EUSEBIO VAL, corresponsal a París entrevista a VLADÍMIR FEDOROVSKI
Ni en els seus pitjors malsons hauria imaginat aquesta guerra, no?
Estic destruït perquè el meu pare era ucraïnés i la meua mare russa, i perquè jo vaig ser un dels enterramorts de la guerra freda. Tot el treball diplomàtic que vaig fer per la seguretat europea i per la llibertat s’està arruïnant. Però jo vaig anticipar la ruptura entre Ucraïna i Occident.
Explique-m’ho.
Hem de remuntar-nos al final de la guerra freda. Aconseguim eixir d’ella sense vessament de sang. Va ser un vertader miracle. Però després hi havia dues opcions. Una era associar a Rússia amb Occident. La volia Mitterrand. L’altra era oblidar a Rússia perquè associar-la seria contraproduent i nociu per al domini estatunidenc. Es va optar per la segona opció. Va ser un gran error. Un dels grans teòrics de la guerra freda, George Kennan, em va dir que estava furiós que Occident humiliara a Rússia. “És el pitjor error d’Occident des de Jesucrist i el pagarà car”, va ser la seua frase.
Una de les seues conseqüències és el que ocorre ara?
Sí, però jo atribuïsc la principal responsabilitat als propis russos. En lloc de construir un nou món, van començar a robar en proporcions extraordinàries, el major robatori de la història econòmica mundial. Van eixir de Rússia, il·legalment, 120.000 milions de dòlars, mentre el 50% de la població vivia sota el llindar de la pobresa. Això, més l’arrogància i el menyspreu occidental.
Quin paper té ací Putin?
Putin és un fenomen de l’evolució de Rússia, de l’elit entorn d’ell, com el KGB, etcètera, i també de l’evolució profunda de la societat i la civilització russes. En 1993, la inflació era del 2.500%. El fenomen Putin es va engendrar per aquesta frustració. Els russos estaven convençuts que Occident no volia matar al comunisme en 1991 sinó matar a Rússia. Així que Rússia va anar reculant i reculant fins que, en un moment donat, va dir no. Putin aprofita aqueix sentiment. Segueix una lògica. No és un boig. Cal entendre aqueixa lògica. Occident pren les seues decisions sobre bases errònies. I la primera és considerar a Putin com un boig, sense tindre en compte que és un reflex de la societat russa. En cas contrari no s’entén per què els russos ho secunden hui. Jo no tinc gens de simpatia per Putin, entenga’m bé. Simplement li explique la seua lògica.
I quina és l’eixida a l’actual conflicte?
Done suport a la mediació del president Macron perquè cal actuar amb molta rapidesa. Crec que hi ha una base (per al compromís). Fa uns dies, el president Zelenski, del qual admire el seu coratge, va dir que està disposat a acceptar l’estatut de neutralitat d’Ucraïna, fora de l’OTAN. És una bona base, perquè les alternatives són terribles.
Quines són aqueixes alternatives?
Parle amb molts nord-americans i diuen que Ucraïna ha de ser un nou Afganistan, que la derrota militar i l’arribada de molts cadàvers de soldats poden provocar un canvi de règim a Moscou. A mi no m’agraden els cadàvers. Putin sap bé que volen enderrocar-ho i per això diu que vol marxar-se d’Ucraïna amb rapidesa. No vol en absolut gestionar Ucraïna en l’estat actual. El seu interés ara no és entrar en Kyiv perquè seria un punt de no retorn.
Què vol dir?
Si entra en Kyiv, serà la libanització d’Ucraïna, perquè hi ha moltes armes, hi haurà combats urbans. Serà un escenari catastròfic. Però és l’escenari que volen els estatunidencs perquè hi haurà milers de morts. Sé que l’exèrcit rus, l’Estat Major, són molt reticents. És un moment diplomàtic decisiu.
Li insistisc, quina és l’eixida?
Una solució pacífica. Putin podria vendre a la seua opinió pública que ha obtingut la neutralitat d’Ucraïna. Occident diria que han evitat una ocupació russa. I Zelenski continuaria en el poder, després d’haver resistit, com un heroi. Propose que en eixe cas es concedisca el premi Nobel de la Pau a Macron.
Vaja!
Com a vell diplomàtic, li dic que no cal continuar jugant com fins ara, perquè tots perden. Hui estem en la pitjor de les situacions. Putin està demonitzat. Això tant em dóna, però el fonamental és que Rússia està demonitzada, la civilització russa està demonitzada. Sap que fa uns dies una universitat italiana, a Milà, ha prohibit ensenyar a Dostoievski. S’imagina fins a on es pot arribar? Hui hi ha tres solucions: la guerra nuclear, que no puc excloure a causa dels grans errors d’anàlisis; l’altra són les sancions, però ací sóc molt prudent; la tercera és la solució diplomàtica.
Per què és escèptic sobre les sancions?
Els russos sobreviuran, com van sobreviure a Yeltsin. Pense que amb Yelstin vivien deu vegades pitjor que amb Putin. Però a part del poble rus, l’altre gran perdedor de les sancions serà Europa perquè hi haurà una enorme inflació, el preu del gas de multiplicarà per deu, hi haurà un xoc petrolier i una crisi a Alemanya que, inevitablement, contaminarà a tots, inclosa Espanya.
