Alfons Garcia | València | 23·01·22 | 04.01
El conseller d’Educació valencià, Vicent Marzà, va participar el dijous en una trobada amb els seus homòlegs català, balear, basc i gallec sobre política lingüística. La televisió pública valenciana s’ha sumat a la plataforma audiovisual de continguts amb els ens de Catalunya i Balears. No queden dubtes per tant de la posició de l’Executiu del Botànic sobre la identitat de la llengua. És la que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va beneir així mateix en 2005. Però una cosa és això i una altra donar el vist-i-plau al fet que s’use amb total normalitat la denominació de ‘català’ per a la llengua en la Comunitat Valenciana. Això és el que succeeix en l’anunci que la Plataforma de la Llengua ha pagat en la ràdio i la televisió públiques valencianes.
«Sobrava», sentencien taxatius en l’equip del president de la Generalitat, Ximo Puig. I responsabilitzen a l’Executiu que lidera Pere Aragonès, al qual veuen darrere de l’última campanya de la citada entitat, algunes de les accions de les quals a Catalunya han suscitat polèmica en el passat. Consideren les citades fonts que és «una falta de respecte» cap a la Generalitat haver actuat unilateralment en territori valencià en un tema sempre sensible. Més ara, quan s’entreveu una disputa entre la dreta tradicional i la més radical per abanderar un identitarisme valencianista i la tesi d’un pla «colonitzador» de Catalunya.
El malestar de Puig ja s’ha plasmat en fets. El president havia aparaulat en la seua última trobada amb l’actual mandatari català, Pere Aragonès (ERC) una iniciativa conjunta sobre assumptes mediambientals que preocupen tots dos executius. Però, de moment, ha quedat congelada. No es fa ara com ara, assenyalen les fonts consultades.
Presidència s’aparta de debats lingüístics. El terme ‘català’ té un ús filològic , però històricament en la Comunitat Valenciana s’ha anomenat valencià a la llengua pròpia. Creuen que és el criteri a seguir, el que genera menys distorsions i conflictes buits. La resta, encara que siga filològicament correcte, suposa donar munició gratuïta a una dreta que, com sol ocórrer quan està en l’oposició, vol explotar el component sentimental que té tot el relacionat amb la llengua i la identitat.
I tota aquesta polèmica succeeix en l’Any Fuster. No deixa de ser ressenyable. La Plataforma de la Llengua no és la primera vegada que promou campanyes en els mitjans de comunicació públics (i privats) de la Comunitat Valenciana. En unes altres sí ha utilitzat la denominació de ‘valencià’ per a referir-se a l’idioma. En aquesta, per a alertar de la «emergència lingüística» de la llengua compartida, ha optat per evitar adaptacions. Fins i tot el registre verbal és de la parla de Barcelona. Podria ser normal en un país normal. Però el passat recent en la Comunitat Valenciana és el que és.
L’entitat , segons la seua última memòria, rep prop d’un milió d’euros de finançament públic. Bona part procedeix del Govern [català]. Però també el Consell [valencià] li ha concedit ajudes en convocatòries de pública concurrència: per una mica més de 300.000 euros des de 2016, segons el PP.
Puig havia reactivat relacions amb Catalunya després de l’arribada al poder de Aragonès i després d’una etapa de congelació total després de l’episodi independentista i el mandat de Quim Torra, amb qui no va haver-hi cap enteniment. El desacord actual torna a ser un obstacle més.
