“On rau el fet provat de la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana”
————————————–
1. El mite és la formulació d’un pensament per expressar allò que s’esdevé, com per exemple les formes de la vida humana, d’una manera assequible i operativa.
1.1 El pensament occidental es basa en gran mesura en temes de la mitologia cristiana.
1.1.1 La mitologia cristiana es basa principalment en una col•lecció de llibres (cosmogònics, històrico – llegendaris, poètics, filosòfico – sapiencials, pornogràfics, jurídics, profètico – apocalíptics, etc.) anomenada Bíblia.
1.1.1.1 Segons els cristians els continguts de la Bíblia han sigut revelats per “algú” que ells anomenen Senyor-Déu.
1.2 El Gènesi, llibre cosmogònic d’origen hebraic de la Bíblia, és un dels pilars de la mitologia cristiana on es relata la Creació del Món del no-res.
1.2.1 Al Gènesi, en les llengües romàniques, el mascle de l’espècie humana és anomenat genèricament “home” i la femella és anomenada “dona”
1.2.1.1 En aquest treball utilitzarem indistintament el nom de mascle i femella així com el d’home i dona, respectivament.
1.2.2 Al Gènesi llegim que després que la dona hagués menjat la fruita prohibida de l’arbre del coneixement del bé i del mal, el Senyor-Déu li va dir:
”Multiplicaré els dolors dels teus prenyaments [embarassos], pariràs als teus fills amb dolor; desitjaràs el teu marit, i ell et dominarà”.
1.2.3 També al Gènesi llegim que el Senyor-Déu li va dir a l’home:
“Per haver fet cas a la teua dona i haver menjat de l’arbre prohibit la terra serà maleïda per culpa teua. Amb fatigues hauràs de treure’n els seus fruits tots els dies de la teua vida; et produirà espines i cards, i hauràs de menjar herbes dels camps; menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
1.2.4 També al Gènesi llegim que
“L’home va posar a la seua dona el nom d’Eva (vivent), perquè ella era la mare de tots els vivents.”
2. La forma natural de la vida humana bàsica dels homes i de les dones queda definida, en 1.2.2, 1.2.3 i en 1.2.4
2.1 L’apartat 2 defineix l’estat natural de la divisió entre l’home i la dona.
2.1.1 Els aspectes negatius sorgits en aquesta “naturalesa” (d’aquest ser “natural” definit en 2) que és la dona [dolors en els parts, domini de l’home sobre la dona, etc.], s’han produït, segons la mitologia cristiana, per un moviment d’allunyament —precisament per part de la dona al menjar la fruita de l’arbre del coneixement—, dels desitjos de la font creadora: el Senyor-Déu.
2.2 Segons 2, a l’home li pertoca la producció i recol•lecció de béns a partir del treball realitzat “amb la suor del teu front”
2.2.1 Per a l’home els fills que li dóna la seua dona són com el fruit d’un arbre del seu hort.
2.2.2 De 2.2 es dedueix, també, que el “… desitjaràs el teu marit…” dirigit a la dona es tradueix com “… necessitaràs el teu marit…” per tal de poder ser alimentada per sobreviure físicament.
2.3 Segons 2 a la dona li pertoca la reproducció de l’espècie humana.
2.3.1 Aquesta reproducció es realitza per la dependència instintiva i natural, no cap l’home en general, sinó cap un sol home [“desitjaràs el teu marit”], que l’ha de fecundar.
2.3.2 Aquesta reproducció es realitza sense llibertat per a decidir-la per part de la dona. L’home [“ell et dominarà”] decideix la descendència.
3. L’anomenada Eva, la dona d’aquesta mitològia cristiana, equival al tità Prometeu de la mitologia grega. Els dos són castigats pels seus déus per donar el coneixement a la humanitat.
3.1 Els càstigs a la dona descrits en 1.2.2, i que defineixen la seua “naturalesa”, estan concatenats.
3.1.1 En la dona el primer càstig és la “multiplicació de dolors dels seus prenyaments (embarassos) i el fet de parir amb dolor els fills”
3.1.2 El primer càstig s’encadena al segon. La dona amb la seua “naturalesa” reproductora (funcional) de futurs membres de l’espècie (un darrere d’un altre) i de la cura posterior dels cadells, que l’impedeix (decisió aliena a ella) realitzar una funció productora de béns, és la que genera el: “desitjaràs (necessitaràs) el teu marit”, necessitarà d’un home que l’alimente i protegisca per a sobreviure.
3.1.3 Finalment aquest desig-necessitat-dependència consagra el tercer càstig, el domini d’aquest home sobre ella: “ell et dominarà”, en una relació d’amo i esclava.
3.2 Així doncs 3.1.1 genera i fa possible 3.1.2 i 3.1.3
4. Aquesta “naturalesa” de la dona —part amb dolor i supeditació a l’home—, definida i explicitada en el càstig mitològic [1.2.2], es manté perquè continua vigent, en allò fonamental, la forma de reproducció de l’espècie humana.
4.1 La forma de reproducció de l’espècie humana no ha traspassat la fase salvatge i animal, si més no en la darrera fase del procés reproductor.
4.1.1 La forma de reproducció de l’espècie humana, com a part dels animals mamífers, encara manté la gestació de l’embrió en les entranyes de la dona fins al moment del part.
4.1.2 L’embaràs o prenyat d’una femella de l’espècie humana té una duració mitja de 40 setmanes.
4.1.2.1 Durant la primera meitat de l’embaràs la diagnosi clínica es fonamenta en signes de presumpció i en signes genitals.
4.1.2.1.1 Entre els signes de presumpció cal destacar mareigs, nàusees, vòmits, intolerància a certs aliments, modificació del caràcter, tibantor a les mamelles, etc.
4.1.2.1.2 Entre els signes genitals els més importants són l’amenorrea, l’augment de volum, el canvi de forma i reblaniment de l’úter i la coloració violàcia vulvo-vaginal.
4.1.2.2 En el transcurs de la segona meitat apareixen els signes fetals: moviments actius i passius del fetus, auscultació dels batecs cardíacs fetals, etc.
4.1.2.3 Durant aquestes 40 setmanes la dona es vulnerable i resta neutralitzada, el que fa possible el 3.1.2 i 3.1.3, com ja afirmaven en 3.2
4.2 La fecundació “in vitro” i la inseminació artificial són avanços que ens allunya de l’animalitat en la forma de fecundació però que no trenca en absolut amb la “naturalesa” reproductora de la dona definida en 1.2.2 i concretada en 4.1.1
5. A l’any 2006 de l’era cristiana, la responsabilitat perquè l’espècie humana no desaparega, al marge d’una catàstrofe del tipus com la que va fer desaparèixer els dinosaures o d’un holocaust nuclear, rau en el fet que les femelles majoritàriament continuen parint.
5.1 La reproducció humana garantia necessària, encara que no suficient, perquè no desaparega l’espècie humana, a hores d’ara, precisa d’allò descrit en 4.1.1
5.1.1 Allò descrit en 4.1.1 és compartit per la resta de femelles de la majoria de les espècies d’animals mamífers.
5.1.2 Allò descrit en 4.1.1 és la concreció del primer càstig del Senyor-Déu descrit en 3.1.1
5.1.2.1 Si a hores d’ara 3.1.1 encara és vigent, llavors per 3.1, 3.1.2 i 3.1.3 no desapareixeran.
6. En l’era actual, de forma de producció capitalista, hi ha dones que han pres consciència de la concatenació afirmada en 3.1. Saben que per eliminar 3.1.3 i 3.1.2 cal, prèviament:
a) eliminar 3.1.1
b) eliminar la seua concreció 4.1.1
c) arresponsabilitzar-se d’allò dit en 5.
6.1 Les dones definides en 6 han decidit no tenir fills o tenir-ne el mínim perquè han comprés que la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana rau en la maternitat.
6.1.1 Eliminada la maternitat el camp de batalla per vèncer a 3.1.2 i 3.1.3 queda expedit.
6.1.2 Aquestes dones coincideixen en els països on el desenvolupament de la forma de producció capitalista és més avançada o on les plusvàlues generades són invertides.
6.1.3 Les dones que prenen la decisió descrita en 6.1 ho fan de manera discreta i individual, sense respondre a cap consigna o moviment feminista que defense aquesta postura de manera oberta.
6.1.3.1 La decisió descrita en 6.1 i presa a la manera de 6.1.3 respon a l’estil individualista que genera l’actual mode de producció.
7. A hores d’ara la decisió de les dones descrita en 6.1 és minoritària dins del conjunt de la resta de les femelles de l’espècie humana i en conseqüència no afecta a la supervivència de l’espècie.
7.1 Sí afecta com a senyal perquè comencen a ser visualitzades en l’espai públic dones lliures sense cap domini per part del mascle —la llibertat republicana de la llibertat sense domini— que són preses, cada vegada més, com a model per la resta de les dones.
8. La corba d’envelliment de certs països per aquest motiu del descens de la natalitat i en conseqüència els problemes derivats per a pagar les pensions i les despeses socials, és superat pels homes i les dones lliures d’aquestes societats important famílies d’altres territoris del planeta on les dones resten encara en la creença (obligada) que l’estat “natural” seu ve definit per allò dit en el punt 1.2.2
8.1 Una altra manera complementària de superar, en el món occidental, el problema descrit en 8 és el d’aprofitar la necessitat d’objectes d’estimació per part de certes persones, facilitant l’adopció de xiquets estrangers a grups que fins ara no es contemplaven.
8.1.2 Els dirigents polítics d’aquestes societats han comprés que és més beneficiós que s’adopte un xiquet abans que un gosset, donat que invertir en el primer és millor perquè en un futur produirà i pagarà impostos.
9. La rapidesa de les comunicacions i de les assimilacions a les pràctiques que imposa la forma de produir capitalista pressuposa que possiblement en un futur les dones prenguen consciència d’on rau la causa de la dominació que l’home té sobre elles, de la seua esclavitud, i decidisquen no tenir fills.
9.1 Les obreres europees del passat segle endinsades en l’explotació de la forma de producció capitalista ja van deixar de tenir fills; van rebaixar la natalitat de totes les maneres possibles: avortaments, ofegaments, …o, si naixien, abandonant-los.
9.2 Amb posterioritat a les obreres, les dones de la burgesia europea ja han començat a prendre la decisió de no tenir fills o els mínims, des de finals del segle XX.
10. En la mesura que es complisca l’apartat 9 les conseqüències seran en primer lloc que el mercat de xiquets puge: les dones que decidisquen tindre fills ho faran a un alt preu.
10.1 En la mesura que el tenir fills a la manera “natural” ja no siga tan barat com abans, des dels poders polítics, es donaran ordres d’obrir línies d’investigació per a reproduir l’espècie humana en laboratoris.
11. Quan l’orientació per solucionar la decisió de les dones per no tenir fills vaja en la línia de la reproducció en els laboratoris, els moralistes de tota mena, aliats amb els homes-amos-de-tota-la-vida, presentaran batalla.
11.1 La primera batalla serà l’amenaça que al no tenir fills les dones i precisar la reproducció per laboratori, esdevindrà un món clónic, deshumanitzat i terrible.
11.1.1 Una vegada més les dones seran les culpables. Ja no sols les faran responsables de la supervivència (de manera genuïna) de l’espècie humana sinó que a més per la seua postura, revolucionària i d’alliberament, de no tenir fills, les faran responsables (culpables) també de l’assumpció d’un món orwellià.
11.2 Aquesta batalla l’han començat a perdre els homes-amos-de-tota-la-vida com es demostra per les dones que sense cap consigna ja han decidit no tenir fills.
11.3 També la tindran perduda perquè la plantejaran en termes culturals quan el problema serà econòmic.
12. Amb tot sempre caldrà respectar a la dona que, per la raó que siga, vullga tenir fills a la manera purament animal.
12.1 Però la decisió descrita en 12 serà una decisió lliurement presa, veritablement lliure, si la societat garanteix la reproducció de l’espècie humana en els laboratoris, amb la gestació dels fetus i el naixement del nou humà al marge del cos de la dona. Evitant aixi que els homes-amos-de-tota-la-vida puguen fer xantatge a les dones en dient-lis: “Si no pariu el món s’acaba”
12.1.1 Sense la garantia descrita en 12.1 , la reproducció de l’espècie humana continuarà recaient en la dona i en conseqüència continuarà la supeditació de la dona respecte a l’home. La maternitat, en definitiva, fa esclava a la dona. És el que hem intentat demostrar.
Ciutat de València, juny del 2006
