Tothom té un pla fins que li colpegen la cara. És una de les frases cèlebres del boxador Mike Tyson que podria assumir en les últimes hores el PPCV de Carlos Mazón. Perquè el full de ruta després de l’última reunió de l’executiva i l’adveniment d’Alberto Núñez Feijóo com a nou líder dels populars a Espanya era marcar distàncies amb Vox. No obstant això, l’entrada del partit d’extrema dreta en el govern de Mañueco a Castella i Lleó és una punyada directa de realitat.
Fa una setmana, després de reunir la seua executiva a València, Mazón assumia com a propi el camí assenyalat per Esteban González Pons de qualificar com a “extrema dreta” a Vox i fixar perfil propi respecte a la formació d’Abascal. L’alacantí replicava un “aspire a governar sol” i “el PP és un partit diferent a Vox” en el qual posava un peu en la paret i buscava allunyar-se de la ultradreta.
Huit dies són un món en la política actual i el pacte de Castella i Lleó, encara que a 500 quilòmetres de distància, obri un forat en aqueixa estratègia. De moment, en el PPCV es desvinculen de l’acord signat pels seus companys de sigles a Valladolid. “Mañueco ha fet el que considera millor per als interessos de Castella i Lleó”, defensen fonts de la cúpula dels ‘populars’ valencians distanciant-se de la decisió del president de la Junta castellanoleonesa.
A la llibertat de Mañueco per a establir els seus pactes i al fet que l’objectiu continua sent governar només és al que s’aferren en el PPCV per a alçar un mur davant unes crítiques que ja arriben dels seus rivals. “El Partit Popular lliura la nostra democràcia i el seu benestar als tèrmits de Vox”, acusen en el PSPV en boca de la seua síndic Manolo Mata.
La diana està posada a esguitar directament al perfil considerat com a “moderat” de Feijóo qui aquest divendres inicia la seua campanya per a la presidència del PP a València al costat de Mazón amb visita inclosa a la mascletà.
“Encara sort que anava a arribar el PP moderat de Feijóo a Castella i Lleó”, ironitza en Twitter la portaveu de Unides Podem, Pilar Lima, qui veu a Vox com a “fills del PP” que conformen “el bloc reaccionari”. Mateixa línia irònica que la seua homòloga de Ciutadans, Ruth Merino: “Ja es nota l’efecte Feijóo”.
En els seus 10 mesos al capdavant de la direcció del PPCV, la relació de Mazón amb Vox ha estat plena de vaivens dialèctics fins a desembocar en l’últim intent de distanciament. Al novembre, va defensar que era «moment de superar els prejudicis» d’amb qui no governar i que els suports «no poden ser bons o dolents en funció d’un partit o d’un altre». Un mes després va assenyalar que no havia escoltat a Vox negar la violència masclista dies abans que la formació es manifestara a la porta de les Corts sota una pancarta diferent a l’oficial després d’un assassinat masclista assegurant que la violència «no té gènere».
No obstant això, el pacte a Castella i Lleó obri un camí que va més enllà de les paraules, irromp per la via dels fets a penes huit dies després d’intentar desmarcar-se de la influència de l’extrema dreta i marca una sendera que podria replicar-se en més institucions en el cas que els números sumara. En el PPCV no se situen en aqueix escenari, però la primera pista del mandat de Feijóo al capdavant del partit és que els territoris tindran autonomia per a marcar els seus pactes. Ací la decisió recaurà (si es dóna la suma) en Mazón.
La doctora en Ciències Polítiques, Anna Isabel López, assegura que l’entrada de Vox en un govern dirigit pel PP suposa «més informació als votants per a saber com es pot comportar el PP davant aquestes situacions» i «obliga a Mazón a posicionar-se». «És un nou escenari, una foto de Colón 2.0», assegura la politòloga qui compara l’entrada de la ultradreta en un govern autonòmic per primera vegada amb la imatge dels tres líders de la dreta (PP, Ciutadans i Vox) al febrer de 2019.
Aquella imatge va ajudar a la mobilització del votant d’esquerra, alguna cosa que creu que podria ocórrer de nou en la Comunitat Valenciana per por de veure a l’extrema dreta gestionant conselleries. Precisament aqueix fantasma és el que insisteixen a allunyar des del PPCV.
