‘Amb Pilar Rahola’ per Pau Montcada i Monzó

Ni tan sols el fet de compartir amb ella tants i tants altres elements de reflexió sobre tants i tants altres temes, de compartir amb ella no només punts de vista semblants sinó també identitats i valors i voluntats, havia aconseguit que en el meu jo pensant hi ha haguera sempre una recança, un retret, per aquesta defensa de l’autora del fet israelià.
Això va canviar l’altre dia. Amb un dels seus vídeos en el canal de youtube “Paraula de Rahola” (que vos recomane seguir), de sobte en el meu pensament es va obrir una escletxa i traspassà un llamp de racionalitat que només jo havia impedit fins aleshores que arribés, amb els meus prejudicis. La Rahola plantejava el mateix assumpte com una defensa també de la causa palestina. I en el “també” hi havia la clau que va obrir el meu pany. I ahí, amb mi, la va encertar de ple. Passar d’Israel versus Palestina, a Israel i Palestina, va ser un pas fàcil, racional, emotiu també, senzill, entenedor, perfectament assumible.
Un persona demòcrata, i jo ho sóc com ho és Pilar Rahola de pedra picada, no pot de cap manera compartir ni justificar en nom de cap causa el jihadisme, que és una versió del feixisme en clau musulmana. De cap manera, un demòcrata pot avalar i no dic ja justificar o fins i tot donar suport als valor més obscurs de la teocràcia, de l’autoritarisme, de la fe convertida en política, del dogma esdevingut llei…, de tot això que políticament a la Cisjordània, la Franja de Gaza i els països de la zona representen els Hamas, Hesbol·là, per no dir ja el Daesh i AlQaeda.
Palestina té dret a existir. I Israel té igual dret. I ambdós tenen el dret d’existir en pau i seguretat i progrés. Però més enllà d’això, que és fonamental, hi ha els valors de la llibertat, de la racionalitat, dels drets humans i civils que no són d’ací ni d’allà, d’aquests o d’aquells, de dretes o d’esquerres, d’orient o d’occident, del nord o del sud, sinó d’arreu i de tothom.
I justament en aquests valors de llibertat, de racionalitat, de drets, és on la solidaritat amb tots els qui pateixen es fa universal i ens afecta a totes les persones. I precisament ahí rau la necessitat de ser absolutament de pedra picada per defensar-los, per no permetre que la foscor acabe per apagar la llum d’una Humanitat que vol sobreviure’s.
Sí, efectivament, Pilar Rahola, hi ha una dreta feixista i també una esquerra feixista, o si es vol ser més primmirats amb les definicions hi ha una dreta autoritària, brutalment genocida i dogmàtica fins al molls dels ossos, i també hi ha una esquerra definida igualment, sense dubte. I ambdues tenen en comú, entre moltes altres coses, un posat d’hipocresia i de decadència anti-civilitzatòria.
Una bandera sempre serà un mer tros de drap: allò que importa és el que representa, I els demòcrates no podem de cap manera abanderar segons quins valors.
Pau Montcada i Monzó
Ontinyent, 6 de juny del 2021