“Hi ha qui diu que estem bojos per inaugurar un aeroport sense avions; però aquest és un aeroport per a les persones”. Aquesta polèmica frase la va pronunciar fa una dècada el llavors president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Va ser el dia en què al costat del qual era president valencià, Francisco Camps, donaven per inaugurat un aeroport que durant molt de temps seria una instal·lació fantasma. La polèmica en aqueixes dates va ser enorme: havia costat quasi 200 milions d’euros, no tenia cap companyia aèria operant ni aparença de tindre-la, i en plena crisi del boom immobiliari es temia que acabara sent tancat per sempre.
La realitat de l’aeroport de Castelló és hui altra. Des del canvi de govern valencià en 2015, amb la victòria de les esquerres, el nou president Ximo Puig, natural de Morella, es va proposar reactivar una instal·lació que oferia importants possibilitats. No sols per l’empenyiment del turisme en una zona geogràfica de forta atracció per a estrangers, la qual cosa ha permés que diverses companyies hagen estat operant fins a la crisi de la Covid-19. També com a instal·lació de suport per a rutes regionals, com a base per a estacionament i manteniment d’aeronaus, per a desmantellament d’avions i fins i tot per a instal·lar una escola d’aviació.
La nova directora de la societat Aeroport de Castelló, Aerocas, Blanca Marín, una gestora de prestigi a la Comunitat Valenciana, apunta que la base ha tingut “una evolució positiva en els últims cinc anys”. “Partint de zero, hem aconseguit un desenvolupament sostingut en el trànsit de passatgers a través de la captació de diverses connexions regulars”, assenyala. Apunta també que després de la caiguda brusca de l’activitat comercial motivada per la pandèmia, “l’aeroport ha sabut adaptar-se per a donar resposta a les necessitats del mercat i aprofitar les oportunitats que han sorgit”.
Es refereix al vessant industrial de l’aeroport. La instal·lació acull les activitats d’estacionament, manteniment i desmantellament d’avions. Dues empreses es dediquen a això: e-Cube Solutions (estacionament i desmantellament) i Brok-air Aviation Group (estacionament i manteniment).
La instal·lació és hui una base clau per a atendre els avions que no poden volar per la pandèmia
En aquests moments s’està condicionant una nova zona d’estacionament d’avions que abastarà una superfície de més de 20.000 metres quadrats. A més, estan a punt d’iniciar-se les obres de construcció d’un centre de manteniment d’avions. Pròximament s’adjudicaran les obres de construcció de la nova plataforma industrial de l’aeroport, una àrea que permetrà ampliar les activitats d’estacionament i manteniment, i l’arribada de noves inversions.
La crisi del coronavirus ha accelerat el desenvolupament d’aquestes activitats. L’aeroport està pràcticament al màxim d’ocupació, ja que acull una trentena d’avions; la majoria són aeronaus que han deixat temporalment d’operar per la caiguda del trànsit aeri i que requereixen estacionament i manteniment. També s’han rebut tres Boeing 747-400 (un dels models d’avió comercial més grans del món, els coneguts com a Jumbo) per al seu desmuntatge.
El problema ara, en lògica, és el trànsit de passatgers, que ha caigut en picat per la Covid-19. Per a aquest 2020 es preveia un rècord de passatgers, entre 165.000 i 175.000; i estaven confirmades vuit rutes regulars: dos a Londres, dos a Bucarest i una a Viena, Budapest, Marsella i Katowice. En aquests moments, hi ha operatives dues connexions regulars: Londres-Stansted i Bilbao (aquesta última es va aconseguir a última hora en substitució de la prevista a Marsella). S’està treballant per a reactivar, a partir de finals de març, la resta de rutes, encara que dependrà de l’evolució de la pandèmia.
Destinacions
Des de fa cinc anys s’havien establit línies regulars amb diverses capitals europees
L’aeroport de Castelló opera vols regulars des de setembre del 2015 i, en aquests 5 anys, ha registrat més 550.000 passatgers i 17.000 operacions. En el 2019 es van registrar 125.448 passatgers.
Actualment operen les aerolínies Wizz Air, Ryanair i Volotea. Per això, Blanca Marín es mostra optimista: l’aeroport, antany considerat un espai sense sentit, és hui un lloc de plena activitat industrial i amb possibilitats de rellançar-se en l’activitat comercial una vegada se supere aquesta pandèmia. “Volem que l’aeroport es consolide com un element de dinamització econòmica que afavorisca la diversificació del teixit productiu i que contribuïsca a la vertebració del territori valencià”, afig. El pla, de moment, sembla funcionar.
