«Ai mamà!»
28·01·22 | Levante-EMV
Mentre escric aquestes línies Rigoberta Bandini s’ha convertit en una de les favorites del Benidorm Fest i la seua cançó pot arribar a representar-nos en Eurovisió. En realitat, la cantant es diu Paula Ribó i és una artista multidisciplinar a la qual des de fa temps se li coneixen diversos projectes vinculats amb l’avantguarda artística del teatre i de la música. No obstant això ha començat a ser més coneguda arran dels versos que entona i canta el seu alter ego en el marc d’aquest històric festival. Curiosament, el mateix procés de selecció ha tornat a interessar en major mesura que altres anys. Diversos són els motius que poden explicar l’interés despertat en aquesta edició. D’una banda, podria ressenyar-se que per primera vegada concursen cançons que estan escrites en les altres llengües del territori espanyol i amb estils que aglutinen la diversitat de la indústria musical actual. Per una altra, podrien adduir-se raons relacionades amb el relleu de l’anterior equip d’RTVE que s’encarregava de les preseleccions i de la delegació espanyola en el certamen. Ara està al capdavant la periodista Eva Mora i sembla que corren vents nous i altres sensibilitats amb les quals s’ha aconseguit connectar amb un públic més ampli malgrat ser encara majoritàriament jove.
La veritat és que primer vaig reparar en la composició vocal i en el ritme enganxós d’aquesta cançó, però va ser sobretot la seua lletra la que em va semblar d’una gran eficiència cultural molt d’acord amb l’etapa de feminisme intergeneracional que estem vivint. De fet, com assenyala la sociòloga Rosa Cobos, vivim en una època en la qual el feminisme per tercera vegada en la seua història s’ha convertit de nou en un moviment de masses. Ja ho havia sigut abans, primer amb el sufragisme i després amb el feminisme radical de la dècada dels setanta del segle passat, només que ara ho és amb certes peculiaritats degudes a la globalització i a les xarxes socials. És més, en aquests moments la lluita feminista ja no se cenyeix únicament a la denúncia de l’opressió patriarcal i els privilegis masculins sinó que presta major atenció a la diversitat, a les tensions i les desigualtats que es donen entre les dones. Aquest gir ha fet que el focus es dirigisca cap a la sexualitat, la maternitat i les cures. I no hi ha dubte que aquestes tres temàtiques estan presents en els versos i la tornada d’aquesta cançó.
És per això que després del caràcter lleuger d’aquesta melodia pop hi ha un missatge de gran importància que tracta d’activar la sensibilitat social cap a la igualtat. La referència al quadre de Delacroix, La llibertat guiant al poble (1830), és un bon exemple d’això. Molt abans, Cristina Lucas, una altra artista multidisciplinària de gran prestigi internacional i autora del vídeo La Liberté Raisoneé (2009), ja havia donat vida a l’obra del pintor i presentava massacrada, pel mateix poble que la seguia, a la dona abanderada que defensava els principis revolucionaris d’igualtat i llibertat. D’aquesta manera denunciava com les dones, malgrat haver participat en l’adveniment d’un nou ordre polític, havien sigut excloses de l’ideal d’igualtat universal que es proclamava i passaven a ocupar un espai privat de no-rellevància sota la submissió a l’home. En aquesta línia, l’art feminista en els seus diversos gèneres incorpora una perspectiva social per a demandar la igualtat real entre dones i homes, sense descurar la rellevància de les cures i posant en valor la maternitat d’una forma més realista.
Crec, doncs, que en la cançó de Rigoberta Bandini es donen certes referències vinculades al cos femení encarnat (Tu que has sagnat tants mesos de la teua vida), a les cures (Tu que tens sempre caldo en la nevera) o a crear solidaritats entre les dones (Parem la ciutat traient un pit fóra al pur estil Delacroix). És clar que, en aquesta lectura que propose, hi ha alguna cosa més que un mer homenatge a les mares. A més no seria la primera vegada que una melodia danse pop, de tot just tres minuts i fàcil de recordar, tinguera un gran poder de convocatòria i arribara a mobilitzar a milions de persones i més en aquests moments en els quals al feminisme se sumen no sols dones sinó també homes. No sé si al final aquesta cançó serà la guanyadora però de segur que es cantarà, es ballarà i traspassarà fronteres.
