Aquest fet ha provocat nombroses manifestacions de protesta i forts enfrontaments amb la gendarmeria francesa, amb desenes de ferits en vàries ciutats corses.
Còrsega és una illa mediterrània de 8.680 km² situada a prop de la costa italiana de la Toscana, amb una població de 322 mil habitants, que sempre ha mantingut una aferrissada resistència d’ençà que va ser annexionada per França a finals del segle XVIII, després d’haver-hi constituït una república independent de 1755 a 1769 sota la presidència de Pasquale Paoli.
Serà a partir dels anys 60 del segle XX que es radicalitzaran les reivindicacions de la identitat corsa, a través de partits autonomistes i independentistes oposats a la concessió de terres als pied-noirs arribats d’Algeria i a l’acció colonitzadora de França. Amb la creació del FNLC el 1976 s’incrementarà la lluita d’alliberament, fins i tot amb accions armades, pel que França es veurà obligada a concedir un estatut particular al 82.
En l’actualitat l’Assemblea regional, amb 63 diputats de majoria nacionalista corsa, i presidida per Gilles Simeoni, demana ara una autonomia, cooficialitat de la llengua corsa, apropament dels presos, una política contra l’especulació immobiliària i autonomia fiscal. I també, des de fa anys, un referèndum d’autodeterminació per l’illa. Certament, la “France eternelle” i de la “grandeur” fa temps que topa amb Còrsega un poble que no ha pogut assimilar ni fer desaparèixer com d’altres nacionalitats de l’estat francès. Fa poc va aconseguir un referèndum a Nova Caledònia, per què no el deixa fer a Còrsega? En veritat França té amb Còrsega un roc dur a la sabata.
