De mal en pitjor
La inflació interanual a l’Estat espanyol se situa ja en febrer sobre el 7’6%. Li ho culparan a Putin, però res a vore. Els resultats de l’IPC, que es publiquen ara, són de fa casi un mes, abans de la invasió russa en Ucraïna, que va començar fa ja dos setmanes. No vull dir que no tindrà conseqüències, que les tindrà, però és clar que la situació actual és pels problemes estructurals de l’economia espanyola.
Anem a un escenari estagflació, es a dir inflació sense creixement, o millor dit, estancament econòmic amb inflació. Que és la pitjor situació d’una economia.
La UE preveu una inflació mitjana en aquest any pels voltants del 5’5%, lo que suposa que a l’estiu, a l’Estat espanyol podem arribar fins al 10% u 11%. Inflació de dos dígits i sense creixement.
El Govern espanyol està pillat. Encara que la major part del preu de la gasolina i de la llum són impostos, que podria rebaixar, no ho farà. Entre d’altres coses porque no pot fer-ho. Una baixada dels impostos que graven les energies suposaria una caiguda dels Ingressos que sols podria compensar-se bé amb una baixada de la despesa pública, que agreujaria l’estancament econòmic, o bé amb un augment del deute públic, que està ja per dalt del 120% del PIB.
És un procés lent, però poc a poc l’Estat espanyol va entrant en fallida, perquè el Banc Central Europeu no fa, específicament, una política monetària per a l’Estat espanyol, ni per a la resta d’Estats ineficients, sinó per als més eficients, com ara Alemanya, Bèlgica, Holanda o Dinamarca. Si l’Estat espanyol vol canviar això, la resposta serà: abans de demanar ajuda, ajuda’t tu primer, fes reformes per ser més eficient.
La política monetària de la UE sempre es insuficient per a les necessitats de l’economia espanyola, perquè esta està doblement llastrada:
(1) Per una banda, en no invertir molts diners en les nacions Valenciana, Catalana, o Balear, sempre està castigant a les nacions econòmicament mes eficients i, alhora, premiant a les més ineficients (Castella, Andalusia, …), que en vore augmentada la seua participació en les despeses de l’Estat, no tenen ningun incentiu per fer les reformes estructurals necessàries per revertir eixa situació.
(2) Per l’altra banda, l’estructura de l’Estat és d’allò més ineficient, amb duplicitats d’Administracions públiques, com ara les Comunitats Autònomes i alhora les Diputacions Provincials. Quan es va fer la “transició”, es va afegir un eslavó administratiu sense treure’n un d’altre. Es obvi que sobren les Diputacions Provincials, que a més no son gaire democràtiques, però els partits tenen molta gent col·locada ací. És corrupció política pura i dura. Com també passa al Senat, que ningú sap per a que serveix.
El deteriorament de les institucions és cada vegada més clar, ja no és sols la Justícia, també el finançament discriminatori i també la gestió econòmica.
Tot junt, té mal aspecte. Ara, per amagar-ho, només parlen de Rússia, com si fos l’origen de tots els nostres mals, però res diuen del règim corrupte dels Borbons, hereu, per designació directa, del règim corrupte de Franco.
Marc Siurana (RV/PVE)
Castelló de la Plana, a 14 març de 2022
https://www.apuntmedia.es/noticies/economia/l-estagflacio-nou-perill-economic_1_1494903.html
