave de la formació valenciana canviar el nom del partit. El 117 a 13 va ser aclaparador a favor de mantindre les sigles del PSPV. Aquell dia, Ximo Puig, que acabaria perdent el congrés, va eixir ovacionat després de la votació mentre en l’hall del Palau de Congressos ressonava «País Valencià, País Valencià».
Llicenciat en Farmàcia i Químiques, diplomat en Magisteri, col·laborador històric en Levante-EMV, Josep Lluís Bausset és un dels exponents més destacats de la fundació del PSPV-PSOE, una de les figures que durant els anys 70 i 80 més va contribuir perquè els dos partits acabaren concorrent de manera unitària.
“Josep Lluís Bausset és una de les persones que amb més intel·ligència ha treballat durant anys per les característiques nacionals del País Valencià” va dir Ernest Lluch d’ell pocs mesos abans de ser assassinat a les mans d’ETA. Bausset va ser, a més, un dels socis fundadors de Acció Cultural del País Valencià.
Va morir en 2012 en la seua localitat natal, l’Alcúdia, de la qual va ser nomenat fill predilecte. Tenia 101 anys. Quasi fins al final va continuar enviant la seua llegendària columna de pilota valenciana a aquest diari.
