Jean Daniel (Blida - Algèria, 21 de juliol de 1920 – 7è districte de París, 19 de febrer de 2020) fou un periodista francès.
Originari d'una família jueva sefardita, era l'onzè i últim fill de Jules Bensaïd, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. Començà els seus estudis universitaris a Algèria, però els acabà a la ciutat de París on obtingué la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisió Leclerc, i va participar durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de París i d'Alsàcia, i va arribar a ser reconegut amb la Creu de Guerra. Fundà la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenció vers l'ensenyament, al qual es dedicà primer a París, fins al 1952, i després a Orà. Després d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decidí dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari L'Express l'1 de novembre de 1954, dia que començà la guerra d'Algèria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americà The New Republic. Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algèria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari L'Express diverses vegades. També li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algerià i la conducta dels francesos que mostraven la seua obligació d'aportar ajuda i protecció als algerians oprimits en nom del poble francès; aquest manifest no comportava cap disposició que protegís als francesos d'Algèria. Quan el general Charles de Gaulle retornà a la política el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expressar-ho directament, per la independència d'Algèria, Daniel va aplaudir la idea. Posteriorment formà part de la redacció del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformació de France-Observateur en el Nouvel Observateur, del qual es va convertir en redactor en cap el 1965 i en director el 1978. Read More
Originari d'una família jueva sefardita, era l'onzè i últim fill de Jules Bensaïd, el qual va passar de ser un simple obrer a un ric fabricant de farina. Començà els seus estudis universitaris a Algèria, però els acabà a la ciutat de París on obtingué la llicenciatura en filosofia per la Universitat de La Sorbona. Enrolat en les Forces franceses lliures, va ser sergent major en la divisió Leclerc, i va participar durant la Segona Guerra Mundial en les campanyes de la Normandia, de París i d'Alsàcia, i va arribar a ser reconegut amb la Creu de Guerra. Fundà la revista cultural Caliban, apadrinada per Albert Camus, per posteriorment dirigir la seva atenció vers l'ensenyament, al qual es dedicà primer a París, fins al 1952, i després a Orà. Després d'entrar a formar part de la Societat general de la Premsa, decidí dedicar-se en exclusiva al periodisme. El seu primer article apareix al diari L'Express l'1 de novembre de 1954, dia que començà la guerra d'Algèria. Daniel havia manifestat des de temps enrere la necessitat de mantenir negociacions amb el FLNA, la qual cosa l'havia dut a distanciar-se del seu amic Albert Camus. Des de 1957 a 1962 fou corresponsal de premsa del setmanari nord-americà The New Republic. Els seus articles poc favorables a la causa de l'Algèria francesa li van valer ser catalogat durant un temps com a funcionari secret del FLNA i va ocasionar el segrest del diari L'Express diverses vegades. També li van valer dues inculpacions per atemptar contra la seguretat interior i exterior de l'Estat. Daniel va rebutjar signar el manifest dels 121, que jutjava justificat el rebuig a prendre les armes contra el poble algerià i la conducta dels francesos que mostraven la seua obligació d'aportar ajuda i protecció als algerians oprimits en nom del poble francès; aquest manifest no comportava cap disposició que protegís als francesos d'Algèria. Quan el general Charles de Gaulle retornà a la política el 13 de maig de 1958 i va apostar, sense expressar-ho directament, per la independència d'Algèria, Daniel va aplaudir la idea. Posteriorment formà part de la redacció del diari Le Monde, abans d'acompanyar a Claude Perdriel i Gilles Martinet en la transformació de France-Observateur en el Nouvel Observateur, del qual es va convertir en redactor en cap el 1965 i en director el 1978. Read More
ANNA notícies va publicar fa temps eixa part del discurs d’Otegi que va pronunciar el 5 de març del 2016. Però està versió de MR Flog que publiquem ara és millor perquè enllaça temps distints i estalvia les intervencions en euskera. En la versió que va recollir ANNA notícies inclou la part anterior de discurs on Otegi parla de la possibilitat d’una primera opció: la democratització d'Espanya, en la que ell va dir en el 2016, que no creia però que era una opció... Han passat cinc anys i EH Bildu, pel que veiem, sembla que no descarta la primera opció. Posem els dos vídeos el sintetitzat i que parla de la segona opció i el segon on es parla també de la primera opció. Read More
El Banc Sabadell, per encàrrec del seu President Josep Oliu, ha contestat a la carta que NEM Sabadell va dirigir a Josep Oliu, president del Consell d’Administració de Banco de Sabadell, SA, amb còpies pel Conseller delegat César González-Bueno, el Secretari no Conseller Miquel Roca Junyent i el Director de l’oficina 1058 de Gata de Gorgos. Read More
El conseller d'Hisenda Vicent Soler considera que la proposta està... pel que sembla... en la línia del que volien i assegura que ara els experts en finançament autonòmic de la Comunitat han de llegir la lletra xicoteta.
Mentrestant, l'oposició discrepa. Ruben Ibáñez (PPCV) diu a la cadena SER: “Ens prenen el pel i ens castiguen” i Ciutadans assegura que no és suficient. Compromís i Podemos, sembla que de moment per a la SER, estan muts. Read More
Mentrestant, l'oposició discrepa. Ruben Ibáñez (PPCV) diu a la cadena SER: “Ens prenen el pel i ens castiguen” i Ciutadans assegura que no és suficient. Compromís i Podemos, sembla que de moment per a la SER, estan muts. Read More
El 5 juliol del 2020, l'agència EFE publicava el següent.
Una iaioflauta de Villamarxant recull 2.500 signatures contra la Ley Mordaza.
En una setmana Amparo Molina, de 64 anys, ha recaptat las rúbriques que, amb una carta, farà arribar a Pedro Sánchez, amés de a la consellera de Justícia de la Generalitat i a la fiscal superior de la Comunitat.
Ara, al 2021, el règim del 78-39-1714-1707, es venja contra ella... Read More
Ara, al 2021, el règim del 78-39-1714-1707, es venja contra ella... Read More
Dos vídeos que reflectixen l'actualitat de l'independentisme català; d'un costat el vídeo d'una Pilar Rahola perplexa i trista per la rendició de cert independentisme i d'un altre l'entrevista a Sílvia Orriols, plena de força i esperança pel futur. Read More
El 6 de desembre del 2021 una reivindicació: Per la Constitució (republicana) de la Nació valenciana
Comunicat conjunt de República Valenciana/Partit Valencianista Europeu i Esquerra Nacionalista Valenciana. Read More
Vicent Maurí: “Nacionalment, el País Valencià no ha avançat tant com alguns pensàvem la nit electoral del 2015”.
VILAWEB entrevista a l'històric dirigent de la Intersindical Valenciana dies després del congrés del relleu.
Per: Esperança Camps Barber i Fotografies: Prats i Camps.
02.12.2021 Read More
Pere Mayor entrevistat per José Forés en 99.9 plazaradio en el programa Amanece Valencia l'1 de desembre del 2021 Read More
