A l’atenció d’ Joan Alfred Martínez
1. Qüestió: Quina significació i importància doneu a la idea d’“identitat valenciana” o “personalitat valenciana”?
Per a nosaltres, els de República valenciana, és important defensar i desenvolupar els trets que ens identifiquen com a valencians, per tant li donem molta importància. Ara bé, la personalitat valenciana és dialèctica, no immobilista ni excloent i està com la Natura en evolució. Hi ha trets identitaris fonamentals com la «llengua valenciana» que compartim amb catalans i illencs, la qual necessita una defensa important per la situació de llengua minoritzada que pateix. També hi ha d’altres trets identitaris culturals propis que cal protegir i desenvolupar: música, dansa, literatura, dret civil… i d’altres més tradicionals que cal replantejar si xoquen amb nous valors i sensibilitats.
Nosaltres, Republicans valencians, volem contribuir a la conservació i desenvolupament de trets que ens identifiquen i que ens donen una projecció internacional com a poble diferenciat.
El país que volem no sol «és» sinó que es va fent per la voluntat dels seus habitants. És important tenir una base històrica i social comuna, com tenim els valencians, però no n’hi ha prou, cal un activisme cívicosocial i polític per aconseguir una sobirania valenciana que nosaltres sols l’entenem amb la independència de l’Estat espanyol.
Per iniciar aquest procés cap a la independència ens cal una visió que integre «identitat històrica» per una banda i «voluntarisme» en la defensa del nostre futur lliure i sobirà, per l’altra.
Volem deixar clar que poble valencià l’entenem com el conjunt de persones, siga el que siga el color de la seua pell o la parla dels seus pares, residents en l’actual Comunitat Valenciana que decideixen col·lectivament i democràticament el seu futur polític.
Ara bé d’aquest conjunt de persones, per a RVPVE és susceptible d’adquirir el gentilici de valencià aquell resident, nadiu o nouvingut, que té la voluntat de voler ser-ho; que té el compromís d’assolir la seua pròpia llibertat i que contribueix a l’assoliment d’una República Valenciana on «dir-nos valencians siga la nostra manera de dir-nos homes i dones lliures d’una Nació, la valenciana, que la volem amb un Estat propi: lliure, sobirà i republicà».
En aquest sentit volem dir que tenim raons identitàries històriques per a reclamar, davant la comunitat internacional, la nostra independència ja que des del 29 de juny de 1707 som un país colonitzat; però les nostres raons, ara, són també de futur, que aniran marcant la nostra personalitat, i que seran les que sorgiran de la voluntat que el poble valencià tinga per a dotar-se d’un Estat garantista, perquè el voldran just; comunitari, perquè el voldran sentir com a propi, i republicà, perquè el voldran democràtic. Un Estat amb un projecte de societat pel qual al poble valencià li compense lluitar i que aplicarà en aquest territori de la Mediterrània occidental que va del Sénia al Segura, que les lleis dels ocupants anomenen Comunitat Valenciana i que, nosaltres, independentistes valencians, anomenem País Valencià o Nació Valenciana.
2. Qüestió: Quina relació hauria d’existir entre valencianisme, emancipació social i sensibilitat ecològica?
És sabut que cada cop som més esclaus d’un capitalisme que no té límit, que el que hui ens sembla bo, en poc temps volem fer-nos amb un de millor i així d’aquesta manera continuem consumint i malbaratant recursos que destrueixen el nostre entorn natural.
En RVPVE que som un partit que tenim com a fita portar al parlament valencià diputats sobiranistes, no tenim una solució per a aquests problemes, però com volem la Nació valenciana amb una civilitat republicana i el nostre ‘patriotisme’ no es redueix a “el meu país per a bé o per a mal”, sinó que som patriotes per a una Nació “per a bé”, cerquem una societat on, parafrasejant a Marx, «ningú haja de demanar permís per a poder viure» i on pugam habitar un medi natural equilibrat.
En una proposta de Constitució valenciana del llibre ‘Per la República valenciana, d’Oriola a Vinaròs’ de VBS, es pot llegir:
Art 15. Protecció del territori. Tothom té el dret a viure en un medi natural equilibrat. Els òrgans de l’Estat tenen l’obligació d’assegurar una utilització justa del sòl i una ocupació racional del territori. Han de combatre el soroll i la pol•lució de l’aire, del sòl i de l’aigua, i salvaguardar la flora, la fauna i la bellesa originària dels paisatges, així com el patrimoni arquitectònic.
En el sí del partit s’han plantejat diferents alternatives als models socioeconòmics i polítics actuals:
Una cosa que es va acordar—dins de la llibertat de pensament i corrents que promou el partit— va ser donar eixida a un document de treball sobre una proposta de «renda bàsica universal vitalícia no condicionada» Entenem que aquesta proposta pot esdevenir una eina d’emancipació social i de sensibilitat ecològica. Bàsicament i pendent de més estudis de com s’aplicaria, la formulem així:
- Renda Bàsica Universal.– És a dir, per al conjunt de la població de ple dret. Per població de ple dret, a efectes de la Renda Bàsica, s’entendrà aquella que tinga la ciutadania de la República Valenciana (La qüestió de la ciutadania es regularia, evidentment, per la constitució i legislació corresponent de la República, però en cap cas s’haurà d’establir el dret de sol “ius soli” per a reconèixer-la).
- Vitalícia.– És a dir, des de l’entrada en vigor de la Renda Bàsica i posteriorment des del naixement dels nous ciutadans, fins a la defunció.
- No condicionada.- És a dir, a banda de la possessió de la ciutadania de la República no hi haurà cap altra condició per a percebre-la.
Aquesta proposta de renda bàsica, es va començar a treballar en el sí del partit sensibilitzats pel món que ens ve damunt, en el qual l’oferta de treball cada vegada serà menor.
Pensem que és una proposta que redueix la burocratització de la societat i que elimina l’estrès per haver de sobreviure, millorant, així, la salut de les persones. També pot ser una eina de protecció de la Natura al alliberar-la d’un desenvolupament econòmic que es justifique per la creació de llocs de treball.
Per a RV cal conrear el sentiment de pertinença per a que els ciutadans esdevinguen valencians actius que tinguen valors positius d’arrelament i que s’enorgullisquen de voler una Pàtria alliberada i per a bé que camine cap a una emancipació social i una sensibilitat ecològica.
La incorporació d’aquest sentiment és una tasca lenta i delicada ja que en el poble valencià hi ha molts nouvinguts i moltes identitats personals diferents. L’haurem d’anar construint a partir de experiències i pràctiques quotidianes a nivell interpersonal i de bones gestions municipals, comarcals i de país.
L’objectiu seria respectar les identitats personals o privades sense perdre la identitat lingüística i cultural, pròpia de tots els valencians.
I això ho veiem possible perquè tenim una societat, la valenciana, que s’ha anat configurant, des d’antic, amb l’intercanvi cultural. Molts pobles al llarg de la història han visitat aquest territori que va d’Oriola a Vinaròs i han trobat un lloc on prosperar. El repte és acollir sense perdre aquesta identitat i viure amb pau, prosperitat i dignitat.
3. Qüestió: El concepte de sobirania, a hores d’ara en crisi, caldria redefinir-lo o prescindir d’ell? Què en penseu de la “via federal” com a horitzó polític per al nostre país?
Els sobiranistes valencians republicans de RV/PVE som independentistes, per tant sobiranistes que aspirem que el País Valencià esdevinga un Estat lliure en forma de República Valenciana i que la seua bandera onege en la seu de les Nacions Unides.
Per a definir el concepte de sobirania fem nostres els acords del tractat internacional de la Convenció de Montevideo de 1933 i de l’adhesió que fa a ells el Comité Badinter de la UE en els que es conclou que és la voluntat dels habitants d’un territori allò que ha de prevaldre sobre qualsevol altra qüestió per a esdevindre Estat i que l’Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits:
(a) una població permanent,
(b) un territori definit,
(c) un govern, i
(d) la capacitat d’entrar en relacions amb els altres estats.
I aquesta sobirania la volem dins d’un Estat de dret que manté una interdependència amb els organismes supraestatals que es decidisquen.
Respecte a la qüestió federal i situant-nos en la realitat que tenim, no considerem el que es proposa de una República federal des dels republicans de l’Estat espanyol, perquè en RV/PVE diem que una proposta federal s’ha de basar en un Pacte Federal i este ha de tenir dos condicions:
- L’existència prèvia de les parts, lliures i sobiranes, en el nostre cas l’existència de l’Estat Valencià.
- La igualtat entre les parts per a pactar.
Així que, si els republicans espanyols ens venen parlant de República federal i els dos requisits no són contemplats, llavors és que ens volen ESTAFAR. El mateix plantejament el tindríem amb qualsevol altre proposta federal que al mateix temps no coadjuvés a fer possible eixos dos punts.
4. Qüestió: Quin creieu que és el lloc que pertoca al poble valencià dins dels següents àmbits (o “esferes de sobirania”): comunitat lingüística valencianocatalana, Corona d’Aragó, Estat espanyol, península ibèrica, Arc Mediterrani, Unió Europea?
El lloc que li pertoca al poble valencià segons RV/PVE seria:
1. Un lloc important, de primer ordre dins de la «comunitat lingüística valencianocatalana».
2. Corona d’Aragó: igual, de primer ordre, ens unixen motius polítics i històrics
3. A l’«Estat espanyol»: Passant, hem estat fins ara i ja hem comprovat que va contra els nostres interessos, no ens interessa per a res.
4. Península ibèrica, no veiem cap interès.
5. Arc Mediterrani, en aquest espai sí ens interessa estar, volem estar i ocupar un lloc de primer ordre perquè tenim interessos comercials i geoestratègics.
6. Unió Europea? Som europeistes però la UE cal estudiar si ens convé. Hi ha més agrupacions europees.
Quina vigència jurídicoconstitucional concediu als Furs del Regne de València, tant en l’àmbit del dret privat com en el del dret públic? I, en el seu cas, s’hauria de portar avant un procés de “reintegració foral”?
Està bé reivindicar-ho per afegir més raons per despenjar-nos d’Espanya. I, en el seu cas, s’hauria de portar avant un procés de “reintegració foral»
I sobretot el dret privat o públic valencià que hui per hui siga més progressiu que el que ara ens ofereix el dret espanyol.
Des d’una perspectiva realista i complexa de geometries variables en clau sociopolítica, socioeconòmica i lingüisticocultural, quins marcs d’integració i quins horitzons discursius són més adients per a garantir la unió i pervivència del poble valencià dins d’una multiplicitat de connexions i lligams amb altres espais geogràfics i humans?
Per a garantir la unió i la pervivència del poble valencià:
- NO a la recentralització estatal.
- NO a l’autonomisme descentralitzador.
- NO a la federalització ja que, tal i com està concebuda des dels organismes de l’Estat espanyol sense complir els requisits recordats a la qüestió 3, ÉS UNA ESTAFA.
- SÍ al regionalisme europeista. Volem poder anar i tornar d’on convinga als interessos dels valencians i ser una regió més d’Europa
- SÍ a la potenciació de l’arc mediterrani, pel motiu d’interessos comercials i geoestratègics.
- No a l’iberisme que seria una altra estafa.
- Sobre el foralisme institucionalista? MILLOR EMPRAR EL TEMPS EN DESPENJAR-NOS D’ESPANYA
Dolors Alexandre Ivorra, Coordinadora en funcions de RVPVE
Dénia, a 31 de juliol de 2022
